diumenge, 29 de maig del 2011

Asics Trail Sant Esteve



27,5 km - 3.052 metres de desnivell










Diumenge 29 de maig de 2011

Inici i final: Sant Esteve de Palautordera
Exigència física: Mitjana-alta
Distància: 27.500 metres

Desnivell acumulat: 3.052 metres
Desnivell positiu: 1.526 metres
Desnivell negatiu: 1.526 metres


La primera cita important de la temporada era aquest diumenge a Sant Esteve de Palautordera. L'Asics Trail de Sant Esteve és una cursa dura, però bonica. A la falda del Montseny s'inicia aquest trail que ens portarà fins a 1.100 metres d'altitud i que comença suau els primers 4 km per, tot seguit afrontar una pujada tècnica i llarga de 7 km, molt vertical.



Diumenge ens llevem molt d'hora i ens plantem a Sant Esteve a 2/4 de 8 del matí. Recollida de pitralls i a les 9h tots a punt. Com que és el primer cop que corro una distància similar a muntanya, he calculat unes 3h 30m per completar el recorregut. També he fet un planning alimentari, per veure com reacciona el cos a les diferents opcions que aniré provant de cara a la Cavalls del Vent. Mitja hora abans de la cursa em prenc un gel antioxidant de magnesi. Al km 6 prendré un gel energètic de llarga duració. Al km 12, un altre gel antioxidant de magnesi. Finalment al km 22 un gel d'energia ràpida, per afrontar els últims km. Veurem què tal.




Començo la cursa a ritme suau, provant com evoluciona la cama, donant-li temps per escalfar-se bé. Els primers quilòmetres són de tobogans. L'Oriol s'escapa des del principi i jo vaig fent més pausadament amb l'Òscar.


Passat el 5 km, el perdo una mica enrera. Al quilòmetre 6 comença la pujada. Al primer avituallament d'aigua em prenc el gel energètic de llarga duració. Vaig avançant corredors, em trobo bé i apreto. Camimem més que correm, corriols estrets i molt verticals. Arribat el km 12 atrapo l'Oriol i acabem junts la pujada, km 13.





Em noto bé de forces. Ara toca una baixada tècnica i molt dreta. Passat el primer km comença un dolor intens a la zona lumbar. He d'afluixar el ritme i l'Oriol s'avança. Passo uns moments dolents, em sembla que no podré continuar, em prenc el gel antioxidant de magnesi aprofitant l'avituallament del km 14. Menjo una mica també, plàtan, taronja i fruits secs. Sembla que tot plegat ajuda i em recupero cap al km 16. La baixada se m'està fent llarga. Sembla que el pitjor ha passat i a poc a poc em vaig trobant millor. Augmento el ritme i vaig baixant més còmodament, el dolor desapareix. Al km 22'5 comença l'última pujada fins al 24, al castell. Atrapo l'Oriol de pujada i fem els últims km junts, ja de baixada. Els últims metres veig un corredor que ens està a punt d'atrapar. Faig un últim esforç i apreto a l'sprint final a meta, 2h 57m 13s, una inesperada 90ena posició. Un temps molt millor del previst, després de gairebé tres setmanes sense entrenar. Aquest any hi ha hagut bon cartell a la cursa, s'ha rebaixat en gairebé 10 minuts el temps de l'any passat, en Just Sociats l'ha guanyada amb un temps de 2h 06m 26s.



Ha estat una bona prova pel plat fort, la Marató de Muntanya de Berga de diumenge vinent. Tinc l'estómac força remogut dels gels però crec que m'han anat bé i la planificació era l'adequada. He patit força baixant, per culpa dels dolors lumbars, però en canvi m'he trobat molt bé a la pujada i no m'he ressentit del popliti. Els altres companys també han fet un molt bon temps. Tots plegats estem satisfets. Acabem la jornada amb un bon dinar, més que merescut.








Temps final: 2:57:13
Posició: 90


Les últimes setmanes no han estat bones, a l'última cursa, la Cursa de Muntanya de Rubí el passat 8 de maig, vaig acabar tocat del popliti de la cama esquerra i no he pogut entrenar des d'aleshores. Passo els dies estirant bé i aplicant gel a la zona. El dijous, quatre dies abans del trail, surto a córrer 12 km i em trobo bé.

dimarts, 24 de maig del 2011

En aquest cas, posi'm una carena que porti a la cresta




VOLTA CERETANA A LA VALL DE LA LLOSA
: QUAN EL CAMÍ ÉS L'EXCEPCIÓ



FITXA TÈCNICA


Inici i final: Cal Jan de la Llosa (Lles de Cerdanya)
Dificultat: Fàcil
Distància: 20 km
Horari: 8h 

Desnivell acumulat: +2.000 m/-2.000 m



Diumenge 22 de maig 2011
Oriol Aspachs i Lluís Ferrer


Malgrat que la idea original era una altra, les previsions de mal temps ens obliguen a canviar la ruta. Sembla ser que plourà a partir de migdia. De manera que escurcem l'itinerari per fer una matinal. Sortim dissabte al vespre cap a la Cerdanya i arribem a Cal Jan de la Llosa (seguint la carrerera que porta a Viliella). És un mas imponent, que domina la vall des de les seves centenàries parets. Hi aparquem la furgo cap a la 1 de la matinada. El copiós sopar a Cal Ramon, a Terradelles (Bagà) a base de macarrons, xurrasco i couland de xocolata no ajuda a conciliar la son, precisament, però ho intentem.

Diumenge matinem, el despertador sona a 2/4 de 7. Mengem una miqueta i ens posem a caminar cap a les 7h per la pista que remunta el riu de la Llosa, tot seguint les marques vermelles i blanques del GR 11-10 que porta a la Cabana dels Esparvers (2.063 m). De moment el dia pinta bé, i al cap de 5 km arribem al Prat de Xuixirà a 2.011 metres (1h 10m). Realment és un lloc molt bonic i molt assolellat. D'allí hauria de sortir un camí a l'esquerra que s'enfilés cap a les Canals de la Muga. Però no el trobem. Decidim caminar 5 minuts més, potser és més endavant. Error. Passats aquests 5 minuts (deuen ser 20), sortim del camí i ens encigalem entre nerets per una zona impracticable de fort pendent. Segon error de la jornada.






A partir d'aquí, pugem i baixem, travessem tarteres i pugem per les carenes de la Muga fins a arribar a una canal que ens porta a la cresta. El tema no és cosa fàcil i hem de recular, passos delicats sense corda. Tampoc és per aquí. Baixem altra vegada, passem més carenes i quan ja ens estem a punt de rendir, trobem una canal que sembla que és la bona. Tot el matí que ha anat fent sol i núvol, de manera que tirem amunt. Potser ens mullarem, però ens està agradant tot plegat. Aquesta vegada sí que l'encertem i arribem a la carena de la Muga, a uns 2.400 m, després de donar voltes i més voltes (4h). Les vistes són molt boniques, ha valgut la pena intentar-ho després de perdre'ns. Al nord, la vessant sud del Pic de Montmalús i del Pessons, una zona realment privilegiada i solitària. Carenejant, arribem fins al Pic de la Muga (2.860 m). Fem un mos i gaudim del paisatge (5h).




Ara ens queden 1.250 m de baixada. Tirem avall cap als Estanys de la Muga (2.560 m) i l'atracció fatal que l'Aspachs sent cap als estanys, llacs, i d'altres masses d'aigua estancada d'extensió reduïda, torna a manifestar-se. Jo m'ho miro atònit mentre ell fa una capbussada a les gelades aigües de l'Estany Gran de la Muga. Amb prou feines sóc capaç de posar la mà (6h).




El mapa diu que hem de baixar pel costat del riu de la Muga i nosaltres li fem cas, finalment hem après la lliçó. Però ens liem altra vegada, hem vist un sender molt fressat i arreglat i, amb l'emoció, seguim per allí. Però aquest sender planeja i es desvia de la trajectòria del riu, mentre que nosaltres hem de baixar i no deixar-lo. Decidim tornar enrere, escarmentats (més tard ens asssabentarem que ens hagués portat a bon port). Seguim baixant per l'altre sender fins que veiem que creua el riu. Ep!! segons el mapa ens hem de mantenir a la dreta del riu. Què fotem? passem del mapa i seguim el sender (la cartografia està malament i l'últim tros hem de creuar i anar fent ziga-zaga a l'esquerra del riu, just al contrari del que indica el mapa).






Anem baixant i arribem al riu de la Llosa. Per travessar-lo ens trobem amb un pont ceretà, que no és altra cosa que un tronc gruixut. Nosaltres passem bé però la Pica no s'atreveix a creuar. L'hem d'ajudar per una altra banda perquè pugui passar nedant. Com que és molt llesta, ens entén i ens en sortim tots tres.





L'última part, els darrers 3 km, els fem corrent, de baixada. És una sensació de llibertat total, poder córrer per aquests paratges tan bonics i solitaris.




No ens hem trobat a ningú en tot el dia. La primavera ceretana ens obsequia, al llarg del camí, amb ginesta, flors blaves i grogues i paisatges espectaculars.
Un autèntic luxe.

divendres, 20 de maig del 2011

Debut i estrena





Via Escabroni Escapullini, MD- (125 m, V+)









FITXA TÈCNICA

Via: Escabroni Escapullini
Zona: Montserrat-Miranda de Can Jorba
Dificultat: V+ (MD-)
Dificultat obligada: V+
Llargada: 125 m
Material necessari: 7 cintes exprés

Divendres 20 de maig 2011
Àlex Presas i Lluís Ferrer



Algunes tardes d'esportiva a Can Jorba, amb l'Arnau i l'Aleix, i a Subirats, amb l'Àlex, m'han donat la confiança suficient com per provar un llarg de primer de corda a una via llarga. Ja se sap que amb això de l'escalada, el cap hi juga un paper fonamental. Així, una tarda primaveral de finals de maig ens dirigim amb l'Àlex a Can Jorba, a Montserrat, amb la intenció de fer l'Escabroni Escapullini V+ (MD-), una via a la dreta de la Sol solet i de la Bego-Miguel-Kush. Hem mirat la ressenya i, dels quatre llargs de la via, jo faré el tercer, un llarg de 20 m de IV+ sostingut. Aquest serà el meu debut. Però no l'únic. Avui estreno les dues cordes adquirides recentment, Beal Cobra Dry, 8'6 mm, 60 m, que tantes ganes tenia de provar.


Arribem a peu de via després de deixar el cotxe al pàrquing de Can Jorba. L'Àlex li tira al primer llarg, 45m (IV+) sostingut, que està molt rentat i jo el segueixo de segon. La roca millora amb els metres.

Continuem així el segon llarg, 35 m (IV+) que es posa més dret cap a la meitat.


El tercer llarg em toca a mi. Fem un repàs ràpid dels passos a seguir un cop arribi a la reunió. Tot clar. Començo a pujar, nerviós, la rampa sostinguda fins a la primera xapa. Un cop he xapat respiro alleugerit. Llavors tot canvia. Em relaxo i em tranquil·litzo. Gaudeixo de l'escalada i supero amb facilitat els passos de IV+. Arribo a la reunió (20 m) i asseguro l'Àlex. Tot ha anat rodat.




L'últim llarg comença amb un flanqueig a la dreta i en diagonal (IV+) per allunyar-se del sostre i continuar per l'aresta fins a la reunió (25m). L'aresta és vertical, aèria i amb bona roca
(V+). És el pas més complicat de la via.

El descens el fem amb tres ràpels (45,30 i 40 m). El primer és un ràpel volat baixant a plom des del sostre.





Un cop a baix, enfilem el camí cap al cotxe ràpidament, perquè entre una cosa i una altra, se'ns ha fet tard i ja són més de les 9h del vespre.

diumenge, 1 de maig del 2011

Participació a la Cavalls del Vent 2011

És el gran objectiu de la temporada, pel que fa a curses de muntanya. Se celebrarà el cap de setmana de l'1 i 2 d'octubre i en sóc un dels 709 inscrits. Un repte que afronto per primera vegada, amb molta il·lusió. Motivació per entrenar els propers 5 mesos? les xifres parlen per si soles...


- Distància total: 84'54 km
- Desnivell acumulat: 12.000 m
- Desnivell positiu: 6.000 m
- Temps: màxim 24 hores

La web: Cavalls del Vent 2011