dimecres, 12 de desembre de 2012

La Deessa de les collites VI (Santuari de l'Annapurna)

Divendres 19 d'octubre del 2012
DIA 11: Himalaya (2.950 m)-Camp Base Annapurna (4.130 m)
Desnivell acumulat: +1.270 metres/-70 metres
Horari: 5h

Avui sortim amb moltes ganes perquè toca arribar al Camp Base. L'entrada a la vall és espectacular. Vall tancada. El sol ens acompanya durant bona part del matí però quan arribem al Camp Base del Machapuchare (3.700 m) comencem a notar el canvi de temps.







Cap a la 1 del migdia arribem al Camp Base de l'Annapurna on hi regna la boira i el fred. Busquem un lloc on dormir en un dels dos lodges que hi ha establerts a 4.130 metres. Després de deixar les motxilles a l'habitació i demanar alguna cosa per dinar, es destapa el Machapuchare (6.993 m) i ens ofereix una visió tímida de la seva vertical cara nord. La paret sud de l'Annapurna (8.091 m) continua amagada pels núvols.


Havent dinat el Pep i el pare surten a fer fotos mentre que el Joan, el Jordi i jo ens quedem a la sala del lodge on hi ha la resta d'excursionistes. Ens sorprèn el fred que hi fa, no hi ha calefacció ni llar de foc malgrat que la sala és força gran. Algú ens havia dit, pujant, que al Camp Base hi va passar molt de fred, molt més que fent el Thorung La (5.416 m). Ara els donem la raó. Aquí, sembla que la humitat és més elevada que a la cara nord i la sensació de fred més notòria. Uns metres enllà del Camp Base hi ha un memorial amb dues plaques significatives. Una per a Iñaki Ochoa de Olza i una altra per a Anatoli Boukreev. Dos amics que descansen junts a la mateixa paret.



Cap a mitja tarda, la muntanya ens regala una aparició de l'Annapurna (8.091 m). Podem distingir clarament els seus tres cims, i els pilars verticals que condueixen allà on comença el cel blau de l'Himàlaia.


El Machapuchare (6.993 m) torna a aparèixer amb tota la seva força, imponent, muntanya sagrada, muntanya del déu hindú Xiva.


Tornem cap al lodge on passarem una nit realment freda. Toca descansar perquè demà ens volem llevar d'hora per veure sortir el sol. A més, tenim una etapa llarga i dura perquè hauríem d'arribar fins a Chhomrong d'una tirada. Les últimes llums ens regalen una altra imatge que quedarà gravada amb foc a les nostres ments, la posta de sol al cim del Machapuchare.

Fotografia: Pep Portet


Dissabte 20 d'octubre del 2012
DIA 12: Camp Base Annapurna (4.130 m)-Chhomrong (2.200 m)
Desnivell acumulat: +700 metres/-2.600 metres
Horari: 8h 30min

Ens llevem a les 5h del matí, fa moltíssim fred. Agafem les mantes dels llits i sortim a fora, a la taula, a esperar qui sap què. És negra nit i les estrelles brillen en la immensitat d'un cel infinit. Així és el Camp Base de l'Annapurna.  Demanem un te ben calent, abans de quedar-nos congelats.

Fotografia: Joan Castella

Poc a poc, arriba l'alba i amb ella un espectacle superlatiu, quelcom que no pot plasmar, per sort, ni la millor de les càmeres fotogràfiques. Un dels moments més bonics que he viscut mai a la muntanya. La paret s'il·lumina i la llum daurada toca els primers cims.

Fotografia: Pep Portet
Fotografia: Pep Portet

Fotografia: Pep Portet
Restem embadalits davant d'aquest espectacle de la natura. Quan els rajos de sol, per fi, ens acaricien, anem a esmorzar per agafar forces, avui tenim un dia dur. Més tard, pugem a un petit turó on tenim unes vistes una mica més elevades de la cara sud. La morrena és realment impressionant. Les dimensions d'aquest espai escapen a tot raonament possible.




Podríem estar-nos tot el dia admirant aquesta meravella de la natura però ens queda una jornada llarga fins a Chhomrong (2.200 m). Així que, tornem al lodge, recollim els trastos i tirem avall. Són les 9 del matí. Allí on ahir només hi havia boira, avui ens podem fer una foto amb tot el panorama darrera. És curiós com canvia aquest lloc en qüestió d'hores. Per a nosaltres era evident que havíem de passar la nit aquí. Probablement, d'altra manera no haguéssim gaudit d'unes vistes com aquestes.


Enfilem el camí conegut que ens torna a la vall i deixem enrere un lloc extraordinari. L'etapa és dura i llarga. Sobretot pels 2.600 m de desnivell de baixada. Retrobem aquells pobles que havíem vist a la pujada, aquella cascada, aquell rierol, aquell bosc frondós.




Parem a dinar a Dovan (2.500 m) i passem per Bamboo (2.300 m) cap a les 2 del migdia. L'última pujada fins a Chhomrong (2.200 m) es fa dura després de caminar tot el dia. El Joan i el Jordi s'han avançat per tornar a agafar lloc al lodge on vam deixar les coses i començar-se a dutxar i, sobretot, demanar altra vegada el deliciós pollastre fregit que ja ens vam menjar fa uns dies. Camps d'arròs i adolescents jugant a voleibol. Des de Sinuwa (2.350 m), es veu Chhomrong a l'altra banda del torrent. I la pujada final que haurem d'afrontar.


Penso en el fabulós sopar que ens espera mentre pujo els centenars i centenars d'escales des del Torrent de Chhomrong. Començo a comptar-les, però passades les dues-centes ho engego a rodar veient que encara em falta moltíssim fins a dalt. Arribem al cap de 8h 30 min de dura caminada. Tot ho veiem d'una altra manera una estona més tard, dutxats i a punt de devorar el deliciós pollastre. Avui, sense dubte, dormirem plans.


Diumenge 21 d'octubre del 2012
DIA 13: Chhomrong (2.200 m)-Kimche (1.640 m)
Desnivell acumulat: +450 metres/-1.010 metres
Horari: 4h 30 min

I així arribem a l'últim dia. Ens queda una llarga baixada resseguint el Modi Khola. Sortosament, a Ghandruk (1.940 m) no hem de pujar fins dalt del poble, i podem agafar un sender que ens mena cap a Chane.


Mirant enrere el camí fet, veig per darrer cop el Machapuchare i la vall del Santuari de l'Annapurna i un somriure es dibuixa al meu rostre, sabedor del privilegi d'haver pogut contemplar aquests paratges naturals.

Fotografia: Pep Portet

A Kimche (1.640 m) hi ha servei de jeep a Pokhara. El Joan i el Pep decideixen caminar encara una mica més i agafen el bus més endavant. El Jordi, el pare i jo prenem el jeep, i d'una revolada ens plantem a la ciutat de Pokhara, per sort, molt més tranquil·la que Katmandú. Aquesta nit, un cop tots reunits, toca sopar de gala, i les cerveses van i vénen perquè hi ha molt a celebrar. Brindem per l'èxit del trekking, per la joia d'haver-nos pogut endinsar en aquests paratges meravellosos, gaudir d'aquesta natura voluptuosa i dels petits secrets de l'Himàlaia i, sobretot, brindem per les noves coneixences fetes.


----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Reflexions finals sobre el trekking: 
Algunes consideracions sobre la fragilitat dels ecosistemes de muntanya 


Els ecosistemes de muntanya són fonamentals, com a forma directa de sosteniment, per a una desena part de la població mundial. Aquests ecosistemes són importants, no només per a aquells qui hi viuen sinó, també, per als milions de persones que viuen a les valls i a les terres baixes.

Un dels valors més importants de les muntanyes és que són la font de tots els grans rius del planeta, així com desenvolupar un rol fonamental en el cicle de l'aigua, captant la humitat de les masses d'aire i, quan l'aigua precipita en forma de neu, emmagatzemar-la fins a la primavera, que amb el desglaç torna a fluir cap a les valls a través dels rius i proporciona aigua als conreus, a les indústries, a les ciutats. La meitat de la població mundial depèn de l'aigua procedent de les muntanyes. Els ecosistemes de muntanya són centres mundials d'alta diversitat biològica i endemisme. La diversitat de les espècies naturals de les muntanyes no només tenen un valor per a la humanitat sinó intrínsecament com a font d'aliment per a altres espècies.

Des d'un punt de vista econòmic, el flux de recursos de les muntanyes cap a les valls s'ha mantingut, més o menys, estable al llarg dels segles gràcies al paper que han desenvolupat els ecosistemes i les poblacions de les muntanyes. Amb l'arribada de les noves tecnologies, el creixement de la població i les pressions del desenvolupament, la magnitud d'aquest flux de recursos ha augmentat espectacularment. El resultat és que la riquesa natural flueix cap a baix a un ritme insostenible i les poblacions de muntanya van sent progressivament marginades.

Per a la conservació d'aquest fràgil ecosistema és fonamental "empoderar" (Empowerment) les comunitats humanes de muntanya, és a dir, que tinguin el control sobre els propis recursos i, per tant, els drets de propietat per a l'accés i l'ús, així com el poder de decisió. En definitiva, que els agents socials locals siguin els autèntics administradors dels recursos.

En el cas concret de Nepal és evident que la font principal d'ingressos per a aquest petit país de muntanya és el turisme. Tanmateix, això té un risc si no se sap trobar l'equilibri entre l'explotació i la conservació dels ecosistemes de muntanya. Quin és l'impacte real del turisme? una part ja la sabem: divises. Però, es tenen en compte les altres conseqüències que genera la gran quantitat de turistes que cada any arribem a Nepal? per exemple, l'alta dependència d'ingressos d'aquest sector (molt volàtil), la pressió sobre els recursos naturals de la zona (deforestació, degradació de l'ecosistema, contaminació de les aigües), l'impacte sobre les comunitats humanes (possibles desigualtats entre qui rep ingressos del turisme i qui no) i les seves formes tradicionals de sosteniment, els canvis en els sistemes de drets de propietat dels recursos, l'impacte sobre les condicions laborals dels treballadors de muntanya (portejadors, guies), etc.

Ser conscients de la fragilitat i complexitat dels ecosistemes de muntanya, a casa nostra i arreu del món, és el primer pas per a conservar aquests santuaris de la naturalesa i millorar les condicions de vida de la població local. Sense dubte, també, aprofundir en l'educació ambiental ajudaria a entendre millor la importància de respectar la natura, així com els pobles i cultures locals.

dilluns, 10 de desembre de 2012

La Deessa de les collites V (Santuari de l'Annapurna)

Dimecres 17 d'octubre del 2012
DIA 9: Ghorepani (2.860 m)-Poon Hill (3.210 m)-Chhomrong (2.200 m)
Desnivell acumulat: +1.350 metres/-1.990 metres
Horari: 6h 30min

Una mica abans de les 5h del matí, quan encara és negra nit, ens disposem a fer la turistada més gran que hàgim fet mai a la muntanya. Tots els excursionistes surten dels lodges per a anar al turó més famós de Nepal, Poon Hill (3.210 m). Des d'aquí es pot admirar un dels espectacles més impressionants del trekking, la sortida del sol i la il·luminació de la cara est del Dhaulagiri (8.167 m), del massís dels Annapurna i del Machapuchare (6.993 m). La cua és esfereïdora. Centenars de frontals pujant per un únic camí estret. En arribar al punt de control, amb el Jordi ens colem entre uns esbarzers, tot i que després ens assabentem que el Pep ha pagat per tots cinc. A trenc d'alta, arribem a dalt, després d'uns 25 minuts de forta pujada. Hi ha moltíssima gent, i la que falta. Prenem posicions perquè això serà digne de contemplar. Fot un fred que pela.

Fotografia: Pep Portet
Fotografia: Pep Portet
Fotografia: Pep Portet

Fotografia: Pep Portet
Fotografia: Pep Portet



Val la pena fer la turistada? mmm... jo diria que sí. L'espectacle és majúscul. Tot i que, és cert que, camí de Tadapani trobem altres turons on es pot veure gairebé el mateix, però en solitari. Bé, després de la matinal, nosaltres tornem cap al lodge a esmorzar i a agafar els trastos, que avui la cosa serà llarga. És una etapa trencacames amb força desnivell de pujada i de baixada, però bonica, que transcorre per una selva d'aquelles on hi viuen fades i follets. El primer tram puja fins a arribar a Deorali (3.050 m), per, tot seguit, afrontar una forta baixada entre vegetació selvàtica. A migdia parem a dinar a Tadapani (2.650 m).





La baixada que ens porta al torrent de Kimrong (1.800 m) és vertiginosa, entre terrasses d'arròs. D'allí, un flanqueig en ascens, llarg, ens portarà al poble de Chhomrong (2.200 m). Avui tela amb l'etapa... Com que aquest matí he fet els deures i m'he pres l'antibiòtic quan tocava, estic pràcticament recuperat.




El poble de Chhomrong està ubicat en una balconada privilegiada. Som a les portes del Santuari de l'Annapurna. Santuari sagrat pels Gurung, un dels grups humans de la zona. Santuari de la biodiversitat. Ens instal·lem al primer lodge que trobem. És força nou i el propietari ens assegura que tindrem aigua calenta per dutxar-nos. Això ens acaba seduint. I, efectivament, la dutxa és sensacional. Com que avui estem cansats i necessitem reposar forces, li preguntem a la cuinera si té pollastre. Ens diu que sí i ens ensenya un pollastre al curry que té molt bona pinta. Intentem fer-li entendre que volem un tros pollastre fet a la paella o rostit o fregit o el que sigui. De seguida entén la nostra demanda i ens diu que cap problema. A l'hora de sopar gaudim d'un pollastre fregit amb patates rosses realment sensacional. Bravo per la cuinera.



Mentre degustem el plat coneixem el Ronash, un nepalí molt simpàtic amb qui parlem molta estona. Està de vacances caminant per aquestes muntanyes. És estrany veure nepalís fent trekking. Deu ser de bona família. Ens dóna el contacte de dos amics seus a Katmandú per si necessitem qualsevol cosa. Un paio molt amable. També coneixem un personatge curiós. El corresponsal de l'Agència EFE (??) a Nepal, el nom del qual sóc incapaç de recordar. O sigui que aquest paio escriu tot allò que llegim sobre Nepal. Ens dóna el seu telèfon i quedem per sopar amb ell a Katmandú abans de tornar. Ha vingut caminant des de Pokhara amb el seu fill, un parell de dies a la muntanya. Un altre nepalí fent trekking... La companyia és grata però nosaltres estem cansats i, després del Hot Chocolate de rigor, ens n'anem a dormir. Demà al matí deixarem part de la nostra motxilla aquí, ja que a la tornada del Camp Base passem per aquest mateix poble. D'aquesta manera, podem anar més lleugers. 


Dijous 18 d'octubre del 2012
DIA 10: Chhomrong (2.200 m)-Himalaya (2.950 m)
Desnivell acumulat: +1.353 metres/-650 metres
Horari: 7h

Aquest matí hem descobert dues coses. Que des del poble teníem unes vistes espectaculars del Machapuchare (6.993 m), però no ho sabíem. I que a la tornada del Camp Base haurem de pujar moltes, moltíssimes escales. Com que ens vam quedar al primer lodge, fins al centre del poble encara hem de pujar una mica. Allí és on es concentra la major part dels allotjaments. El camí passa pel poble i baixa, baixa i baixa fins al Torrent de Chhomrong (1.850 m), d'on comença una pujada dura fins a Sinuwa (2.350 m). Tot aquest tram és un camí empedrat, una quantitat inhumana d'escales que primer baixen molt, i després pugen molt. Hem sortit a 2/4 de 8 del matí.


Més tard hem descobert una tercera cosa. A partir de Sinuwa està prohibit portar carn de porc, pollastre o vedella fins al Camp Base per raons d'antigues creences dels habitants de la zona. Si no es respecten aquestes normes, podrien esdevenir-se calamitats naturals o personals. Sort que ahir ja vam tenir la ració de proteïnes corresponent.


Des de Sinuwa veiem perfectament la pujada que haurem de fer, de tornada, fins a Chhomrong. Al llarg del camí, el poble es va dispersant fins a arribar a la part baixa on creua el torrent. Quantes escales hi deu haver? aviam si me'n recordo de comptar-les a la tornada. A partir de Sinuwa accedim a la vall del Modi Khola, una zona de gran diversitat natural.


Fotografia: Pep Portet
Les vistes del Machapuchare o Cua de Peix són espectaculars. Aquesta muntanya és sagrada i ningú hi pot pujar fins al cim. Una expedició britànica ho va intentar l'any 1957 però van respectar la tradició i no fan fer cim, es van quedar a 50 metres. Des d'aleshores, està prohibida la seva escalada. La seva silueta és d'una gran bellesa i elegància.



Bamboo (2.300 m) és el nostre proper objectiu, on hi arribem a les 11 del matí després de moltes pujades i baixades. Allí és on dinem i reposem per afrontar el darrer tram fins als lodges d'Himalaya (2.950 m). Ens acompanya tota la jornada la panoràmica del Machapuchare mentre caminem per boscos de bambú i rododendre.




A 2/4 de 3 del migdia arribem a Himalaya (2.950 m) el pare, el Joan i jo. El Pep i el Jordi s'han avançat per agafar lloc, tenint en compte que allà només hi ha dos lodges. Queda una habitació de 5 llits i serà per a nosaltres. Avui no ens dutxem. No hi ha aigua calenta.