divendres, 10 d’agost del 2012

Retorn als orígens




Canal de l'Ordiguer versió estiu


El nostre grup d'amics, el CAD (Club Alpí Dominguer), va començar per primer cop les seves trobades a muntanya en aquesta canal, el 27 de desembre del 2009. D'aquella experiència, on vam abandonar a correcuita en trencar-se una placa de neu, vam fundar el CAD. Després de 2 anys i mig, les nostres trobades s'han anat regularitzant i compaginant amb la vida personal i familiar de cadascú. Les ganes de passar una bona estona a la muntanya amb els amics continuen intactes. Llarga vida al CAD!



FITXA TÈCNICA 

Via: Canal de l'Ordiguer
Zona: Puig del Quer (2.546 m) - Serra del Cadí
Dificultat: PD (IV) dos ressalts puntuals de (IV-/IV). Roca descomposta a tot l'itinerari
Recorregut: 450 metres
Material necessari: Casc i algun tascó o friend per assegurar els ressalts
Aproximació: Deixem el cotxe passat el poble d'Estana i seguim el PR fins a Prat de Cadí, d'allà agafem el sender que ens porta a peu de canal (1h 30m).


Mariona Aspachs, Oriol Aspachs, Albert Boada, Oleguer Presas i Lluís Ferrer
Diumenge 5 d'agost del 2012

La idea inicial era anar a fer la cresta Nordoest del Pic Carlit però la meteo a l'Alta Cerdanya no pintava massa bé per diumenge a la tarda. Així doncs, dissabte a la nit, en una reunió d'última hora decidim canviar els plans i tirar cap a la Serra del Cadí a fer una sortida estival a la Canal de l'Ordiguer. Aquesta vegada ens acompanya la Mariona. Tornem als orígens.


El dia no acompanya del tot, fa un punt de fred matinal i boira dalt dels cims. La nord del Cadí sempre és un plaer de contemplar, així que tirem cap a Prat de Cadí des d'Estana i ens arribem a peu de canal. L'espectacularitat i l'ambient de la Canal de l'Ordiguer a l'estiu mostra la fermesa de l'hivern en aquest racó del pre-Pirineu. La roca trencada i polida pel glaç, que aflora nua després de mesos d'hivernació. Roca descomposta. Roca molt trencada. 




Les úniques dificultats es troben als dos blocs empotrats que hi ha a la canal. A l'hivern, si hi ha suficient neu, estan coberts i ni s'intueixen. Els dos ressalts són de IV-/IV. El primer l'encaro jo i el segon l'Albert. Tots pugem bé i continuem canal amunt. 





Un cop superats aquests dos punts, enfilem cap a la sortida de la canal. Des de dalt, les vistes no són les que desitgem perquè la boira ens amaga el Pedraforca i la Serra d'Ensija al sud, però també li dóna a l'escenari un punt fantasmagòric interessant. A la Cerdanya, en canvi, llueix el sol.







Per tornar a Estana tenim dues opcions. Baixar per la Baridana o per Cristall. No sabem què fer i la boira ens envolta cada cop més. Al final decidim baixar per la Canal Baridana. La tartera és franca i es baixa bé.  Però un cop al bosc fem més volta del compte, una mica desorientats. Després de molt caminar trobem el camí bo que ens porta a Estana i deixem endarrere els frondosos boscos del Cadí. Una bona experiència i, sobretot, el retorn a un lloc especial per a nosaltres.