dilluns, 23 de desembre de 2013

Le Cirque de la Neige


El Circ de Cambra d'Ase, esplendor hivernal


Corredor Vermicelle i aresta nordoest amb esquís


Cartografia IGN


FITXA TÈCNICA

Via: Corredor Vermicelle
Zona: Cambra d'Ase (Alta Cerdanya)
Dificultat global: PD, 250 m,  (40º-45º. Màx. 50º)
Desnivell: 1.200 m
Horari: 5h
Material necessari: Piolet, grampons i casc. Segons condicions, anclatge per a neu
Aproximació: Des del pàrquing de l'estació d'esquí de Cambra d'Ase, remuntar les pistes seguint el Teleski del Plat. Arribats a dalt de les pistes, ens endinsem en el bosc en direcció sud buscant la paret nord.
Cartografia: Bourg-Madame Mont-Louis 2250 ET (IGN)


Diumenge, 1 de desembre del 2013


Encara que sembli mentida, no havia estat mai a Cambra d'Ase. I, òbviament, me'n moria de ganes. Un circ com aquest, amb una cara nord alpina a petita escala, és molt llaminer. Amb l'Aspachs havíem parlat diverses vegades de fer el Vermicelle, un corredor ideal per a la iniciació que, a més, té la primera d'un grup d'alpinistes i escaladors fenomenals: Anglada, Guillamon, Pons i Riera un mes d'abril del 62. Altra vegada els mestres. Però l'Aspachs no ha pogut venir i aquest matí ens hem ajuntat un bon grup, alguns dels quals no conec, per a fer l'ascensió i inaugurar la temporada hivernal. L'espero amb moltes ganes. L'any passat em vaig trencar el lligament cubital-colateral de la mà esquerra escalant al rocòdrom i em vaig perdre tota la santa temporada. La millor dels últims anys. Ni una sortida hivernal. Però el temps ha passat, m'he recuperat i la cita anual ha tornat. Estic a punt per a gaudir-la amb tota la intensitat que es mereix. L'hivern és l'estació que més m'agrada per a fer muntanya. Els paisatges purs, blancs, gairebé verges... L'estampa hivernal és inigualable, les muntanyes ens regalen la seva solitud, les seves llums, els seus contrastos. El mantell blanc les cobreix, les embolcalla i les adorm. I nosaltres, talment com petits vailets, obrim els ulls i ens endinsem en el seu territori sagrat intentant no trencar el seu son milenari. Observem i aprenem. I tornem a casa amb la sensació de saber-nos prilegiats. Si la gent sabés què se sent pujant una muntanya... I hi tornem. Sense por, amb respecte. Amb humilitat. Perquè sabem que elles decideixen. La seva força és enorme. I és bo que així sigui.




Remuntant les pistes, a primera hora


La traça oberta ens facilita enormement l'ascens


Arribant al circ, la nevada és d'escàndol


Estampa hivernal


A mitja alçada de la base del corredor parem a treure'ns els esquís i ens calcem els grampons


L'Alex va de primer tota l'estona i obre la traça corredor amunt


La neu profunda ens obliga a esforçar-nos de valent


A mitja canal trobem un tall a la neu, una petita rimaia, que hem de superar sortint a la dreta per la roca
Pujant a ple rendiment. El pendent ronda els 50º


Gairebé sortint, només falta el ressalt final


Cares de felicitat dalt del cim del Cambra d'Ase (2.750 m)


Les ventades han deixat pelat el cantó sud de la carena


La Cerdanya, vall de valls


Descens cap al cotxe, hora de calçar-se els esquís. A gaudir de la bona neu

Una jornada fantàstica. El corredor estava amb molt bones condicions després de les nevades de finals de novembre i l'esquiada ha estat antològica. Bona companyia i dia assolellat. Estrena rodona.

dimarts, 17 de desembre de 2013

L'Illa del Tresor



A peu per les muntanyes d'Andorra 


FITXA TÈCNICA

Ruta: Ultra Mític
Zona: Andorra
Desnivells: 1er dia: + 1.793 m - 1.133 m / 2on dia: +1.359 m -1.622 m / 3er dia:  + 1.034 m - 763 m
Distància:1er dia: 15'6 km / 2on dia: 15'7 km / 3er dia: 18'17 km 
Horaris: 1er dia: 7h 30 min / 2on dia: 7h 50 min / 3er dia: 7h 15 min
Allotjament: Refugis lliures: Ref. de Comapedrosa, Ref. de Fontverd i Ref. Pla de les Pedres
Cartografia: Andorra, 1:40.000. Ed. Alpina
Tracks:  http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5584879 (1er dia)
               http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5584903 (2on dia)
               http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5584917 (3er dia)



De l'1 al 4 de novembre del 2013

Aquella era una terra de tardor. Recordo aquest pensament, que em va venir al cap quan, poc després de sortir del poble de Llorts, vam començar a caminar muntanya amunt, al principi de manera suau però de seguida agafant consistència fins arribar al Refugi de l'Angonella. Un indret privilegiat.

Aquest és un petit recull fotogràfic, que tenia pendent, d'aquells magnífics tres dies passats amb bona companyia passejant per terres andorranes. Un tresor amagat.