dimecres, 14 de setembre del 2011

Pinzellades alpines II (Écrins - Aiguille Dibona)

3 i 4 d'agost del 2011



Ahir vam arribar als Alps francesos, al Parc National des Écrins. La intenció, aquí, és fer l'Aiguille Dibona (3.131m) i el Pilier Sud de la Barre des Écrins (4.102m). Entrem per Bourg d'Oisans i acampem al Càmping de la Bérarde, molt gran i ben acondicionat. Començarem per la Dibona i després ens desplaçarem a Ailefroide, per fer el Pilier Sud. Sortim al migdia cap al Refuge de Soreiller, a 2.720 m (2h 45m). Des de Les Étages surt un sender molt ben indicat que mena al refugi de la Dibona. Un cop al refu preguntem si podem acampar i les guardes, molt simpàtiques, ens indiquen una plataforma ideal per plantar la tenda. A més, ens diuen que podem agafar aigua i cuinar dins del refu. També podem menjar aquí, si volem. Acampem i tornem per cuinar i mirar la meteo, que és molt bona. Demà farà sol. No hi ha gaire gent, tot un luxe als Alps. 






L'Aiguille Dibona és una agulla molt bonica, i la seva cara sud és espectacular. Just a sota, hi ha situat el Refuge de Soreiller. Angelo Dibona, el mític guia i alpinista de Cortina d'Ampezzo, la va escalar, juntament amb Guido Mayer, el 27 de juny del 1913 per la cara est, la seva ruta normal. Nosaltres ens decidim per escalar la voie du Nain i enllaçar-la amb la Normal. A cada reunió anirem trobant un nan, d'aquí el nom de la via. Després de l'experiència a Vercors, tenim ganes de gaudir escalant i deixem les vies de la cara sud per a una altra ocasió. La Voie Madier (o Face sud directe) i la Voie Berthet-Boell-Stofer.


Aiguille Dibona (3.131 m)




FITXA TÈCNICA

Via: voie du Nain + voie Normal (aresta nord)
Zona: Parc National des Écrins (Oisans)
Dificultat: 4c
Dificultat obligada: 4b
Llargada: 250 m
Horari: 3h
Material necessari: cintes exprés, la voie du Nain està equipada amb parabolts, la Normal, amb claus.
Aproximació: Des del Refuge de Soreiller (30 min), vorejar per la dreta la cara sud de la Dibona i enfilar fins a trobar la base del gran couloir, la via comença a la dreta del couloir, a unes plaques just a al costat d'un nevero.
1a ascensió: Angelo Dibona i Guido Mayer el 27 de juny del 1913
Bibliografia: Escalade Plaisir-Alpes français du Nord. Editions Olizane


A les 7h del matí comencem la via. El primer llarg és una trepada (2b) que fem sense corda perquè no hi ha assegurances, arribem a la primera reunió i l'Àlex comença de primer (4c) i jo segueixo amb el tercer llarg (4c). Anem alternant. El granit és compacte i molt bo, l'escalada és fàcil i el temps ideal. No hi ha ningú. Gaudim.









Després del 6è llarg arribem a la Breche de Clochetons. Allí comença un flanqueig que fem ensemble, dos llargs de 2b. Poso algun friend i algun merlet. El flanqueig per la cara oest ens porta a la Breche Günneng (3.080 m), al peu de l'aresta nord, la ruta normal per arribar a la Dibona que té un llarg de 4c (diedre) i un altre de 3c (fissura). L'Àlex fa el primer i jo el segon.











Arribem a dalt a les 10h. El meu primer cim als Alps. Les vistes són espectaculars. La tenda és un minúscul punt taronja enmig de tanta roca. Mengem una miqueta i fem els dos ràpels fins a la ruta normal. El camí per la cara oest ens porta al Refuge de Soreiller, on hi arribem a les 12h. Tornem a recollir la tenda i baixem al Càmping de la Bérarde. 


5-9 d'agost del 2011


L'endemà ens desplacem cap a Ailefroide, l'altra porta d'entrada als Écrins, tot passant per sota dels mítics Alpe d'Huez (1.850 m) i Col du Galibier (2.645 m). Ens instal·lem al Càmping, enorme. És un lloc molt bonic, ple de boscos de grans avets, una extensió molt gran. Al costat d'on hem plantat la tenda hi ha maduixeres i gerds. M'estic una bona estona recollint fruites del bosc, sembla que ningú no els fa cas. A 2 minuts de la tenda... quin luxe. Boníssimes. Darrere dels lavabos hi trobo alguns rovellons, però malauradament són de cabra, és a dir, són Lactarius torminosus, enlloc de Lactarius deliciosus. Llàstima.

Avui és divendres i la meteo no és bona fins dilluns. Sembla que la propera setmana farà sol. Si és així, intentarem el Pilier Sud de la Barre des Écrins (4.101 m). Una escalada que a mi em fa molt de respecte, per les seves dimensions més que pel grau: motxilla pesada, retirada complicada, roca mediocre, vivac, etc... escalada alpina. Tot un repte. Dissabte al matí aprofitem per fer una mica de bloc, just al costat del Càmping hi ha una zona ideal. Ailefroide és un lloc perfecte pels amants de la natura, de l'excursionisme, de la btt, de l'escalada, de l'alpinisme... s'hi pot fer de tot i hi ha una gran varietat de persones buscant diferents activitats.







Fer bloc per treure's el mono està bé, però cansa molt, és un esforç totalment anaeròbic, explosiu. Es necessita col·locació i força. Acabo amb els dits pelats, un parell de relliscades m'han fet tastar l'abrasió del granit alpí. A la tarda plou. I ja no para fins diumenge a la nit. Un dia i mig plovent. Matem el temps com podem, fugim de la tenda. A l'Ipod sona "Sunshine" de Gentleman, però el sol segueix amagat rere els núvols i la pluja. No vol fer acte de presència i ens deixa orfes de descobrir les muntanyes d'aquest massís. Paciència. Fins dimarts no millorarà el temps. Muntem el tendal agafat al cotxe i a un avet per poder cuinar i sopar.


Dilluns al matí, veig el miracle, un raig de sol tímid travessa el tendal i la claror il·lumina l'interior de la tenda. Per fi deixa de ploure. Esmorzem i anem a la botiga de muntanya que visitem cada dia. Al final, comprem la guia d'escalada de la zona: Escalades autour d'Ailefroide de Jean Michel Cambon. Ens dirigim al Secteur Orage d'Etoiles a fer una via interessant.

Voie Orage d'Etoiles
MD, 300 metres, 6a
10 llargs, primer llarg difícil.
Entre 4 i 6 hores.
Via equipada amb parabolts.
Descens en 7 rapels.
Escalada a cara est en placa de granit, molt bona roca, adherència pura.

Dimarts torna a fer sol. Cal esperar que la pluja que ha caigut, neu al Pilier Sud, es fongui. Dimecres sortirem cap a la Barre. Mentrestant, avui anem a fer esportiva al Secteur Orage d'Etoiles, una placa molt guapa just davant del poble, a sota d'on vam escalar ahir. Fem vàries vies i cau el meu primer 6a en placa anant de primer.

Cala Luna (4a)
Mars (5b)
Jupiter (5c)
Vega (6a)

Tornem a la tenda i preparem el material. Demà és el gran dia. Demà anem al Pilier Sud.

4 comentaris:

  1. La Dibona és una agulla que només mirar-la et crida a pujar-la, fa anys la vam fer per la via normal, pujar i baixar en el dia, ja que estàvem a Aillefroide acampats i matinarem molt, aleshores em vaig quedar amb ganes de fer-ne alguna més potent. Felicitats per l'ascensió!

    ResponElimina
  2. És ben bé així Jaume, és una agulla molt estètica i el desig és irresistible. Nosaltres vam gaudir molt de l'ascensió, estàvem sols mentre a la cara sud hi havia 4 cordades. Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Hola, me llamo Manuel y estoy interesado en escalar este verano la via de los enanos.
    Una pregunta, dices que la via esta totalmente equipada con parabolts en todos los largos o solo las reuniones?
    Gracias!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Manuel, perdona que no te haya respondido antes, pero he tenido el blog inactivo durante varios años. Que yo recuerde, porque eso fue en 2011, la vía de los Enanos estaba equipada con parabolts en todos los largos, no así, la vía Normal. Abrazos!

      Elimina