L'ombra de la cara nord de Montserrat és infinita a les tardes d'estiu, tot i que avui feia calor de la bona. Una vegada més, ens hi hem acostat amb l'Aleix per fer una via de tarda. Avui hem escollit Esperó del Místic, 6a (135 m) a la Pedra d'Esparraguera, zona del Càmping. Sempre a propet del cotxe, que la tarda dóna però tampoc per tant, venint de Sabadell després de treballar.
 |
| Extret de la web La Noche del Loro |
Esperó del Místic és una via totalment equipada amb parabolts que demana una escalada, a trams, exigent. Decidim que els llargs guapos deuen ser el segon i el quart, així, ens els repartim amb l'Aleix. Ell fa els dos primers i jo el tercer i el quart. No tindrem temps de fer l'últim, de 15 m. Així que un cop trobat el parabolt rovellat, iniciem la via, que té un començament potent i vertical, després de la rampa de III. L'Aleix ha de treure tot el seu ofici en aquest primer llarg (6a, 25 m).
El segon llarg (6a, 40 m), també comença fort. És una placa vertical i mantinguda. Les assegurances no estan lluny però tampoc a tocar. L'Aleix torna a sortir-se'n, malgrat que no està del tot a gust escalant. Les vistes ja comencen a ser ben boniques. El Mirador de Sant Miquel i l'Ermita, a tocar.
El tercer llarg (V, 30 m) em toca a mi, jo crec que el millor de la via. Comença lleugerament a la dreta amb bons forats per, després, flanquejar amb molt bona roca cap a l'esquerra i finalment anar a buscar la reunió a la vertical. Les assegurances ja comencen a allunyar una mica.
El quart llarg (V+, 30 m) té unes bones excursions entre xapa i xapa, i també em toca a mi. Sense ser exposat del tot, per mi estan al límit d'allunyades. Sobretot a partir del segon parabolt. Així que agafo la carmanyola i m'ho prenc amb calma, però me'n surto bé. Bon treball mental i satisfacció per haver superat aquest llarg psicològic. El Torrent de Santa Maria té unes vistes impressionants des d'aquí dalt.
Arribats aquí, són 3/4 de 9 i decidim, com ja havíem pensat, saltar-nos l'últim llarg de 15 m. Muntem els dos ràpels i arribem al cotxe, ja de nit, amb la sensació que Monòlit groc ens va agradar més, en general. De tota manera, és una bona via per a les tardes d'estiu. I el més important per a nosaltres, una altra tarda que suma. I que en vinguin moltes més. Montserrat forever.
Esteu aprofitant bé les tardes, d'aquesta via el llarg més dur és el segon, allà si que allunyen i obliguen les xapes, segur que si l'haguessis fet de primer t'hagués semblat més dur, almenys sicològicament. Ara amb la marxeta que porteu aneu a fer la directa Americana que és al costat o la seva veina Gaston va bufat, segur que us ompliran.
ResponEliminaLa veritat és que li estem agafant el "gustillo" a això de passar les tardes a Montserrat. En aquesta via, els dos primers llargs tenen el seu què, l'Aleix se'n va sortir prou bé, jo vaig patir al quart perquè allunya una mica. M'apunto aquestes dues per les properes setmanes. Una abraçada!!
Elimina