dilluns, 7 de novembre del 2011

Cavalls del Vent 2011




Cavalls del Vent Salomon Nature Trails




Inici i final: Bagà
Exigència física: molt alta
Distància: 84'5 km
Desnivell acumulat: 12.180 metres
Desnivell positiu: 6.098 metres
Desnivell negatiu: 6.098 metres
Temps màxim: 24 hores

Dissabte 1 d'octubre del 2011


La cursa de Cavalls del Vent és un dels esdeveniments més importants dins del circuit de curses de muntanya a casa nostra. Aquest any, ja ha arribat a la tercera edició, el cartell és immillorable, hi ha tots els grans: Miguel Heras, Kilian Jornet, Txus Ramon, Aitor Leal, Tòfol Castañer i Emma Roca, Núria Picas, Nerea Martínez... És la meva primera participació, així com la primera vegada que corro tants quilòmetres. El mes de juny vaig córrer la Marató de Berga, la meva primera marató. Arribo a la cita amb molts dubtes: quin ritme agafar, quantes hores puc fer, seré capaç d'aguantar. L'experiència de Berga em dóna una pauta, però estem parlant del doble de quilòmetres i de desnivell. El temps màxim per completar la cursa és de 24h, de manera que jo aposto per unes 20h. Tenint en compte que no he pogut entrenar gaire, que no conec el recorregut (només la pujada al Refugi Niu de l'Àliga) i que sóc nou en aquest món dels ultratrails. L'Oriol també ha decidit participar-hi i tots dos intentarem acabar-la. 



Dissabte al matí ens llevem d'hora per esmorzar bé i acabar de preparar el material. Ens hem quedat a dormir a casa del meu tiet i el Pau Zamora també hi és, acompanyarà l'Emma Roca a la segona part de la cursa. L'Emma ve a casa abans de la sortida per parlar amb el Pau i acabar de perfilar l'estratègia, ella juga a una altra lliga. Finalment acabarà tercera. Sortim a la plaça i fem el check de dorsals. A les 10h ja està tothom a punt a la plaça Porxada. 750 participants. L'emoció a flor de pell. Sona la música de El último mohicano






Sortim a les 10:03h del matí. Ens queden 84'5 km i 12.000 metres de desnivell acumulat. L'Oriol i jo anem tranquils durant els primers km. Sabem que els 13 km ens portaran fins al Refugi de Niu de l'Àliga, guanyant un desnivell considerable, de 800 m a 2.520 m. Arribem al primer avituallament al Refugi del Rebost (Km.7'5/1.640 m) amb 1h 25m. Menys del temps esperat, bebem i mengem sense entretenir-nos gaire. Ens queda la pujada dura fins al Niu de l'Àliga. Aquest tram el vam fer un mes abans per conèixer una mica el terreny. A partir d'aquí tot serà nou. Pujant em trobo d'allò més bé. Els paisatges del Cadí són molt bonics. El dia és perfecte, no hi ha ni un núvol. Amb 2h 44m ens plantem al Niu de l'Àliga (Km 13/2.520 m). Les sensacions són bones i el ritme prou alt. Millor del que pensava. Mengem una mica i ens llancem a la baixada. Les cames responen i poc a poc vaig agafant un ritme amb el que em sento còmode. L'Oriol va quedant una mica enrere però sempre a vista, més o menys. Arribant al Refugi de Serrat de les Esposes (Km. 28/ 1.511 m) em trobo l'Òscar, un company de feina. Està animant a tots els corredors i em fa molta il·lusió veure'l. Arribo amb 4h 51m. 



Després de menjar bé i reposar líquid al camelbak espero l'Oriol. Com que no ve, engego altra vegada i el truco. Em diu que abandona. Que no es veu amb forces. Li dono molts ànims. Ara tocarà estar sol tota la cursa. Em veig bé, començo a fer càlculs. Arribo al Refugi de Cortals amb 5h 47m (Km. 33/1.610 m). De moment les forces aguanten bé. La pujada fins a Prat d'Aguiló, que marca la meitat de la cursa se'm fa llarga. M'enganxo a un grup i tirem junts. Finalment, arribo força cansat de coco, sobretot, no s'acaba mai la pujada. Refugi de Prat d'Aguiló 7h 58m (Km. 43/2.010 m). Allà em torno a trobar l'Òscar i xerrem una mica mentre agafo la meva  bossa que l'organització ha pujat aquest matí. Em canvio de samarreta, de mitjons, em poso les compressport i menjo un plat de pasta. En total, m'hi estic gairebé mitja hora, però prefereixo recuperar forces. Estic a la meitat de la cursa i porto un temps magnífic. Es veu que el Kilian ha abandonat. Afronto la pujada al Pas dels Gosolans amb les forces recuperades i la baixada cap al Refugi Estasen. Li envio un sms al meu pare que m'està esperant a l'Estasen. Baixant per la pista em comença a fer mal tot, sobretot el tibial esquerre que no acaba de recuperar-se del tot. Aquesta és la part més dura, se'm fa molt i molt llarga. Una estona estic amb el Marc de Matadepera, després amb un noi de La Sènia i finalment amb el Lluís de Bigues i Riells. Junts arribem al Refugi Estasen. Allí se'ns fa de nit i hem d'encendre els frontals. Refugi Estasen 10h 24m (Km. 55/1.668 m). Allí em trobo el pare i la Montse que han vingut a veure'm. Recupero forces. Ara sí que veig que ho aconseguiré. Falten 30 km i el cap em diu que sí. Les molèsties s'han fet suportables.



La baixada a Gresolet és frenètica, ens llancem amb el Lluís a tota velocitat amb l'única llum del frontal com a guia, amb uns 50 minuts ens hi plantem. Refugi de Gresolet 11h 15m (Km. 59/1.247 m). La pujada al Coll de la Bauma la faig molt bé, pujant cap problema. Em noto fort. Arribo a l'Ermita de Sant Martí amb 12h 54m (Km 67/990 m) després d'una baixada bestial. Els empedrats estan força secs i comencem la pujada al Refugi de Sant Jordi. Em noto molt bé i deixo enrera al grup amb el que vaig i passo alguns corredors. Pujo a tota velocitat, no se'm fa gens pesada la pujada. Arribo al Sant Jordi amb 14h 17m (Km 72/1.565 m). Allí li faig una perduda al Pau Zamora per si em pot venir a acompanyar els últims km. Menjo una mica i m'enganxo a un noi amb qui fem junts la baixada a l'Escriu i la pujada al coll d'Escriu. A partir d'aquí ja només queda baixar per una pista fins a Bagà. Em llanço a ràpid avall i el deixo enrera. Putada: se m'acaba la bateria del Garmin. No sé a quin km estic. No pot faltar gaire. Avanço una noia i em diu que li sembla que queden 5 o 6 km. Jo ja començo a estar bastant cansat. De sobte, veig dues persones que pugen caminant. Són el Pau i el pare que han pujat a buscar-me. Estic salvat. Crec que puc baixar de les 16h. El Pau m'acompanya els últims 5 km. El pare torna amb cotxe cap a Bagà mentre el Pau em guia i m'anima, jo vaig darrere seu seguint-li el ritme.



Amb el Pau avancem 4 o 5 corredors que van absolutament trencats. En arribar a Bagà ell es desvia cap a la plaça i jo faig l'últim km, una pujada força dura i els darrers metres per dins del casc antic. Encara avanço un corredor més, em sento molt fort i entro esprintant a meta. Temps final: 15h 47m 46s i una 151ena posició. Un crono absolutament fantàstic que no m'hagués imaginat de cap de les maneres. Estic molt i molt content i poc a poc van sortint tots els records de la cursa, vaig revivint els bons i mals moments que he passat. Ho he aconseguit. Són gairebé les 2h de la matinada. Després de 84 km les meves cames estan força bé. Per si de cas, vaig a la zona de massatges i em relaxo mentre em posen a lloc tot allò que poden. 



L'experiència no pot haver estat més bona. Un debut en una carrera que transcorre per uns paisatges molt bonics, molt ben organitzada i amb un resultat increïble. Ben segur que l'any vinent hi tornarem. Agrair a l'organització tot el muntatge que fa possible un esdeveniment com aquest.

Resultats finals de la cursa

Els meus parcials: 
1h25:41 (Rebost)
2h44:44 (Niu Àliga)
4h51:46 (Serrat)
5h47:15 (Cortals)
7h58:54 (Prat Aguiló)
10h24:29 (Estasen)
11h15:41 (Gresolet)
12h54:50 (Sant Martí)
14h17:36 (Sant Jordi)
15h47:46 (Bagà)

Aquí podeu veure un video resum molt bonic de la cursa.