dilluns, 21 d’abril de 2014

North Express



BUJARUELO-TAILLON-BUJARUELO 




Color       la pujada des de Bujaruelo fins a peu de paret, color      l'escalada a la cara nord i color      el descens per la Bretxa de Rolando, el flanqueig fins al Port de Bujaruelo i la tornada al cotxe, a Bujaruelo, altre cop.


FITXA TÈCNICA


Via: Cara nord, Taillon (3.144 m)
Zona: P. N. d'Ordesa i Mont Perdut (Aragó)
Aproximació: Des de Bujaruelo (1.338 m), creuar el pont, dirigir-nos cap al Port de Bujaruelo, 2.273 m, (2h 30 min) i aproximar-nos a la cara nord en direcció sud-est fins a la base de la paret, a l'entrada d'un corredor que surt en diagonal, de dreta a esquerra, a 2.450 m. (3h) des de Bujaruelo.
Dificultat: AD+, 700 m,  (55º/màx 60º)
Desnivell total: +1.900 m/-1.900 m
Horari: 10h (horari d'una cordada amb bones condicions físiques. Aproximació i descens amb esquís)
Material necessari:  1 corda de 60 m, cargols de gel, friends, algun pitó. 
Descens: Cap a la Bretxa de Rolando (2.807 m), el Refugi de Serradets (2.587 m), el Port de Bujaruelo (2.273 m) i la baixada a Bujaruelo (1.338 m). 2h amb esquís. 
Cartografia: Ordesa y Monte Perdido (Ed. Alpina)


Alex Presas i Lluís Ferrer

16 d'abril del 2014

El despertador sona a 2/4 de 4 del matí i sé que, avui, no puc fer el mandra. Tenim una llarga jornada per endavant. Mig esmorzem, si és que a aquestes hores es pot menjar alguna cosa, i sortim a la llum de la lluna. La nit, a Bujaruelo, ha estat tranquil·la. Hem dormit, poc, però bé. El refugi és confortable, a peu de cotxe, i per 14 euros (amb targeta federativa habilitada) es pot disposar d'un llit calent al dormitor comunitari o "Buhardilla". Vam arribar ahir al vespre i aquest migdia, quan arribem de la nord, carretera i manta. Una express. Volem fer la Nord del Taillon des de Bujaruelo i en el dia. Una d'aquelles activitats que fa temps que tinc en ment. La cara nord del Taillon és una paret trapezoidal perfecta. Una de les grans cares nord dels Pirineus.




A 1/4 de 5 del matí, carreguem els esquís a l'esquena i comencem la caminada, passat el pont. La temperatura és molt bona per l'hora que és, potser massa. Passada la mitja hora, em trec els guants i m'obro el softshell mort de calor. De bon començament, ja veiem que ens tocarà portar els esquís a coll més estona de la que voldríem. A les 6 del matí la neu està massa tova per l'hora que és, no ha fet fred a la nit, tal i com temíem. 


La neu comença a uns 1.900 m de manera contínua i a 3/4 de 7, amb 2h 30 min, hem arribat al Port de Bujaruelo (2.273 m) i ens dirigim a la base de la paret per preparar el material, fer una parada i menjar una mica. Hi arribem a 1/4 de 8. Hem avançat una cordada, just arribar al coll, que havien fet nit a la Cabana de "Eléctricas" i ens diuen que van venir ahir a provar la paret però que van començar massa tard i que van renunciar. A 1/4 de 9 del matí, ens carreguem els esquís a l'esquena, enfilem cap al corredor d'entrada i passem la rimaia, una mica oberta però no complicada. Una passa llarga i alta per aconseguir fer el salt, i llestos. 





L'Alex va davant. Hem decidit anar en ensemble, amb corda, però sense posar assegurances intermitges si no ho veiem necessari i, així, avançar ràpid. La neu està ben transformada i consolidada, ideal. Tenim 700 metres de paret per endavant. El corredor d'entrada és dret i, després d'uns metres, decidim agafar la variant de la dreta i fem un flanqueig a l'alçada del primer terç de la paret. Normalment, quan hi ha molta neu es pot agafar la traça directa que surt del corredor d'entrada, però avui, la banda de roca que travessa la paret a 2/3 ens talla la sortida en aquest punt. La temporada ja està força avançada, ja ho portàvem estudiat de casa. La temperatura és bona, no fa gens de fred. Sort que hem sortit d'hora. 









La pujada és franca i sostinguda a 55º, no és difícil però sí espectacular per les dimensions de l'indret i l'exposició. Una caiguda seria fatal. Seguim avançant a bon ritme, quasi sense parar. La primera dificultat arriba als 2/3 de paret. Cal superar la banda de roca que talla la cara nord per un corredor estret, possible mixt (III+). Allí assegurem els passos amb un parell de friends, protegint el ressalt a l'esquerra del corredor. El pas no és complicat però requereix de certa atenció.










Després d'aquest pas hi ha dues possibilitats, un corredor a l'esquerra i un corredor a la dreta, triem el de la dreta i trobem un parell de ressalts puntuals de gel que, sense ser massa complicats, assegurem amb cargols de glaç. Les vistes comencen a ser grandioses, i la dimensió de la paret nord es va fent evident a cada metre que guanyem. Estem en un dels indrets més alpins del Pirineu.






La cordada que hem deixat enrere al Port de Bujaruelo ha començat una mica més tard que nosaltres. Ja ens han dit, mig en broma, que els obríssim una bona traça i que ens vèiem al cim. La veritat és que no hi ha molta neu i obrir traça no és un gran esforç, tot i que sempre és un desgast. Trobar el camí és, com sempre, el més important en aquest tipus d'ascensions, ja que una errada pot portar a un atzucac.




L'última dificultat del dia és un petit ressalt de roca-gel que superem a l'esquerra, sense molts problemes. En aquest punt, la neu ja comença a estar una mica menys sòlida i ens alegrem d'estar tant amunt a aquestes hores. A la primavera, els canvis tèrmics entre dia i nit fan que calgui extremar les precaucions per les allaus i anar més d'hora del compte. Ja ens queda poca cosa, el sol acarona les roques més altes. Ho tenim a prop. Només cal anar seguint la rampa final que ens portarà a l'avantcim. 














I com per art de màgia, de la cresta oest, des del Coll dels Gabietos, apareix una altra cordada, francesos en aquest cas, i arribem junts al cim. Coses de la muntanya. També apareixen la cordada madrilenyo-asturiana, que anaven seguint les nostres traces. Així, tres cordades celebrem el cim i una de les vistes més espectaculars del Pirineu. Un luxe en un dia com avui, assolellat i calorós. Estic molt content de ser aquí dalt, hem fet una ascensió magnífica i ràpida (3h des de la base). La veritat és que és llarga la paret. Tenia moltes, moltes ganes de tenir-la al sac. He de reconèixer que venia una mica "acollonido" per les fotos que havia vist i per la incertesa de no saber quines condicions ens trobaríem a la paret. Les calorades de l'última setmana ens havien deixat ben despistats. Però les condicions de neu han estat molt bones i la paret no impressiona tant un cop et trobes a les seves entranyes. Tot i així, és una ascensió de categoria sense cap mena de dubte. És 1/4 de 12 del migdia quan fem cim, a 3.144 m. 





Les vistes són impressionants. 360º de muntanyes precioses. Nous projectes, nous somnis neixen a cada ascensió. El Mont Perdut i la seva cara nord també estan entre cella i cella. A les 12 ens calcem els esquís i comencem el descens. La neu a la cara sud ja està molt justeta, pura pasta, la temperatura és força elevada, però gaudim d'una curta baixada fins a la Bretxa de Rolando. 











Creuem la Bretxa, un lloc sempre especial i impressionant per naturalesa. Seguim fins al Refugi de Serradets i arribem al Coll de Serradets. 








Pocs llocs hi ha al Pirineu amb una àurea més especial que la muralla de Gavarnie. El tercer mur és a tocar, però això no està al nostre nivell. Em sento afortunat de ser aquí, avui, i gaudir d'aquest paradís blanc. Flanquegem per sota la cara nord del Taillon, que hem pujat aquest matí, i arribem al Port de Bujaruelo a la 1 del migdia. Només hem tardat una hora des del cim. Ara toca gaudir i lliscar i lliscar amb els esquís port avall. La neu està perfecte.




Aprofitem l'última pala i baixem fins una mica més avall del camí d'estiu, el trobarem de seguida si seguim recte. Ens traiem els esquís i baixem, ràpid, quasi corrents. Amb les botes d'esquí es poden fer meravelles. Passem algunes parelles d'excursionistes mentre perdem alçada i els camins es converteixen en rierols d'aigua fresca. 




Baixem a tota velocitat fins al pont que creua el riu Ara i arribem a Bujaruelo, un lloc idílic. Són les 2 del migdia i hem estat 10h per fer tota l'activitat. Llanço un crit d'alegria mentre creuem el pont i ens abracem amb l'Alex. Ara sí, ara ho tenim. Algunes famílies prenen el sol, tranquil·lament, als prats verds que hi ha a la costat de la riba del riu. Ens veuen arribar carregats amb els esquís i suposo que no entenen d'on venim. Fa un migdia esplèndid i una sensació de felicitat enorme em travessa l'ànima. Deixem les motxilles a les taules de la terrassa del refugi i demanem dues gerres de cervesa, ben merescudes, mentre fem balanç de la jornada.


Anem a refrescar-nos al riu. L'aigua fresca, gelada, que baixa de les muntanyes és un regal. I em ve al cap la cançó de Muntanyes del Canigó i la versió que en va fer en Joan Garriga. La força de la natura brota a cada racó. La verdor dels prats, l'aigua cristal·lina, el cant dels ocells. L'hivern, ja vell, s'acaba i la primavera, jove i bella regnarà en aquestes valls, eterna, fins que la tardor comenci a torrar l'herba dels prats i les primeres volves de neu caiguin, suaument, sobre la terra daurada. 

divendres, 18 d’abril de 2014

Esquí tranquil a l'Estany de Sant Maurici: recull fotogràfic


Excursió amb esquís a la Punta Est de Bassiero (2.897 m) i a l'Agulla del Portarró (2.675 m)



12, 13 i 14 d'abril del 2014
Marc Lucas, Pau Quesada, Lluís Torcal i Lluís Ferrer

Feia temps que, amb el Pau, intentàvem trobar un cap de setmana per fer una sortida d'esquí de muntanya i fotografia. Combinar aquestes dues disciplines no sempre és fàcil i cal buscar un terme mig entre compromís, ritme, dificultat i condicions de l'activitat. La pràctica de la fotografia, a la muntanya, requereix d'un ritme pausat i contemplatiu. 





Dissabte, 12 d'abril del 2014
Finalment hem trobat el cap de setmana, una mica per casualitat. El Marc i el Lluís també vénen, els conec de la sortida amb esquís que vam fer amb el CEC, als Écrins, l'abril del 2012. 

Marxem cap a Espot i fem la pujada al Refugi Ernest Mallafré (1.950 m). Deixem el cotxe a l'aparcament del Prat de Pierró (1.680 m) i carreguem els esquís a l'esquena, entre els magnífics arbres del Parc Nacional d'Aigüestortes. No hem pogut contactar amb el guarda i no sabem si el refugi estarà obert o no. De tota manera, ens enduem el menjar i un sac de dormir. Podrem disposar de la part lliure, en qualsevol cas.



Arribats al refugi (1h), ni rastre del guarda. Podrem fer la nostra sense problemes. Trobem un grup que torna de fer el Pic de Ratera. Ens comenten que la neu, a migdia, ja està força estovada.



Diumenge, 13 d'abril del 2014
Fem la Punta oriental de Bassiero (2.897 m) per la Coma de l'Abeller. Les agulles granítiques del Coll de Sant Maurici són un escenari majúscul. Els últims metres, força drets, ens porten fins a la bretxa (2.754 m) des d'on creuem i enfilem fins al cim, remuntant una pala uniforme (4h). Un cop allí, ens trobem dalt d'un mirador de primera, les vistes són magnífiques. La baixada és una delícia, amb bona neu. La Coma de l'Abeller és un lloc preciós. Dificultat: BEA-S2,S3












Dilluns, 14 d'abril del 2014
Ens dirigim a l'Agulla del Portarró (2.675 m). La primera part de la pujada remunta l'antiga pista del Portarró d'Espot, creuant la vall de Subenuix per sota fins al flanqueig que porta al Torrent del Portarró.  Des d'allí, una curta però intensa pujada ens deixa al pla que inicia la pujada al Portarró d'Espot (2.420 m). Dalt del coll podem escollir entre el Pic de Portarró (2.736 m) o l'Agulla del Portarró (2.675 m). Nosaltres triem l'agulla i remuntem la pala final (3h). Dalt del cim, altre cop vistes espectaculars, al Tuc de Colomers (2.933 m), al Monestero (2.877 m) i el Peguera (2.982 m), i a la Pica d'Estats (3.143 m). El descens és una altra delícia, la neu primavera està al seu punt i deixem unes magnífiques traces. Dificultat: BE- S2,S3












Magnífic cap de setmana d'esquí a Sant Maurici. Em quedo, sobretot, amb la fortalesa del Lluís que, als seus 71 anys, continua gaudint de la muntanya i de l'esquí com sempre ha fet.