dilluns, 31 de gener de 2011

Aprenent l'ofici. Mixt i gel



Curs d'escalada en gel i mixt a la Vall de Boí

27-30 de gener 2011
De vegades intueixes que les coses aniran bé, gairebé hi posaries la mà al foc i per això les fas. Aquest curs ha estat una d'elles. Per moltes raons. Han estat quatre dies escalant en un dels entorns més bonics del Pirineu català, quatre dies de solitud hivernal, quatre dies amb la companyia del Sergi. Un intensiu difícil d'oblidar. Llàstima que ens va nevar i no vam poder practicar massa el mixt. La neu cobria totes les repises i les regletes, de manera que vam acabar donant més importància a les pràctiques de gel, escàs i força humit. Els dos primers dies, vaig assentar les bases de l'escalada en gel i mixta. Moviments, nusos, reunions, dinàmica de cordada, anclatges en roca, cargols de gel i una infinitat de consells. Els dos últims, vaig posar en pràctica els aprenentatges assolits amb un resultat excel·lent. Una experiència fantàstica, vibrant, però exigent físicament, que ha superat les meves expectatives. Un bateig ideal, perquè la propera setmana marxo a Rjukan (Noruega), la meca de l'escalada en gel.


Cascades de gel
escalades


Sector Roques Negres
Via: Guillem s'escapa
Dificultat: II / WI 4, ressalts de 80º
Llargada: 40 m








Sector La CanteraVia: Salto del mandril
Dificultat: I / WI 4, gel sobre ressalts, màx 80º

Llargada: 20 m





Sector La CanteraVia: Salto del mandril (variant)
Dificultat: I /WI 4, gel sobre ressalts, màx 75º

Llargada: 20 m





Sector La Cantera
Via: Amigos de lo ajeno
Dificultat: I /WI 4+, gel sobre ressalts, passos aïllats d
e 90º
Llargada: 30 m








divendres, 21 de gener de 2011

Via Badalona, clàssica del Gorro Frigi






LA PRIMERA VIA LLARGA A MONTSERRAT

Topo extreta de la web escalatroncs.wordpress.com



FITXA TÈCNICA

Via: Badalona
Zona: Montserrat-Gorros
Dificultat: V- (D)
Dificultat obligada: IV+
Llargada:
200 m

Material necessari: 5 cintes exprés i una plaqueta recuperable


Diumenge 16 de gener 2011
Àlex Presas, Tim Ulrich i Lluís Ferrer


Si no recordo malament, l'última vegada que vaig anar a escalar via llarga va ser, també, a Montserrat, però aleshores tenia 16 anyets. Com que d'aquella jornada tal dia farà 15 anys, es pot dir que aquesta serà la meva primera vegada. Després d'un parell de diumenges de tardor d'esportiva, toca un pas més enllà. Un petit neguit em puja estómac amunt mentre fem l'aproximació a la via. Iniciar-se comporta certs rituals i l'iniciat experimenta sensacions que no ha viscut fins aquell moment. Em sento com un nen petit, ple d'excitació. Tot un món per descobrir. Quines ganes...


L'Àlex va de primer durant tota la via, els cinc llargs, que per això és l'expert de la cordada. Jo l'asseguro, és més senzill així tenint en compte que amb el Tim ens comuniquem en anglès i que, ni ell ni nosaltres, no dominem els tecnicismes en llengua anglesa.








La màxima dificultat és trobar els burils que asseguren la via en aquest mar de pedres i que marquen el camí a seguir. L'Àlex va destriant els diferents anclatges que va trobant per tal de seguir la via i no sempre és fàcil. La Via del Carles i la Magic line la creuen contínuament.







Un cop superat el pas clau de la via (V-) al L3 iniciem la part més agraïda de l'ascensió, el L4. L'R4 és compartida amb la via del Carles i coincidim amb una altra cordada.


Just quan el Tim es disposa a treure el reverso del moscató... ziuuuuuuuuuuuuuu! li rellisca de les mans i el reverso fa un vol de 150 metres fins a caure al bosquet que hi ha a la vora del camí. Adéu reverso... (tot i que el recuperem a la baixada. Una troballa que no servirà de res, després de caure tants metres és millor no tornar-lo a utilitzar). Com que és l'únic que tenim, asseguro l'Àlex amb dinàmic, sort que l'últim llarg és molt senzill (III). Un pur tràmit fins al cim on assegurem des de la creu. Tots els meus dubtes s'esvaeixen en el moment de posar els peus al cim. Tota la tensió acumulada, els nervis passats i el cangueli. Estar penjat de dos burils a 150 metres del terra és tot un què. Però les vistes des del cim són extraordinàries, arribem just per veure la posta de sol i contemplar les últimes llums del dia.










Aquest moment final ja dóna sentit al dia. Encara que només fos per gaudir d'aquesta posta de sol ja hauria valgut la pena pujar fins aquí. Ja friso per tornar a sentir el mateix.