dijous, 3 d’abril de 2014

Dimecres de gel


CORREDOR CENTRAL
CARA OEST ROC DEL BOC (2.774 m)






Cartogarfia IGN


FITXA TÈCNICA

Via: Corredor Central, cara oest, Roc del Boc (2.774 m)
Zona: Pirineus orientals (Alta Cerdanya)
Aproximació: Des del poble de Planès (1.540 m) seguir les indicacions cap a l'església i deixar el cotxe una mica per sobre del poble en una cruïlla. Remuntar la vall de Planès que segueix el riu en sentit nord, fins a l'estany de Planès (2.196 m). Des d'allí, anar a buscar la base del corredor (2h 15 min)
Dificultat: D+, 350 m, (II, 3+, M4) (70º/màx. 80º)
Desnivell: 1.200 m
Horari: 8h-10h (segons condicions i descens)
Material necessari: corda 2x60 m, cargols de gel, friends, fissurers, algun pitó. Reunions amb parabolts. Via rapelable.
Descens: A la sortida del corredor (possible mixt) seguir la cresta fins al cim i anar a buscar un ràpel de 15 metres equipat amb parabolts. Baixar per un corredor que ens portarà quasi a l'inici de l'ascensió.  
Cartografia: Bourg-Madame Mont-Louis 2250 ET (IGN)



Martí Llobet i Lluís Ferrer

Dimecres, 2 d'abril del 2014


Ja tenia ganes d'estrenar els piolets aquesta temporada, amb les nevades que han caigut he fet anar més els esquís que altra cosa, i no m'ho penso ni un instant quan el Martí em proposa fer un corredor desconegut i, per tant, solitari. Sobretot, un dimcres al matí :) El Corredor central a la cara oest del Roc del Boc és una ascensió magnífica en una vall solitària i bonica.




A les 7 del matí tocades ens posem en camí, després de deixar el cotxe a Planès (1.540 m). Anem remuntant la vall fins arribar a la base del corredor mentre ens preguntem si el fort vent que pronosticava la meteo ens deixarà fer alguna cosa. De fet, ser aquí ja val la pena. Si cal, tornem xino-xano i haurem passat un matí a la muntanya. Així que decidim apropar-nos a peu de via, aviam quina pinta fa. 




(L1) I una mica com aquell qui no vol la cosa, ens trobem fent el primer llarg sense haver tret la corda. Abans, parem un moment a calçar-nos els grampons i traiem els piolets. El Martí em pregunta si cal corda o fem aquest tros sense i jo, no sé ben bé perquè, li dic que sense. Ell hi està d'acord i tira cap amunt. I jo darrere. Aquest primer llarg són uns 65º, un ressalt de gel una mica estret si s'agafa per la dreta. El gel és bo però prim en aquest tram, i maleeixo la meva resposta. Sent el primer llarg de la temporada, la corda hagués anat bé. Nanu, escala i no pensis.





(L2) Arribats a la R de parabolts (esquerra) i apresa la lliçó, li deixo el segon llarg al Martí. El corredor gira a mà esquerra, s'encaixona i s'estreny fins a convertir-se en un pas tipus goulotte de 75º/80º. Llarg estrella. Regalima una mica, fa dies que no fa fred. Me n'ensurto prou bé i felicito el Martí, és un mestre, quan arribo a la R de parabolts (esquerra). 






(L3) Una campa de neu s'estén damunt nostre i decidim fer-la en ensemble. Deu tenir uns 50º. Sense més complicació. Anem molt bé de temps i el vent ni s'intueix. Com que veiem que hi ha parabolts arreu, decidim seguir amunt. Si cal, ja rapelarem.


(L4) Aquest és el meu torn, continua el pendent de neu de 50º (hi ha un parabolt a l'esquerra que es pot assegurar) fins arribar a un ressalt de gel d'uns 65º, que supero amb solvència posant un parell de cargols. El gel és bo i vaig tranquil. Reunió de parabolts (esquerra).




(L5) Continua la campa de neu i anem fent en ensemble fins arribar a la R de parabolts (dreta). Ens mirem i continuem dient que sí. El dia és bo, tot i que no fa sol i anem bé. Jo tinc alguns problemes amb les botes que m'estan martiritzant els peus però paga la pena seguir.





(L6) Un llarg molt bo, gel de cine i una inclinació d'uns 70º. El Martí el supera sense problemes. R de parabolts (esquerra). 






(L7) Començo una rampa de neu d'inclinació moderada per anar a buscar un ressalt de gel curt d'uns 65º i tornar a sortir a una campa de neu. No trobo R. Miro a mà esquerra i veig una cinta plana esblanqueïda amb un maillon. M'hi atanço i em fa mala pinta. Crido al Martí que no m'agrada i segueixo amunt. 




La rampa de neu segueix. M'aturo fins que ve el Martí i munta una R de friends. Segueixo amunt i el Martí surt al cap d'una estona en ensemble. Veiem a dalt de tot un cordino de color vermell. S'acaba la neu i comença el mixt. El Martí hi va i munta R de parabolts. 







(L8) Des d'allí tenim dues opcions. Seguir escalant una sèrie de blocs i petits diedres recte amunt (veiem algun parabolt) o bé anar a la dreta i flanquejar fins a una canaleta de neu per a arribar a dalt de l'aresta que porta a la cresta cimera. No veiem clar l'escalada en roca i preferim buscar la neu. Em toca a mi i flanquejo amb compte fins arribar a un esperonet de roca. No veig res i poso un merlet. S'ha acabat la neu. Només hi ha roca. El Martí em diu que continui, coi de Martí. No és difícil però cal anar amb compte. Escalar amb grampons té la seva cosa. Escalo una mini-xemeneia i arribo a l'altre costat de l'aresta. Veig un cordino i munto R. Ja veig la cresta cimera i el cim. Ho tenim molt a prop. 




Li dic al Martí que ja pot pujar. Mentre desmunta la R li cau un piolet canal avall. Em crida que li ha caigut un piolet. Ha anat a petar uns metres enllà. Casum!! Li dic que tranquil, que rapelarem la via si cal. Em diu si puc desgrimpar i baixar fins on és ell, li dic que ho puc provar però no em fa gràcia. Al final pujarà ell, rapelarem del cordino. No mola gaire. Quan arriba on sóc jo em diu que ha vist un parabolt uns metres més amunt. Collonut. Escalem una mica més i arribem a una R que no té anella. Haurem de deixar un mosquetó. El cim és a tocar, però haurem de rapelar. Tenim temps i la meteo és bona. Cap problema. Són 2/4 de 2 del migdia i portem més de 6h des que hem sortit del cotxe. 




Comencem els ràpels. El primer i el segon cap problema perquè són el parabolt de la foto i l'anella amb parabolts de l'última R de la via (recuperem el piolet). Però després ens toca rapelar d'un merlet fet en un bloc que no es movia però que no era la clau, i de la cinta esblanqueïda que a la pujada no m'ha fet bona pinta, previ reforç amb una altra cinta plana.






La resta de ràpels són amb parabolts i els fem sense problemes. A les 4 de la tarda acabem de rapelar la via i fem una pausa per menjar una miqueta. Ens adonem que gairebé no hem menjat ni begut en tota l'estona. 






La baixada fins al cotxe es fa eterna. La neu s'ha estovat molt i ens enfonsem fins als genolls, i de vegades fins al maluc. Els peus ens fan mal i tenim ganes d'arribar. A estones les ràfegues de vent són fortes. Si ens haguéssim trobat amb aquestes condicions a dalt, no haguérem pogut fer res. Després d'11h d'activitat, arribem al cotxe. Cansats però contents i amb la sensació d'haver-la feta bona. Que en vinguin moltes més, Martí.

2 comentaris:

  1. Bona activitat Lluís! en un entorn solitari i Alpí, enhorabona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament, Jaume. Un corredor poc conegut i molt interessant. Vall solitària i alpina.

      Elimina