dimecres, 5 de setembre de 2012

Aroma clàssica a la Serra del Cadí



Anglada-Cerdà a la Roca de l'Ordiguer

Extret del web http://escalatroncs.wordpress.com



FITXA TÈCNICA 

Via: Anglada-Cerdà
Zona: Roca de l'Ordiguer (2.300 m) - Serra del Cadí
Dificultat: V+ (MD). Roca descomposta a trams
Recorregut: 350 metres
Material necessari: joc de tascons i friends, alguna baga. Via semi-equipada amb claus
Aproximació: Deixem el cotxe passat el poble d'Estana i seguim a peu el PR fins a Prat de Cadí, d'allà agafem el sender que ens porta a peu de via (1h 30m). La referència és un pi característic a 15 m del terra.
1a Ascensió: J.M. Anglada i Joan Cerdà el juny del 1965

Alex Presas, Nacho Andrés, Marc Soto i Lluís Ferrer
Dimecres 15 d'agost del 2012


Aprofitem la festivitat de Santa Maria per acostar-nos a la Serra del Cadí. Marxem dimarts a la tarda i fem un vivac extraordinari a Prat de Cadí, sense fred excessiu però amb força vent.




La posta de sol deixa pas a un cel estrellat impressionant. En moments com aquests penso què collons faig vivint en una ciutat...


Ens llevem una mica abans de les 7h i, després d'esmorzar, amaguem les motxilles darrere d'uns pins. Amb la motxilla petita anem a buscar el peu de via. Farà un dia espectacular. Després de caminar una hora arribem a l'inici de la via, característic per la fissura i el pi a uns 15 metres del terra. El Nacho i l'Alex faran una cordada, i el Marc i jo farem l'altra. Comencen ells.


Jo, avui, no estic massa fi de coco, així que em vull limitar a gaudir de l'escalada i no sé si faré algun llarg de primer. Em fa especial il·lusió escalar aquesta via perquè és la primera que faré d'en Josep Manuel Anglada, alpinista d'avantguarda i pioner, símbol d'una generació que admiro i que cal no oblidar.

Passades les 8h comencen l'Alex i el Nacho. I després seguim nosaltres. Així anem fent. L'Alex i el Marc de primers, i el Nacho i jo de segons.


El primer llarg (IV+) comença a l'esquerra del pi en un diedre-fissura. Es pot muntar la reunió al pi però nosaltres tirem per un diedre fins a la segona reunió (IV+).


El tercer llarg (V) ens demana una escalada atlètica després de creuar una placa.


Anem pregressant i superant els llargs. El cinquè té diverses opcions en funció de la ressenya que portem i el sisè llarg té una roca pèssima i protecció complicada. El setè llarg (IV) el faig de primer, una canal-xemeneia de ressalts fàcils i divertits. Arribem a un repla còmode per afrontar un llarg interessant.





Al vuitè llarg (V) hem d'anar a buscar una fissura evident, llarg complicat perquè no tenim clar quin és el millor camí per arribar-hi i perquè la cosa es posa seriosa. El novè llarg és el llarg estrella de la via (V+). Escalem entre l'agulla i la paret. L'ambient és espectacular. Una escalada 100% clàssica. Estic gaudint moltíssim.


El desè i últim llarg (V) està ben protegit amb claus, a l'inici del llarg. Seguidament, arribem a una aresta molt aèria i, finalment, superem uns murets fàcils fins a trobar l'última reunió. Des d'allà superem un contrafort i iniciem el descens que porta a la Canal del Cristall, fins a trobar altra vegada el sender que porta a Prat de Cadí i a l'aparcament.






Estic content de l'escalada feta. He gaudit moltíssim amb aquesta clàssica de l'Anglada i del Cerdà. Ens cal conèixer la història per apreciar, encara més, escalades com aquesta.