Llaços que perduren

Diuen que els nusos de pedra 
neixen dels moments de debilitat dels humans vers la natura,
quan hom se sent insignificant,
minúscul,
reduït a un punt qualsevol enmig d'un mar de neu i gel, 
davant de tanta bellesa feréstega
que gairebé extasia l'ànima.

Diuen que, aleshores, però no sempre, alguna cosa s'esdevé
i que es creen ponts indestructibles 
entre els que han viscut moments com aquests.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada