divendres, 20 de maig de 2011

Debut i estrena





Via Escabroni Escapullini, MD- (125 m, V+)









FITXA TÈCNICA

Via: Escabroni Escapullini
Zona: Montserrat-Miranda de Can Jorba
Dificultat: V+ (MD-)
Dificultat obligada: V+
Llargada: 125 m
Material necessari: 7 cintes exprés

Divendres 20 de maig 2011
Àlex Presas i Lluís Ferrer



Algunes tardes d'esportiva a Can Jorba, amb l'Arnau i l'Aleix, i a Subirats, amb l'Àlex, m'han donat la confiança suficient com per provar un llarg de primer de corda a una via llarga. Ja se sap que amb això de l'escalada, el cap hi juga un paper fonamental. Així, una tarda primaveral de finals de maig ens dirigim amb l'Àlex a Can Jorba, a Montserrat, amb la intenció de fer l'Escabroni Escapullini V+ (MD-), una via a la dreta de la Sol solet i de la Bego-Miguel-Kush. Hem mirat la ressenya i, dels quatre llargs de la via, jo faré el tercer, un llarg de 20 m de IV+ sostingut. Aquest serà el meu debut. Però no l'únic. Avui estreno les dues cordes adquirides recentment, Beal Cobra Dry, 8'6 mm, 60 m, que tantes ganes tenia de provar.


Arribem a peu de via després de deixar el cotxe al pàrquing de Can Jorba. L'Àlex li tira al primer llarg, 45m (IV+) sostingut, que està molt rentat i jo el segueixo de segon. La roca millora amb els metres.

Continuem així el segon llarg, 35 m (IV+) que es posa més dret cap a la meitat.


El tercer llarg em toca a mi. Fem un repàs ràpid dels passos a seguir un cop arribi a la reunió. Tot clar. Començo a pujar, nerviós, la rampa sostinguda fins a la primera xapa. Un cop he xapat respiro alleugerit. Llavors tot canvia. Em relaxo i em tranquil·litzo. Gaudeixo de l'escalada i supero amb facilitat els passos de IV+. Arribo a la reunió (20 m) i asseguro l'Àlex. Tot ha anat rodat.




L'últim llarg comença amb un flanqueig a la dreta i en diagonal (IV+) per allunyar-se del sostre i continuar per l'aresta fins a la reunió (25m). L'aresta és vertical, aèria i amb bona roca
(V+). És el pas més complicat de la via.

El descens el fem amb tres ràpels (45,30 i 40 m). El primer és un ràpel volat baixant a plom des del sostre.





Un cop a baix, enfilem el camí cap al cotxe ràpidament, perquè entre una cosa i una altra, se'ns ha fet tard i ja són més de les 9h del vespre.

3 comentaris:

  1. Felicitats LLuis, em va agradar molt la via! I només era la primera de les 4 :). Ja veuras com ens rodarem rapid de cara a l'estiu! Parlem un dia d'aquests. Fins aviat

    ResponElimina
  2. Quina enveja!!!!!!!!
    Encara no he començat la temporada d'escalada (aquí realment, al maig cada dia hi ha un raig) però veient les fotos se'm posen les dents molt llargues!!!!!!
    L'1 de juliol es casa el meu cosí i baixaré per assistir al casori.
    Em quedaré uns dies per la ciutat comtal, així q a veure si ens veien i fem alguna coseta.
    Fins aviat!
    Store klem fra Løvlia

    ResponElimina
  3. Sergi!! què passa nanu? espero que puguis començar la temporada ben aviat aquí a Noruega. Quan vinguis anem a fer unes escalades per Montserrat!!! Cuida't molt i fins ben aviat.
    Una abraçada i molts records a la gent de Løvlia!!!!

    ResponElimina