divendres, 24 de juny de 2011

Per Sant Joan, escalada alpina




Via Civís-Genís, D+, 150 m, Dent de Cabirols (2.075 m), Pedraforca




FITXA TÈCNICA



Via: Civís-Genís
Zona: Dent de Cabirols, 2.075 m (Pedraforca)
Dificultat: V+ (D+)
Dificultat obligada: V+
Llargada: 150 m
Horari: 3h-4h
Material necessari:10 cintes exprés i un joc de friends

Divendres 24 de juny del 2011
Àlex Presas, Laura Saula i Lluís Ferrer

Un altre Sant Joan al Pedraforca, potser comença a ser una tradició. Dijous al vespre pugem a Sant Corneli i dormim a casa. Malgrat que és Patum no baixem a Berga, val més fer una sola cosa però ben feta. Ganes no en falten. Divendres de bon matí sortim d'hora cap al Refugi Lluís Estasen. Hem escollit una via clàssica d'orientació nord-est, de les obligatòries al Pedraforca, després de descartar l'Estasen. A mitja tarda hem de marxar i no volem arriscar-nos a que se'ns faci tard. Apostem per una via més curta. La via Civís-Genís,al costat de la via dels Dos, té bona roca i avança gairebé en la seva totalitat per diedres. En principi, la via està bastant equipada amb claus i spits però un joc de friends no farà cap nosa, sobretot a l'últim llarg on només hi ha dos claus. L'entorn és meravellós, el Pedraforca és una de les muntanyes més impressionants i emblemàtiques del nostre país, i les seves vistes a la Serra del Cadí i a la Serra d'Ensija són, senzillament, fantàstiques.







L'aproximació a la via segueix el camí que surt del Refugi, porta a l'Enforcadura (via normal del Pedraforca) i passa just per sota de la Dent de Cabirols. En arribar a una primera pedrera (5 m) abandonem el sender i pugem amunt per una tartera descomposta fins a la base de la paret (30 min).





El primer llarg surt al costat d'un característic pi mort, on prèviament hi haurem arribat trepant (II) fins a la R0, allí s'inicia pròpiament la via. Jo no tinc clar si faré algun llarg de primer, fa setmanes que no escalo i això de posar "catxarros" no ho he fet mai. La Laura té clar que no. O sigui que l'Àlex començarà. (L1), IV+, 35m, 3 claus. El primer tram passa just per sota del pi i fa de mal avançar. L'Àlex posa un friend. La roca comença una mica polida. De seguida un flanqueig a la dreta per una placa ens portarà a una xemeneia on pot molestar una mica la motxilla. S'avança bé per la fisura, sempre amb bones mans. La Laura puja de segona i jo de tercer.




L'Àlex també obre el segon llarg (L2), V, 30 m, 2 spits, 2/3 claus. Continua la fisura i sortim per un esperó fins a la repisa on hi ha la reunió. No hi ha cap pas difícil, però és sostingut en el grau. Jo pujo de segon i la Laura de tercera.





Com que em veig bé li comento a l'Àlex que vull fer el tercer llarg de primer. Agafo el joc de friends per si fés falta, tot i que no n'he posat mai. És un llarg curtet i crec que el podré fer bé. (L3), V, 20 m, 2 claus. Començo tranquil, una nova fisura que soluciono bé. Reforço el primer pas complicat amb un friend a la fisura. Abans ja havia xapat un clau. La roca és bona, amb unes mans excel·lents.




Passat aquest tram i al final de la fisura, m'equivoco i surto per la dreta, amunt i vertical enlloc de sortir a l'esquerra, flanquejant i fàcil, que m'hagués dut cap a la reunió. Això comporta que hagi de posar un altre friend per assegurar un pas que no hauria hagut de fer i que és una mica complicat. M'hi estic una estona per trobar la posició de bavaresa més adient i el supero. Com que estic una mica a la dreta de la línia, no veig la reunió que queda uns 2 metres per sota meu a l'esquerra. L'Àlex, mirant el croquis, em crida que la reunió ha de ser per allà. Jo només veig un clau i un metre més amunt un altre clau trencat. Miro més però no veig res. Decideixo que la reunió devia ser allò i que el segon clau es va trencar més tard. Poso un friend i monto la reunió del clau i del friend que he posat. Quan puja la Laura m'assenyala les dues argolles per sota meu que no he vist i que són la reunió. No m'ho puc creure, tot ve del primer error quan he pujat massa a la dreta. El clau de la reunió deu ser un clau de la via dels Dos.








L'Àlex li tira al quart llarg, el més difícil i exposat (L4), V+, 40 m, 4 claus i 2 spits. Ha de flanquejar a l'esquerra per tornar a la línia i seguir una fisura estètica. Per mi aquest és el millor llarg, una bavaresa molt xula i una xemeneia ens porten a la reunió. Ja que hi som, decideixo fer el cinquè llarg de primer, abans m'he trobat bé i en tinc ganes. (L5), V, 35 m, 2 claus. Començo per la placa i xapo els dos claus que hi ha. Llavors m'he d'acostar a la fisura perquè passen els metres i no trobo cap clau més. Hi poso un friend. Avanço. Un altre friend. Avanço més per la fisura.





Des de l'últim friend potser passen 5-6 metres sense posar res, però decideixo no parar i tirar amunt. Veig que si paro a posar un seguro se'm farà complicat estar en equilibri. No hi ha gaire bons peus. La fisura tira cap a fora. Al cap de munt de la fisura ja sóc dalt. Busco la reunió però no la trobo. Acabo muntant-la d'un arbre. Un cop dalt tots plegats mengem una mica i baixem fent un ràpel curt des d'una instal·lació muntada cap a la cara est. Des d'allí un camí ens portarà al sender principal cap al refu. O sigui que un dia fantàstic, he gaudit molt de l'escalada, he fet un altre pas endavant i el més important, m'he sentit bé i segur. La via és molt recomanable, sense cap pas difícil però de grau sostingut, sense cap llarg de transició. Els passos estan protegits però és interessant reforçar-ne alguns amb friends, sobretot l'últim llarg on només hi ha dos claus. Sense dubte, un gran Sant Joan!!



dimarts, 7 de juny de 2011

VIª Marató de Muntanya de Berga









Inici i final: Berga
Exigència física: Molt alta
Distància: 42.200 metres
Desnivell acumulat: 5.860 metres
Desnivell positiu: 2.930 metres
Desnivell negatiu: 2.930 metres

Diumenge 5 de juny del 2011

Aquest any ha tornat al circuit de Curses de Muntanya la Marató de Muntanya de Berga, després de dos anys sense fer-ho. És una de les curses més emblemàtiques, durant l'any 2007 i 2008 va inaugurar les Buff Skyrunner World Series, la Copa del Món de Curses de Muntanya, i aquest any 2011 puntua per la Copa Catalana de Curses de Muntanya 2011 (skyrunning). Amb aquest cartell de presentació i sent una de les maratons de muntanya més dures que existeixen, vaig decidir participar-hi. Seria el meu debut en una marató i la segona cursa de muntanya de llarga distància, després del Trail de Sant Esteve, la setmana passada. Tot un repte. Donada la meva inexperiència en aquest tipus de curses, em conformo amb acabar-la. Pujar dues vegades als Rasos de Peguera i una al cim de la Gallina Pelada no és broma. Tenim un màxim de 8h per acabar-la.


Diumenge ens plantem amb la Neus i l'Oriol a Berga, a 2/4 de 7 del matí. La Neus participarà a la Cursa d'Alta Muntanya de Berga (20km) i l'Oriol i jo participarem a la marató, que comença a les 7h. El recorregut de la marató surt de Berga (708 m) i puja cap al Cim de la Figuerassa, 1.476 m (Km 4'7), tot seguit passa pel Santuari de Corbera i enfila cap a l'Estació Hivernal dels Rasos de Peguera 1.898 m (Km 12'6). D'allà, baixa cap a Els Planells de Peguera per anar a buscar la Casa de Ferrús, 1.624 m (Km 17), i tot seguit, sense treva, s'acomet la dura pujada al cim de la Gallina Pelada, 2.317 m (Km 21), baixant a buscar el Refugi d'Ensija i els plans d'Ensija per afrontar la tècnica baixada de la Canal dels Caçadors, que ens portarà a la Font de Cal Coix (Peguera) 1.614 m (Km 25'4). D'allí tornarem a pujar, per la Baga de Peguera, a l'Estació Hivernal dels Rasos de Peguera 1.898 m (Km 30). Una pujada per la Pista de les soques ens portarà, després de baixar, al Coll d'Estela 1.784 m (Km 32). A partir d'aquí seguirem baixant fins a arribar als tobogans (puja-baixa) que ens portaran a la pujada final al Santuari de Queralt, 1.122 (Km 39'5). Des d'allí, una baixada directa ens durà altra vegada a l'arribada, a Berga, 708 m (Km 42'2).

Dissabte s'ha passat el dia plovent i les condicions de la cursa seran dures. A dalt a la Serra d'Ensija es preveu una temperatura de 3ºC i ens obliguen a portar paravent. Ara no plou. Prenem la sortida 193 participants, 10 dones (de les quals 5 abandonaran durant la cursa) i 183 homes (dels quals 18 abandonaran). Mitja hora abans de començar em prenc un gel antioxidant. Tenim el temps just per escalfar una miqueta. Arriba l'hora de la veritat i a les 7h del matí comença la cursa.







Recorrem uns 500 m pel casc urbà i de seguida sortim a una pista que ens porta als Mercadals i al cim de la Figuerassa, 1.476 m (Km 4'7). L'Oriol s'ha escapat al principi, jo surto conservador, conscient que he de reservar forces, 42 km són molts km, especialment amb tant de desnivell, +2.930 m. El bosc està molt humit i el sender puja dur i vertical entre els arbres, comença a caure un lleuger xirimiri. Atrapo l'Oriol cap al km 8. Em trobo al Marc Permanyer, pujant als Rasos. Seguim els tres junts fins que arribem a l'Estació Hivernal dels Rasos de Peguera, 1898 m (Km 12'5) després d'afrontar la primera pujada forta del dia. El pare ha vingut a animar i s'agraeix veure cares conegudes que et donen ànims, sota la pluja que no para de caure. Mengem bé a l'avituallament i baixem cap als Planells de Peguera.










Hi ha molta boira, llàstima no poder gaudir de les vistes que ens ofereix la Serra d'Ensija. Quantes vegades hi hauré vingut? és un lloc molt especial, des de petit veníem amb el pare i la mare. Després va venir El Burguet i cada estiu pujàvem a Ensija. Hi ha pocs llocs tan bonics com els seus prats. Penso tot això mentre arribo al cim i no puc deixar d'emocionar-me en passar-hi corrents. La boira li dóna un aspecte misteriós, gairebé desconegut. Fa força fred, estem a uns 3º C. Baixo a tota velocitat per arribar al Refugi d'Ensija, 2.190 m (Km 21'1), passant per aquell prat que amb el pare batejàrem com El Camp del Barça, per la seva verdor i la uniformitat de la seva gespa, ja fa un munt d'anys. A l'avituallament em prenc un gel antioxidant. Ha arribat l'hora de serrar les dents i apretar fort. Comença la segona part de la marató. Pujant m'he vist bé i quan arribem a l'inici de la Canal dels Caçadaors, li dic a l'Oriol que tiraré ràpid. El Marc comença a baixar davant meu, i comencem a baixar junts, però un corredor de l'equip CEPS es llança a tota velocitat davant nostre. Li enganxo la petjada i fem un descens brutal. La baixada és molt tècnica i literalment volem, enganxats, ell davant i jo seguint-li la pista just una passa darrera. No hi ha marge d'error, intento concentrar-me en no caure i en no deixar d'accelerar. Recordo la baixada de la Cursa del Pedraforca de l'any passat, també molt tècnica, que tant bé em va anar. Accelerem i accelerem i passem molts corredors. Em conec perfectament la baixada i això m'ajuda. Baixem en poc més de 10 minuts, una sensació increïble m'invadeix, l'adrenalina a cent. Fantàstic. Quina sensació de llibertat més gran. Feia temps que no gaudia tant. Arribem a la Font de Cal Coix (Km 25'4), abans d'afrontar altra vegada la pujada als Rasos per la Baga de Peguera.





A l'avituallament, el corredor del CEPS es queda una mica enrera, li ha agafat flato i jo continuo corrent per arribar al poble de Peguera. Altra vegada mil records m'assalten, no puc ni vull evitar-ho. Sóc feliç de córrer per aquestes muntanyes que he descobert des de petit, passejant, buscant bolets, caminant a l'estiu, baixant amb trineu a l'hivern. Afloren sentiments i emocions. La pujada comença dura i sostinguda. Són gairebé 5 km per fer un desnivell d'uns 400 metres i arribar als Rasos (Km 30). Allà torno a sentir la calor i els ànims del pare, de la Montse, del Rafel i de la Leli.

M'hidrato, prenc un Red Tonic i començo la baixada. O això és el que jo em penso. Falta pujar per la Pista de les Soques. Cap amunt.


Un cop dalt la pista comença una baixada que es va tornant cada cop més tècnica, els corriols són rierols d'aigua i hi ha fang per tot arreu. Porto un crono excel·lent, no m'ho hagués pensat mai. En algun moment he pensat que baixaré de les 6:00, però ara ho veig dificil. Intentaré baixar de les 6:30, que serà un resultat brutal. Passada l'Església d'Espinalbet (Km 36'4) hi ha el penúltim avituallament sòlid, i prenc el Coup de fuet per afrontar l'última i dura pujada a Queralt. A aquestes alçades de la broma, els tobogans del camí dels bons homes són un autèntic trencacames que ens porten al Santuari de Queralt (Km. 39'5). Des d'allí, ja només queda la baixada per les escales fins a arribar a Berga. Encara tinc forces, tot i que ja vaig tocat, i adelanto a alguns corredors, baixo molt ràpid, donant el millor de mi mateix. Arribo a la carretera de St. Llorenç de Morunys, a l'asfalt i apreto els últims centenars de metres per arribar al Passeig de la Indústria. Entro amb un crono excel·lent: 6:14:39. Estic molt cansat i molt content. Acabo de fer una marca que no m'hagués pensat mai en la meva primera marató. Després de creuar la meta totes les emocions contingudes durant la cursa, tot l'esforç, exploten en un instant i em poso a plorar. L'Oriol arriba al cap de poc amb un crono també excel·lent: 6:31. La Neus per la seva banda ha fet una molt bona Cursa d'Alta Muntanya i ha quedat la 11a de les noies, amb un crono de 2:58:42.



Baixem pels prats per encarar el Roc de Salomó i arribar a la Casa de Ferrús (Km 17). Allà em prenc un gel energètic de llarga duració.Tot està força enfangat i la pluja continua caient. Passada la Casa de Ferrús afrontem la dura pujada a la Gallina Pelada, 2.317m (Km 20). A la pujada em trobo bé, amb forces. Però decideixo no apretar. L'estratègia és fer la primera part de la marató conservant energies. A partir de la baixada d'Ensija començaré a apretar si em trobo bé.















Temps final: 6:14:39
Posició: 62
Parcials:
Figuerassa (53:31)
Rasos (2:01:32)
Ensija (3:25:50)
Rasos (4:38:11)
Queralt (5:57:42)
Arribada (6:14:39)


Un 10 per l'organització l'A.E. Mountain Runners del Berguedà. Samarreta xula, mitjons i medalla de regal, avituallaments continus i generosos, molt bon ambient i dinar familiar en acabar. Un dia inoblidable i una cursa molt dura que repetiré l'any vinent.
Veure vídeo de la Marató 2011
Veure vídeo de la Marató 2007 (TV3)