dilluns, 7 d’abril del 2014

Pole, Pole: La Chamonix-Zermatt amb esquís (I)






HAUTE ROUTE CHAMONIX - ZERMATT
Variant Clàssica amb esquís de muntanya




FITXA TÈCNICA


Via: Haute Route Chamonix-Zermatt. La variant clàssica
Zona: Massís del Mont Blanc (França) i Alps del Valais (Suïssa)
Dificultat global esquí: 4.1/S3/AD 
Alçada màxima: 3.762 metres (Col du Pigne d'Arolla)
Desnivell acumulat: +6400 m/-7.975 m
Distància: 87 km
Temps: 6 jornades d'entre 6h i 8h (excepte el segon dia, molt curt, que són 2h + 2h hores de bus)
Època de l'any: del 16 al 21 de març del 2014
Condicions de la neu i risc d'allau: Neu ventada-dura, neu primavera-crosta. Risc d'allau baix. Glaceres molt ben tapades, en cap moment ens vam encordar. La traça estava feta.
Cartografia: Swisstopo 1:25.000 
1344 Col de Balme
1345 Orsières
1346 Chanrion
1347 Matterhorn
1366 Mont Vélan
Bibliografia: Hi ha un parell de bones guies que es poden consultar:
Cliff, Peter (2006) The Haute Route Chamonix-Zermatt. A guide for a skiers and mountain walkers. Ed. Cordee 
Lavigne, Didier i Damilano, François (2012) Haute Route Chamonix-Zermatt, ski de randonnée. Ed. Olizane
Track unificat de la ruta: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6433272
Itinerari seguit: Ruta d'oest a est que segueix la variant del Plateau du Couloir, el Col Nord des Portons i el Col du Pigne d'Arolla. Potser, una de les variants més alpinístiques de la Chamonix-Zermatt.



Resum de l'itinerari per dies, distàncies i desnivells acumulats 

Dia 1: Argentière - Cabane du Trient: 11'5 km/+ 1.070 m/-1.150 m

(pel Col du Chardonnet i la Fenêtre de Saleina. Telefèric Argentière - Grands Montets)

Dia 2: Cabane du Trient - Bourg St. Pierre: 9'3 km/+70 m/-1.700 m 

(pel Col des Écandies i la Val d'Arpette. Taxi o bus Champex - Bourg St. Pierre)

Dia 3: Bourg St. Pierre - Cabane de Valsorey: 8'3 km/+1.500 m


Dia 4: Cabane de Valsorey - Cabane de Chanrion: 15'5 km/+990 m/-1.550 m 

(pel Plateau du Couloir)

Dia 5: Cabane de Chanrion - Cabane des Vignettes: 13 km/+1.490 m/-760 m 

(pel Col de la Petit Lire, el Col Nord des Portons i el Col du Pigne d'Arolla) 

Dia 6: Cabane des Vignettes - Zermatt: 30 km/+1.240 m/-2.690 m

(pel Col de Valpelline)


Informació general, algunes consideracions a tenir en compte 


L'Alta Ruta Chamonix-Zermatt és, sense dubte, una de les grans travesses clàssiques amb esquís que es poden fer als Alps, es faci per la variant que es faci. Una delícia per als amants de l'esquí-alpinisme i dels grans espais incommensurables. Una extraodinària experiència, personal i col·lectiva, en la qual un se sent petit, petit, enmig de glaceres i pics de llegenda.


L'Alta Ruta és exigent físicament (alçada, distàncies, desnivell, condicions meteorològiques) i requereix de bones nocions d'esquí de muntanya, d'orientació amb mapa i GPS (ruta molt complicada amb mal temps o boira) i de coneixements i capacitats tècniques en alta muntanya. És bàsic que el grup estigui ben cohesionat i que sigui conscient, si és que hi fossin, de les limitacions físiques de cada individu per tal d'adaptar el ritme segons les circumstàncies, així com de les limitacions tècniques, sobretot en algunes maniobres com ara ràpels i trepades fàcils. 


Itinerari escollit


L'Alta Ruta no és una sola traça. Hi ha diverses variants i és important tenir en compte quina farem, sobretot per saber quina és la dificultat de la variant escollida. En el nostre cas, una mica per planificació i una mica per atzar, la ruta final ens va semblar bastant alpinística. Teníem clar que volíem fer la variant del Plateau du Couloir, més tècnica, enlloc de la de Verbier, més esquiadora. L'atzar va fer que acabéssim, també, fent la ruta pel Col Nord des Portons i el Col du Pigne d'Arolla a l'etapa entre la Cabane de Chanrion i la de Vignettes, tot plegat una jornada força llarga i més tècnica que la variant del Glacier d'Otemma. Un dels aspectes a valorar és la solitud quasi absoluta de la que vam gaudir fent aquesta variant, i en vam ser conscients quan al refugi de Vignettes es vam unir amb els esquiadors de la variant de Verbier.


Les dificultats tècniques, que no són res de l'altre món, es concentren, bàsicament, en aquests quatre punts:


- Rapel des del Col du Chardonnet (Dia 1): rapel de 30 m en un corredor d'uns 55º


- Travessa Plateau du Couloir (Dia 4): flanqueig i sortida al plateau, 50º. Molta atenció si està glaçat


- Trepada curta al Col Nord des Portons (Dia 5): trepada d'uns 40 metres, possible mixt, II+


- Rapel des del Col Nord des Portons (Dia 5): rapel de 30 m força vertical



Època de l'any


Vam decidir fer la travessa a principis de temporada buscant més solitud, millor neu i tenir les esquerdes de les moltes glaceres que travessaríem, ben tapades. No vam trobar la neu pols esperada per gaudir de les baixades, però en canvi vam trobar una neu excel·lent per pujar, pels flanquejos i per passar els diversos colls amb bones condicions i seguretat. Potser, el més important. Condicions, per tant, òptimes. Els dies precedents havia fet bo i la neu estava ben consolidada i transformada, la percepció que vam tenir és que el risc d'allau era baix. Sabíem que escollint l'inici de temporada podíem trobar potser, amb més probabilitat, mal temps. Però la jugada ens va sortir rodona i vam tenir 6 DIES D'ANTICICLÓ. Vam fer la ruta del 16 al 21 de març del 2014.


Horaris: 


En funció de la quantitat de membres del grup i de l'estil utilitzat es poden modificar les jornades i la duració d'aquestes. La nostra opció fou fer-la amb 6 dies, més tranquil·lament. Es podria enllaçar la primera i la segona etapa si s'agafés el telefèric dels Grands Montets a primera hora (atenció cues el cap de setmana) i així fer la ruta en 5 dies. La nostra mitjana era d'unes 8h al dia, a un ritme normal i amb un grup de 5 persones. 


Material:


La premissa més important és anar lleuger. A partir d'aquí, cadascú determinarà què vol dir anar lleuger. Jo diria que, com a màxim (amb el menjar de tots els dies i l'aigua diària), la motxilla hauria de pesar 10 kg, però només és una referència i dependrà de quant lleuger sigui el material de cadascú. La meva, pesava uns 11 kg. Aquesta va ser la llista personal, tenint en compte que sabíem que la meteo seria bona. Bàsic el GPS. Es poden portar, també, els mapes i la brúixola per si la tecnologia falla. 


- Motxilla de 35-40 L

- 3 samarretes tèrmiques (1 pel refu, 2 per la travesssa)
- 1 malles tèrmiques (pel refu i pels dies de més fred)
- 3 parells de mitjons (1 pel refu, 2 per la travessa)
- Jaqueta impermeable
- Pantalons d'esquí de muntanya
- Softshell prim
- Jaqueta fina de fibra
- Armilla de plumes
- 3 parells de guants (prims, gruixuts, recanvi prims)
- Buff
- Ulleres de sol i màscara de tempesta
- Pala, arva, sonda
- Bastons
- Ganivetes
- Grampons i piolet
- Arnés d'alpinisme
- Corda de 30 m i 8 mm (2 cordes pels 5) 
- Esquís, botes i pells de foca
- Casc
- Bidó de 600 ml i termo de 500 ml
- Sac de seda pels refugis
- Tovallola petita (dutxa alberg)
- Frontal
- Necesser (crema solar i labial, taps, etc)
- Pells de foca de recanvi, compartides
- 3 cordinos, 3 cintes planes, 3 mosquetons de seguretat, 1 cargol de gel, 1 assegurador-rapelador, 1 politja
- Navalla i cinta americana
- Farmaciola compartida
- Piles de recanvi
- Mapes, brúixola i fotocòpies de la guia (2 companys portaven, també, GPS)
- Llibreta i bolígraf
- Càmara compacte i càmara reflex



Menjar i aigua: 


La major part de la ruta transita per Suïssa, la qual cosa vol dir que cal preparar la cartera. Als refugis, a l'hivern, no hi ha aigua corrent i les ampolles de litre i mig costen 8-10 CH (6'5-8 euros). La cervesa és més barata però també és menys recomanable. Quant al menjar, la nostra opció va ser barretes, fruits secs, xocolata, etc. durant la jornada (portat des de casa) i, a canvi, sopar i esmorzar als refugis. També hi ha la possibilitat d'agafar els picnics que ofereixen. El te de marxa costa uns 4-6 CH (3'2-4'8 euros). 


Refugis:


A alguns refugis es pot pagar amb targeta i a tots es pot pagar amb euros. El preu de la mitja pensió amb targeta federativa habilitada és d'uns 65 CH (52 euros). Begudes a part, clar. En total, acaba pujant uns 70 euros per persona entre les aigües, els tes i alguna cervesa. 


Cabane du Trient (3.170 m)

+41 277 83 14 38
cabanedutrient@hotmail.com

Auberge "Au Petit Vélan" (Bourg St. Pierre)
info@petit-velan.ch
+41 277 87 11 41
(mitja pensió 52 CH)

Cabane de Valsorey (3.037 m)
+41 277 87 11 22
info@valsorey.ch

Cabane de Chanrion (2.462 m)
+41 277 78 12 09
info@chanrion.ch

Cabane des Vignettes (3.160 m)
+41 272 83 13 22
info@cabanedesvignettes.ch


Transport:

Entre Champex i Bourg St. Pierre hi ha un enllaç amb autobús o taxi. Nosaltres vam agafar dos autobusos, de Champex a Orsières. I d'Orsières a Bourg St. Pierre, en total uns 15 CH per persona. 

Un cop a Zermatt, per tornar a Chamonix, vam agafar un taxi a la parada que hi ha al final del carrer principal, gairebé a la sortida del poble. Hi ha unes 2h 30 min de camí. Vam acordar amb el taxista que li pagaríem 420 euros, 84 euros per persona. 

Cost total: 

Sense fer cap despesa extra, sumant el viatge d'anada i tornada Sabadell-Chamonix (140 euros/persona), l'allotjament als refugis, els autobusos i el taxi, tot plegat ens va sortir per uns 650 euros.




CRÒNICA DE LA TRAVESSA


El viatge fins a Chamonix va ser plàcid, i hi vam arribar després de 10h sense cap incidència destacada, només un parell de fintes que ens va fer la furgo que conduïen el Joan i el Paulino. A la Furgo 2, sense entendre algunes coses de la Furgo 1, el Sergi, l'Oleguer i jo anàvem petant la xerrada sobre les idiosincràcies de la Patum i les relacions de poder a Berga, vila natal del Sergi.


Faré un breu resum per situar les coneixences del grup i desmentir allò que diuen que a la muntanya s'hi ha d'anar amb els vincles fets. Heus aquí: L'Oleguer em coneix a mi i una mica el Joan. Jo conec el Joan i l'Oleguer. El Sergi coneix el Joan. El Paulino també només coneix el Joan. I el Joan ens coneix a tots, clar. Ell és el nostre líder i el principal culpable que ens reunim aquest vespre de mitjans de març al pàrquing dels Grands Montets, a Argentière.


Així que, tot i no conèixer-nos de res, hem quadrat agendes personals, dies de vacances a la feina, hem fet les motxilles i ens hem plantat aquí. I a veure què passa. Val a dir, que la primera trobada que hem tingut tots cinc, a l'hora de dinar, a una àera de servei a mig camí, ha confirmat totes les expectatives: bon ambient, germanor, humor negre i les cartes sobre la taula: Salamanca. Tothom té un passat. Tupper vs. entrepans. I vi per tothom.




Per a mi, fer aquesta travessa és un petit somni, però un somni recent. Per al Joan i el Paulino, un somni llargament perseguit.





Diumenge 16 de març del 2014
DIA 1: Argentière (1.250 m) - Telefèric Grands Montets (3.280 m ) -  Cabane du Trient (3.170 m)
Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6428373
Desnivell acumulat: + 1.070 m/-1.150 m
Distància: 11'5 km
Horari: 8h



Hem dormit a Argentière, a les furgos, al pàrquing del telefèric dels Grands Montets. Em llevo desubicat i mandrós, una mica com el dia que sembla que li costa arrencar. No sé què deien de sol i calor. De moment, a les valls, la boira i els núvols regnen arreu. Cap a 2/4 de 10 ens dirigim al telefèric i paguem religiosament els 23'50 euros del forfet adulte-alpiniste. Jo no sé què em considero menys, si adult, o alpinista. Potser em tocaria algun descompte per aquest fet, però no sé ben bé com encarar-li aquest dubte existencial a la noia de la guixeta. Té força cua. Potser puc provar-ho amb el carnet de la uni. No hi ha sort. A l'entrada del telefèric hi ha una cua de mil dimonis i ens toca esperar i esperar. La majoria dels esquiadors van a les pistes, però també hi ha una bona quantitat d'esquiadors de muntanya. Estem més d'una hora parats. Un telefèric fins a Lognan (la boira queda a les valls i el dia que se'ns presenta conforme anem guanyant alçada és esplèndid), més cua, i més espera, i finalment, Grands Montets (3.280 m).






El panorama que s'obre als nostres ulls és de somni, no tenia present que hi hauria aquestes vistes. D'un costat: el Mont Blanc (4.810 m), la vall de Chamonix (800 m), l'Aiguille Verte (4.122 m) i els Drus (3.733 m). De l'altre, l'Aiguille de Chardonnet (3.824 m) i l'Aiguille d'Argentière (3.901 m). Això comença de fàbula, és com estar en un llibre del Rébuffat. Las 100 mejores ascensiones. Fem algunes fotos i baixem al Col des Grands Montets, on hi fa un vent terrorífic i amb prou feines aconsegueixo calçar-me els esquís. Passades les 11h, comencem. El primer tram de la ruta comença amb una baixada pel Glacier des Rognons fins al Glacier d'Argentière. La primera sensació és que he oblidat com esquiar. No sé si és la motxilla, l'alçada, l'empanada que porto o que encara estic enlluernat per aquestes muntanyes de llegenda. Però baixo fatal, patós. Seguim una traça bastant centrada, deixant a la dreta uns seracs, fins a plantar-nos a la base del Glacier d'Argentière, a 2.600 m. 







D'on venim i a on anem...




Allà fem el primer dels multiples canvis i transicions dels propers dies: posar pells, treure pells, afluixar botes, fixar botes. Una primera parada abans d'afrontar la dura pujada al Col du Chardonnet (3.323 m). El primer tram és força dret i requereix de l'ús de les ganivetes.













Arribats al plateau, amb molt de vent, anem pujant cadascú al seu ritme. Les vistes a la cara nord de la Verte  (4.122 m) i de Les Droites (4.000 m) són impressionants. Quines ganes de pujar la Verte, és un dels cims que em faria il·lusió fer aviat.







Dalt del Col du Chardonnet (3.323 m), trobem la instal·lació de ràpel esperada. El Joan el munta amb les dues cordes de 30 m i baixo jo primer, per desenredar les cordes i aquestes coses dels ràpels. El rapel em deixa a mitja canal. Vull assegurar-me d'alguna manera fins que baixin els altres però la neu no està prou dura per un cargol de gel. Enfonso el piolet i espero que els altres comencin a baixar. Després, desgrimpem amb l'Oleguer i el Sergi. El Joan i el Paulino baixen els últims.






La cara nord de l'Aiguille d'Argentière (3.901 m) i les vistes al Grand Combin (4.314 m) no tenen preu, en un racó preciós i tranquil, amagat, darrere de les grans muntanyes.










Un cop a baix, treiem pells i la ruta segueix vorejant en descens, sota la Grande Fourche, i gira direcció nord-oest per afrontar la curta però vertical pujada a la Fenêtre de Saleina (3.267 m). Grampons i cap amunt. 





Dalt de tot de la Fenêtre de Saleina tenim el Plateau du Trient. Una immensa plana blanca que no s'acaba mai, d'aquells llocs on et sents perdut i indefens. Aquí no calen pells per flanquejar a la dreta (no les traiem i en patim les conseqüències) i anar a buscar la baixada que ens portarà a l'últim ascens del dia, el Col d'Orny (3.098) i  la Cabane du Trient (3.170 m). Les Aiguilles Dorées (3.519 m), a aquesta hora de la tarda, llueixen tot el seu esplendor i fan justícia al seu nom. Pujo amb la incertesa de si tindré encara la llum daurada del capvespre, aquesta llum màgica per fer fotos, per quan arribi al refugi.








Una mica justos de temps per les fotos i pel sopar, arribem al refugi cap a 2/4 de 7. Cansats per l'última pujada que no ens esperàvem i on les forces ja justejaven però contents per haver assolit l'objectiu d'avui. Demà tenim un dia tranquil, la baixada a Champex i el trasllat a Bourg St. Pierre per carretera.








La sopa que ens serveixen al refugi desperta alguna crítica, massa picant per a alguns. Tot i que a mi m'agrada i repeteixo. Cal repostar, que la jornada ha estat dura. El guarda ens proposa una alternativa per baixar a Champex una mica més divertida i amb la neu menys destrossada pel pas dels esquiadors. Però alguns no ho veuen clar i, finalment, desistim. Anem a dormir amb un cel estrellat que ens augura coses bones per l'endemà.




Dilluns 17 de març del 2014

DIA 2: Cabane du Trient (3.170 m) - Champex (1.500 m) i Trasllat a Bourg St. Pierre amb bus
Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6428401
Desnivell acumulat: + 70 m/-1.700 m
Distància: 9'3 km
Horari: 2h + 2h de trasllat



La nit no ha estat massa bona. A les habitacions hi feia molta calor i els roncadors, puntuals a la seva cita, han acabat d'adobar la vetllada. Esmorzem a 2/4 de 7 i a les 8h sortim, conscients que tampoc tenim pressa. Comencem a baixar el Plateau du Trient fins a la capçalera del Glacier du Trient. Hi ha moltes traces, la neu està molt trinxada. Allí, un descens dret i amb neu força dura, ens porta a l'entrada del Col des Écandies (2.796 m). L'única pujada que farem avui. La Val d'Arpette ens espera.











El coll és curt però dret i hem de guardar els esquís i posar-nos grampons i treure el piolet. Una corda vella penja a la dreta de la traça però no ens hi agafem gaire, perquè no cal i perquè mai se sap amb les cordes velles. La pujada m'agrada i m'agrada aquesta combinació d'esquí-alpinisme. És més divertit que només baixar i baixar. La Val d'Arpette s'obre a nosaltres. Tenim una llarga baixada fins a les pistes de Champex (1.500 m). Malauradament la neu no està massa bé, molt dura i ventada a trams, molt trinxada pel pas dels esquiadors. Un descens que hauria valgut la pena però que ens deixa amb un regust sense sabor. Però el dia és esplèndid i estem als Alps. No s'hi val a queixar-se.
















A les 10h som a les pistes de Champex i agafem l'autobús que ens deixarà a Orsières on farem un vermut improvisat. D'allí, un altre autobús ens portarà fins a Bourg St. Pierre (1.689 m), destí final de l'etapa d'avui.










A l'alberg "Au Petit Vélan" ja ens esperaven per poder-nos dutxar, prendre unes cerveses i descansar per la dura etapa de l'endemà. El bon humor i les ganes de seguir amb la travessa fan que tinguem una tarda entretinguda mirant mapes i planejant etapes futures, aixó sí, després de la dutxa i migdiada de rigor, per aquest ordre o per qualsevol altre. Cadascú amb les seves litúrgies.





Dimarts 18 de març del 2014

DIA 3: Bourg St. Pierre (1.689 m) - Cabane de Valsorey (3.037 m)
Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6428415
Desnivell acumulat: + 1.450 m/-75 m
Distància: 8'3 km
Horari: 8h (normalment són 6h però ens perdem una mica i acaben sent 8)



Avui tenim una etapa llarga i dura, amb un bon desnivell. Així que a les 8h del matí ens posem les piles i sortim del poble. Aquesta nit ha estat molt millor i hem pogut descansar bé. De moment no tenim problemes físics ni de llagues als peus. Més enllà d'alguna minúcia. Creuem la carretera i agafem la pista que surt direcció sud-est. Ens calcem els esquís i comencem la travessa pel cantó sud de la vall. A trams no hi ha neu i ens hem de treure els esquís, però és poca cosa. El dia és bo i anem fent amb calma.










Arribats a un cert punt, veiem un refugi a sota d'un gran serac, dalt de tot d'una aresta i tenim tantes ganes que sigui el nostre que no mirem el mapa ni el track, i decidim que aquella és la Cabane de Valsorey. Mira que bé.




Aquest petit detall ens farà perdre un parell d'hores, cosa que ens haguéssim estalviat si algú de nosaltres hagués obert el mapa o mirat la pantalla del GPS. I es que aquell refugi, la Cabane du Vélan (2.642 m), una mena d'edifici futurista, es troba en direcció completament oposada a la Cabane de Valsorey (3.030 m). Premi! Així que nosaltres, il·lusos, comencem a fer camí cap a l'aresta. No només ens equivoquem de direcció sinó que la diferència d'alçada entre refugis també deixa sense disculpa la marrada que acabem fent.








De fet, la Cabane de Vasorey (3.030 m) queda exactament en el punt vermell de la foto. La traça blava és la pujada que ens quedarà fins allí, un cop hàgim vist l'error i la traça verda és l'inici de l'etapa de demà, la pujada al Plateau du Couloir (3.645 m). 



Aquí és on comencem a veure que alguna cosa no va bé i mirem el GPS i ens adonem de la magnitud de la tragèdia. Desfem un tros de la cresta i baixem fins al pla que fa el riu. Està clar que per on anàvem no és el camí però no tenim massa idea de cap a on hem de tirar ara. No ens aclarim amb el track. Li pregunto, li crido més aviat, a uns esquiadors que baixen del nord de la vall i em diuen que ni idea. El Joan s'avança aviam si el GPS marca la direcció bona. I és aleshores quan veiem que ens toca pujar (traça blava) i que hem estat fotent el passarell. Comença a fer molta calor. Bé, ara ja sabem de quin mal hem de morir. Veiem el refugi 800 m més amunt.








Comencem a pujar. La calor ja és insuportable i em trec el casc, me'l penjo de la motxilla. La traça fa unes diagonals infinites. M'avanço una mica i em lligo el bidó a fora de la motxilla per tenir-lo més a prop. Menjo alguns dàtils i una barreta. I vaig racionant l'aigua que em queda.










La pujada se m'està fent eterna. Quina calor que fa! l'efecte reflector de la neu és molt gran (la neu reflecteix un 80% de la llum solar). És com estar en un forn de dimensions gegants. Arribo al refugi poc abans de 2/4 de 4. Al final m'he avançat bastant i aprofito per parlar amb les guardes i demanar aigües per quan arribin els companys. Deuen estar deshidrats com jo. A poc a poc van arribant amb cara d'estar-ne fins al cap de munt. Aprofito per fer fotos. Les vistes a la cara sud del Mont Blanc (4.810 m) i a la cara nord del Mont Vélan (3.727 m) són espectaculars.



















Un cop tots reunits, tenim temps per gaudir d'una posta de sol esplèndida, de beure força aigua i de recuperar energies amb un bon sopar. Demà tenim l'etapa reina, o això ens pensem. El que sí que tenim segur és mitja travessa a la butxaca i aquest fet ens fa sentir una emoció difícil de descriure.

2 comentaris:

  1. Ostres Lluís!! Enhorabona, quin post mes treballat i útil i quina pencada, repeteixo felicitats per haver pogut gaudir la travessa i tenir l'humor de presentar-la tan ben detallada. M'has fet delir.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Jaume. Sempre va bé trobar bona informació quan et planteges fer una cosa així. La travessa va anar molt bé. Salut!

    ResponElimina