divendres, 13 de juliol del 2012

99'9% mental

Aquesta setmana li he fet el salt a l'Aleix, una mica de promiscuïtat sempre va bé. El Sergi ha arribat de les terres del Nord i es mereixia una tarda d'escalada. Era el primer cop que fèiem cordada a roca, havíem escalat en gel quan vaig anar-lo a veure a Noruega fa un parell d'hiverns i tenia ganes de provar la roca conjuntament. Així que dimarts em passa a buscar per l'Altaïr a les 15h i enfilem cap a Montserrat, anem a veure la Montse com en diu ell. Teníem ganes de fer la Gómez-Xalmet però té orientació sud i pensem que ens torrarem. Optem per escalar a la zona del Càmping, propera al pàrquing del Monestir, ben equipada i de dificulat assequible. La Pique Longue, 6a (140 m) és una via interessant per a les tardes d'estiu,  equipada amb parabolts, de dificultat moderada, on hi predomina la bona roca. Per trobar l'inici de la via, seguir les xapes verdes. Té dues parts molt diferenciades, la primera són dos llargs que es poden unir, primer llarg una mica sobat. La segona, l'escalada a l'agulla pròpiament.   


Extret de la web escalatroncs.wordpress.com


El Sergi comença i enllaça els dos primers llargs, V (15 m i 25 m). Jo segueixo amb el tercer llarg que comença al costat del camí, a una fissura. Un llarg de placa molt xulo, V (30 m). Arribats al quart llarg, el Sergi em demana que el faci jo perquè nota molèsties al taló. Faig el llarg, curt i tombat IV+ (20 m) i ell es decideix a fer el cinquè, una placa tombada V (20 m) que porta a una reunió una mica aèria.





Allí, saltem a l'altre costat de la berruga i afronto el sisè llarg, un mur vertical i tècnic de 6a (10 m) un llarg d'esportiva que supero amb alguna dificultat perquè s'hi ha d'escalar, molt guapo i amb bons forats. Arribem dalt del llom i caminem fins a la sisena reunió al peu de l'agulla.



El Sergi fa el darrer llarg, força aeri, potser el millor de la via, V (20 m) amb vistes al vessant del monestir. La reunió està col·locada en un emplaçament una mica rar. 





Rapelem el darrer llarg, desgrimpem per l'esquerra cap al camí del muret de 6a i fem un ràpel llarg de 60 metres que ens deixa al terra, al camí, que prenem a la dreta, en direcció contrària al Monestir.



Mentre xerrem sobre la importància de la preparació mental per a l'escalada ens acabem l'entrepà. Tant de bo poguéssim fer un vivac aquesta nit i quedar-nos a dormir a la nocturnitat montserratina, resguardats pels sentinelles de pedra que ens protegirien de qualsevol mal. 



2 comentaris:

  1. Ei nen, veig que el Sergi esta en forma, jejeje. Ara be, hi ha dos fotos que mereixen un petit toc i anàlisi, una es la del teu amb la corda, que coi fot la corda allà? i l'altra es la d'en Sergi jugant a "pito pito" amb les cordes i vet aquí la pregunta, d'on surten tantes cordes si només en tenieu una i estava al teu peu? apa, ens veiem dilluns...
    david.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei David, ja saps que el Sergi és un juganer... i això del pito pito li encanta. Respecte al tema del meu peu i la corda, un dia et porto a escalar i t'ho explico jajaja!! Una abraçada!

      Elimina