VIª Marató de Muntanya de Berga

Inici i final: Berga

Exigència física: Molt alta

Distància: 42.200 metres

Desnivell acumulat: 5.860 metres

Desnivell positiu: 2.930 metres

Desnivell negatiu: 2.930 metres

Diumenge 5 de juny del 2011

Aquest any ha tornat al circuit de Curses de Muntanya la Marató de Muntanya de Berga, després de dos anys sense fer-ho. És una de les curses més emblemàtiques, durant l'any 2007 i 2008 va inaugurar les Buff Skyrunner World Series, la Copa del Món de Curses de Muntanya, i aquest any 2011 puntua per la Copa Catalana de Curses de Muntanya 2011 (skyrunning). Amb aquest cartell de presentació i sent una de les maratons de muntanya més dures que existeixen, vaig decidir participar-hi. Seria el meu debut en una marató i la segona cursa de muntanya de llarga distància, després del Trail de Sant Esteve, la setmana passada. Tot un repte. Donada la meva inexperiència en aquest tipus de curses, em conformo amb acabar-la. Pujar dues vegades als Rasos de Peguera i una al cim de la Gallina Pelada no és broma. Tenim un màxim de 8h per acabar-la.

Diumenge ens plantem amb la Neus i l'Oriol a Berga, a 2/4 de 7 del matí. La Neus participarà a la Cursa d'Alta Muntanya de Berga (20km) i l'Oriol i jo participarem a la marató, que comença a les 7h. El recorregut de la marató surt de Berga (708 m) i puja cap al Cim de la Figuerassa, 1.476 m (Km 4'7), tot seguit passa pel Santuari de Corbera i enfila cap a l'Estació Hivernal dels Rasos de Peguera 1.898 m (Km 12'6). D'allà, baixa cap a Els Planells de Peguera per anar a buscar la Casa de Ferrús, 1.624 m (Km 17), i tot seguit, sense treva, s'acomet la dura pujada al cim de la Gallina Pelada, 2.317 m (Km 21), baixant a buscar el Refugi d'Ensija i els plans d'Ensija per afrontar la tècnica baixada de la Canal dels Caçadors, que ens portarà a la Font de Cal Coix (Peguera) 1.614 m (Km 25'4). D'allí tornarem a pujar, per la Baga de Peguera, a l'Estació Hivernal dels Rasos de Peguera 1.898 m (Km 30). Una pujada per la Pista de les soques ens portarà, després de baixar, al Coll d'Estela 1.784 m (Km 32). A partir d'aquí seguirem baixant fins a arribar als tobogans (puja-baixa) que ens portaran a la pujada final al Santuari de Queralt, 1.122 (Km 39'5). Des d'allí, una baixada directa ens durà altra vegada a l'arribada, a Berga, 708 m (Km 42'2).

Dissabte s'ha passat el dia plovent i les condicions de la cursa seran dures. A dalt a la Serra d'Ensija es preveu una temperatura de 3ºC i ens obliguen a portar paravent. Ara no plou. Prenem la sortida 193 participants, 10 dones (de les quals 5 abandonaran durant la cursa) i 183 homes (dels quals 18 abandonaran). Mitja hora abans de començar em prenc un gel antioxidant. Tenim el temps just per escalfar una miqueta. Arriba l'hora de la veritat i a les 7h del matí comença la cursa.

Recorrem uns 500 m pel casc urbà i de seguida sortim a una pista que ens porta als Mercadals i al cim de la Figuerassa, 1.476 m (Km 4'7). L'Oriol s'ha escapat al principi, jo surto conservador, conscient que he de reservar forces, 42 km són molts km, especialment amb tant de desnivell, +2.930 m. El bosc està molt humit i el sender puja dur i vertical entre els arbres, comença a caure un lleuger xirimiri. Atrapo l'Oriol cap al km 8. Em trobo al Marc Permanyer, pujant als Rasos. Seguim els tres junts fins que arribem a l'Estació Hivernal dels Rasos de Peguera, 1898 m (Km 12'5) després d'afrontar la primera pujada forta del dia. El pare ha vingut a animar i s'agraeix veure cares conegudes que et donen ànims, sota la pluja que no para de caure. Mengem bé a l'avituallament i baixem cap als Planells de Peguera.

Hi ha molta boira, llàstima no poder gaudir de les vistes que ens ofereix la Serra d'Ensija. Quantes vegades hi hauré vingut? és un lloc molt especial, des de petit veníem amb el pare i la mare. Després va venir El Burguet i cada estiu pujàvem a Ensija. Hi ha pocs llocs tan bonics com els seus prats. Penso tot això mentre arribo al cim i no puc deixar d'emocionar-me en passar-hi corrents. La boira li dóna un aspecte misteriós, gairebé desconegut. Fa força fred, estem a uns 3º C. Baixo a tota velocitat per arribar al Refugi d'Ensija, 2.190 m (Km 21'1), passant per aquell prat que amb el pare batejàrem com El Camp del Barça, per la seva verdor i la uniformitat de la seva gespa, ja fa un munt d'anys. A l'avituallament em prenc un gel antioxidant. Ha arribat l'hora de serrar les dents i apretar fort. Comença la segona part de la marató. Pujant m'he vist bé i quan arribem a l'inici de la Canal dels Caçadaors, li dic a l'Oriol que tiraré ràpid. El Marc comença a baixar davant meu, i comencem a baixar junts, però un corredor de l'equip CEPS es llança a tota velocitat davant nostre. Li enganxo la petjada i fem un descens brutal. La baixada és molt tècnica i literalment volem, enganxats, ell davant i jo seguint-li la pista just una passa darrera. No hi ha marge d'error, intento concentrar-me en no caure i en no deixar d'accelerar. Recordo la baixada de la Cursa del Pedraforca de l'any passat, també molt tècnica, que tant bé em va anar. Accelerem i accelerem i passem molts corredors. Em conec perfectament la baixada i això m'ajuda. Baixem en poc més de 10 minuts, una sensació increïble m'invadeix, l'adrenalina a cent. Fantàstic. Quina sensació de llibertat més gran. Feia temps que no gaudia tant. Arribem a la Font de Cal Coix (Km 25'4), abans d'afrontar altra vegada la pujada als Rasos per la Baga de Peguera.

A l'avituallament, el corredor del CEPS es queda una mica enrera, li ha agafat flato i jo continuo corrent per arribar al poble de Peguera. Altra vegada mil records m'assalten, no puc ni vull evitar-ho. Sóc feliç de córrer per aquestes muntanyes que he descobert des de petit, passejant, buscant bolets, caminant a l'estiu, baixant amb trineu a l'hivern. Afloren sentiments i emocions. La pujada comença dura i sostinguda. Són gairebé 5 km per fer un desnivell d'uns 400 metres i arribar als Rasos (Km 30). Allà torno a sentir la calor i els ànims del pare, de la Montse, del Rafel i de la Leli.
M'hidrato, prenc un Red Tonic i començo la baixada. O això és el que jo em penso. Falta pujar per la Pista de les Soques. Cap amunt.

Un cop dalt la pista comença una baixada que es va tornant cada cop més tècnica, els corriols són rierols d'aigua i hi ha fang per tot arreu. Porto un crono excel·lent, no m'ho hagués pensat mai. En algun moment he pensat que baixaré de les 6:00, però ara ho veig dificil. Intentaré baixar de les 6:30, que serà un resultat brutal. Passada l'Església d'Espinalbet (Km 36'4) hi ha el penúltim avituallament sòlid, i prenc el Coup de fuet per afrontar l'última i dura pujada a Queralt. A aquestes alçades de la broma, els tobogans del camí dels bons homes són un autèntic trencacames que ens porten al Santuari de Queralt (Km. 39'5). Des d'allí, ja només queda la baixada per les escales fins a arribar a Berga. Encara tinc forces, tot i que ja vaig tocat, i adelanto a alguns corredors, baixo molt ràpid, donant el millor de mi mateix. Arribo a la carretera de St. Llorenç de Morunys, a l'asfalt i apreto els últims centenars de metres per arribar al Passeig de la Indústria. Entro amb un crono excel·lent: 6:14:39. Estic molt cansat i molt content. Acabo de fer una marca que no m'hagués pensat mai en la meva primera marató. Després de creuar la meta totes les emocions contingudes durant la cursa, tot l'esforç, exploten en un instant i em poso a plorar. L'Oriol arriba al cap de poc amb un crono també excel·lent: 6:31. La Neus per la seva banda ha fet una molt bona Cursa d'Alta Muntanya i ha quedat la 11a de les noies, amb un crono de 2:58:42.

Baixem pels prats per encarar el Roc de Salomó i arribar a la Casa de Ferrús (Km 17). Allà em prenc un gel energètic de llarga duració.Tot està força enfangat i la pluja continua caient. Passada la Casa de Ferrús afrontem la dura pujada a la Gallina Pelada, 2.317m (Km 20). A la pujada em trobo bé, amb forces. Però decideixo no apretar. L'estratègia és fer la primera part de la marató conservant energies. A partir de la baixada d'Ensija començaré a apretar si em trobo bé.

Temps final: 6:14:39

Posició: 62

Parcials:

Figuerassa (53:31)

Rasos (2:01:32)

Ensija (3:25:50)

Rasos (4:38:11)

Queralt (5:57:42)

Arribada (6:14:39)

Un 10 per l'organització l'A.E. Mountain Runners del Berguedà. Samarreta xula, mitjons i medalla de regal, avituallaments continus i generosos, molt bon ambient i dinar familiar en acabar. Un dia inoblidable i una cursa molt dura que repetiré l'any vinent.

Veure la classificació general

Veure vídeo de la Marató 2011

Veure vídeo de la Marató 2007 (TV3)

Asics Trail Sant Esteve

27,5 km - 3.052 metres de desnivell

Diumenge 29 de maig de 2011

Inici i final: Sant Esteve de Palautordera
Exigència física: Mitjana-alta
Distància: 27.500 metres

Desnivell acumulat: 3.052 metres

Desnivell positiu: 1.526 metres

Desnivell negatiu: 1.526 metres

La primera cita important de la temporada era aquest diumenge a Sant Esteve de Palautordera. L'Asics Trail de Sant Esteve és una cursa dura, però bonica. A la falda del Montseny s'inicia aquest trail que ens portarà fins a 1.100 metres d'altitud i que comença suau els primers 4 km per, tot seguit afrontar una pujada tècnica i llarga de 7 km, molt vertical.

Diumenge ens llevem molt d'hora i ens plantem a Sant Esteve a 2/4 de 8 del matí. Recollida de pitralls i a les 9h tots a punt. Com que és el primer cop que corro una distància similar a muntanya, he calculat unes 3h 30m per completar el recorregut. També he fet un planning alimentari, per veure com reacciona el cos a les diferents opcions que aniré provant de cara a la Cavalls del Vent. Mitja hora abans de la cursa em prenc un gel antioxidant de magnesi. Al km 6 prendré un gel energètic de llarga duració. Al km 12, un altre gel antioxidant de magnesi. Finalment al km 22 un gel d'energia ràpida, per afrontar els últims km. Veurem què tal.

Començo la cursa a ritme suau, provant com evoluciona la cama, donant-li temps per escalfar-se bé. Els primers quilòmetres són de tobogans. L'Oriol s'escapa des del principi i jo vaig fent més pausadament amb l'Òscar.

Passat el 5 km, el perdo una mica enrera. Al quilòmetre 6 comença la pujada. Al primer avituallament d'aigua em prenc el gel energètic de llarga duració. Vaig avançant corredors, em trobo bé i apreto. Camimem més que correm, corriols estrets i molt verticals. Arribat el km 12 atrapo l'Oriol i acabem junts la pujada, km 13.

Em noto bé de forces. Ara toca una baixada tècnica i molt dreta. Passat el primer km comença un dolor intens a la zona lumbar. He d'afluixar el ritme i l'Oriol s'avança. Passo uns moments dolents, em sembla que no podré continuar, em prenc el gel antioxidant de magnesi aprofitant l'avituallament del km 14. Menjo una mica també, plàtan, taronja i fruits secs. Sembla que tot plegat ajuda i em recupero cap al km 16. La baixada se m'està fent llarga. Sembla que el pitjor ha passat i a poc a poc em vaig trobant millor. Augmento el ritme i vaig baixant més còmodament, el dolor desapareix. Al km 22'5 comença l'última pujada fins al 24, al castell. Atrapo l'Oriol de pujada i fem els últims km junts, ja de baixada. Els últims metres veig un corredor que ens està a punt d'atrapar. Faig un últim esforç i apreto a l'sprint final a meta, 2h 57m 13s, una inesperada 90ena posició. Un temps molt millor del previst, després de gairebé tres setmanes sense entrenar. Aquest any hi ha hagut bon cartell a la cursa, s'ha rebaixat en gairebé 10 minuts el temps de l'any passat, en Just Sociats l'ha guanyada amb un temps de 2h 06m 26s.

Ha estat una bona prova pel plat fort, la Marató de Muntanya de Berga de diumenge vinent. Tinc l'estómac força remogut dels gels però crec que m'han anat bé i la planificació era l'adequada. He patit força baixant, per culpa dels dolors lumbars, però en canvi m'he trobat molt bé a la pujada i no m'he ressentit del popliti. Els altres companys també han fet un molt bon temps. Tots plegats estem satisfets. Acabem la jornada amb un bon dinar, més que merescut.

Temps final: 2:57:13

Posició: 90

Veure la classificació general

Les últimes setmanes no han estat bones, a l'última cursa, la Cursa de Muntanya de Rubí el passat 8 de maig, vaig acabar tocat del popliti de la cama esquerra i no he pogut entrenar des d'aleshores. Passo els dies estirant bé i aplicant gel a la zona. El dijous, quatre dies abans del trail, surto a córrer 12 km i em trobo bé.

En aquest cas, posi'm una carena que porti a la cresta

VOLTA CERETANA A LA VALL DE LA LLOSA: QUAN EL CAMÍ ÉS L'EXCEPCIÓ

FITXA TÈCNICA

Inici i final: Cal Jan de la Llosa (Lles de Cerdanya)

Dificultat: Fàcil

Distància: 20 km
Horari: 8h 
Desnivell acumulat: +2.000 m/-2.000 m

Diumenge 22 de maig 2011
Oriol Aspachs i Lluís Ferrer

Malgrat que la idea original era una altra, les previsions de mal temps ens obliguen a canviar la ruta. Sembla ser que plourà a partir de migdia. De manera que escurcem l'itinerari per fer una matinal. Sortim dissabte al vespre cap a la Cerdanya i arribem a Cal Jan de la Llosa (seguint la carrerera que porta a Viliella). És un mas imponent, que domina la vall des de les seves centenàries parets. Hi aparquem la furgo cap a la 1 de la matinada. El copiós sopar a Cal Ramon, a Terradelles (Bagà) a base de macarrons, xurrasco i couland de xocolata no ajuda a conciliar la son, precisament, però ho intentem.

Diumenge matinem, el despertador sona a 2/4 de 7. Mengem una miqueta i ens posem a caminar cap a les 7h per la pista que remunta el riu de la Llosa, tot seguint les marques vermelles i blanques del GR 11-10 que porta a la Cabana dels Esparvers (2.063 m). De moment el dia pinta bé, i al cap de 5 km arribem al Prat de Xuixirà a 2.011 metres (1h 10m). Realment és un lloc molt bonic i molt assolellat. D'allí hauria de sortir un camí a l'esquerra que s'enfilés cap a les Canals de la Muga. Però no el trobem. Decidim caminar 5 minuts més, potser és més endavant. Error. Passats aquests 5 minuts (deuen ser 20), sortim del camí i ens encigalem entre nerets per una zona impracticable de fort pendent. Segon error de la jornada.






A partir d'aquí, pugem i baixem, travessem tarteres i pugem per les carenes de la Muga fins a arribar a una canal que ens porta a la cresta. El tema no és cosa fàcil i hem de recular, passos delicats sense corda. Tampoc és per aquí. Baixem altra vegada, passem més carenes i quan ja ens estem a punt de rendir, trobem una canal que sembla que és la bona. Tot el matí que ha anat fent sol i núvol, de manera que tirem amunt. Potser ens mullarem, però ens està agradant tot plegat. Aquesta vegada sí que l'encertem i arribem a la carena de la Muga, a uns 2.400 m, després de donar voltes i més voltes (4h). Les vistes són molt boniques, ha valgut la pena intentar-ho després de perdre'ns. Al nord, la vessant sud del Pic de Montmalús i del Pessons, una zona realment privilegiada i solitària. Carenejant, arribem fins al Pic de la Muga (2.860 m). Fem un mos i gaudim del paisatge (5h).




Ara ens queden 1.250 m de baixada. Tirem avall cap als Estanys de la Muga (2.560 m) i l'atracció fatal que l'Aspachs sent cap als estanys, llacs, i d'altres masses d'aigua estancada d'extensió reduïda, torna a manifestar-se. Jo m'ho miro atònit mentre ell fa una capbussada a les gelades aigües de l'Estany Gran de la Muga. Amb prou feines sóc capaç de posar la mà (6h).




El mapa diu que hem de baixar pel costat del riu de la Muga i nosaltres li fem cas, finalment hem après la lliçó. Però ens liem altra vegada, hem vist un sender molt fressat i arreglat i, amb l'emoció, seguim per allí. Però aquest sender planeja i es desvia de la trajectòria del riu, mentre que nosaltres hem de baixar i no deixar-lo. Decidim tornar enrere, escarmentats (més tard ens asssabentarem que ens hagués portat a bon port). Seguim baixant per l'altre sender fins que veiem que creua el riu. Ep!! segons el mapa ens hem de mantenir a la dreta del riu. Què fotem? passem del mapa i seguim el sender (la cartografia està malament i l'últim tros hem de creuar i anar fent ziga-zaga a l'esquerra del riu, just al contrari del que indica el mapa).






Anem baixant i arribem al riu de la Llosa. Per travessar-lo ens trobem amb un pont ceretà, que no és altra cosa que un tronc gruixut. Nosaltres passem bé però la Pica no s'atreveix a creuar. L'hem d'ajudar per una altra banda perquè pugui passar nedant. Com que és molt llesta, ens entén i ens en sortim tots tres.





L'última part, els darrers 3 km, els fem corrent, de baixada. És una sensació de llibertat total, poder córrer per aquests paratges tan bonics i solitaris.



No ens hem trobat a ningú en tot el dia. La primavera ceretana ens obsequia, al llarg del camí, amb ginesta, flors blaves i grogues i paisatges espectaculars. Un autèntic luxe.

Debut i estrena

Via Escabroni Escapullini, MD- (125 m, V+)

FITXA TÈCNICA

Via: Escabroni Escapullini

Zona: Montserrat-Miranda de Can Jorba

Dificultat: V+ (MD-)

Dificultat obligada: V+

Llargada: 125 m

Material necessari: 7 cintes exprés

Divendres 20 de maig 2011

Àlex Presas i Lluís Ferrer

Algunes tardes d'esportiva a Can Jorba, amb l'Arnau i l'Aleix, i a Subirats, amb l'Àlex, m'han donat la confiança suficient com per provar un llarg de primer de corda a una via llarga. Ja se sap que amb això de l'escalada, el cap hi juga un paper fonamental. Així, una tarda primaveral de finals de maig ens dirigim amb l'Àlex a Can Jorba, a Montserrat, amb la intenció de fer l'Escabroni Escapullini V+ (MD-), una via a la dreta de la Sol solet i de la Bego-Miguel-Kush. Hem mirat la ressenya i, dels quatre llargs de la via, jo faré el tercer, un llarg de 20 m de IV+ sostingut. Aquest serà el meu debut. Però no l'únic. Avui estreno les dues cordes adquirides recentment, Beal Cobra Dry, 8'6 mm, 60 m, que tantes ganes tenia de provar.

Arribem a peu de via després de deixar el cotxe al pàrquing de Can Jorba. L'Àlex li tira al primer llarg, 45m (IV+) sostingut, que està molt rentat i jo el segueixo de segon. La roca millora amb els metres.

Continuem així el segon llarg, 35 m (IV+) que es posa més dret cap a la meitat.


El tercer llarg em toca a mi. Fem un repàs ràpid dels passos a seguir un cop arribi a la reunió. Tot clar. Començo a pujar, nerviós, la rampa sostinguda fins a la primera xapa. Un cop he xapat respiro alleugerit. Llavors tot canvia. Em relaxo i em tranquil·litzo. Gaudeixo de l'escalada i supero amb facilitat els passos de IV+. Arribo a la reunió (20 m) i asseguro l'Àlex. Tot ha anat rodat.




L'últim llarg comença amb un flanqueig a la dreta i en diagonal (IV+) per allunyar-se del sostre i continuar per l'aresta fins a la reunió (25m). L'aresta és vertical, aèria i amb bona roca (V+). És el pas més complicat de la via.
El descens el fem amb tres ràpels (45,30 i 40 m). El primer és un ràpel volat baixant a plom des del sostre.

Un cop a baix, enfilem el camí cap al cotxe ràpidament, perquè entre una cosa i una altra, se'ns ha fet tard i ja són més de les 9h del vespre.

Participació a la Cavalls del Vent 2011

És el gran objectiu de la temporada, pel que fa a curses de muntanya. Se celebrarà el cap de setmana de l'1 i 2 d'octubre i en sóc un dels 709 inscrits. Un repte que afronto per primera vegada, amb molta il·lusió. Motivació per entrenar els propers 5 mesos? les xifres parlen per si soles...

- Distància total: 84'54 km
- Desnivell acumulat: 12.000 m
- Desnivell positiu: 6.000 m
- Temps: màxim 24 hores

La web: Cavalls del Vent 2011