diumenge, 9 d’octubre de 2011

Pinzellades alpines VI (Dolomites - Tre Cime di Lavaredo)





21-23 d'agost del 2011

Marxem de Colfosco al matí i anem a Cortina d'Ampezzo on dinem una pizza a bon preu, given Cortina standards. La ciutat destil·la un aire... diguem-ne fashion, a la italiana clar. Fem una volta ràpida i sortim corrents, no és el nostre ambient. Busquem el Càmping de Misurina, però un cop allà no ens fa el pes. No ajuda gaire que un anticicló s'hagi instal·lat al nord d'Itàlia l'última setmana. Fa molta calor i el càmping no ofereix cap ombra. Després de molt de debat, decidim provar sort al Rifugio Auronzo, al Parco Naturale de le Tre Cime. Paguem els 22 euros per entrar al parc amb cotxe i ens acostem al refu on hi arriba una carretera. Dormir costa 10 euros pels federats, com que portem menjar, fogonet, etc... ens sortirà barat. Ens deixen cuinar a fora i menjar a dins. Excel·lent. Després de molts dies, dormirem en un llit. La posta de sol des del refu és espectacular. Demà veurem la cara nord. Demà escalarem la Cima Grande.





Cima Grande di Lavaredo, 2.999 metres



Via: Spigolo Dibona (nord-est)
Zona: Tre Cime di Lavaredo
Dificultat: IV+
Desnivell: 500 m
Recorregut: 634 m, un ràpel i 100 m fins al cim
Horari: 6-8h
Descens: per la via normal, cara sud
Material necessari: joc de friends i cordinos. La via està semiequipada amb claus (pocs). Hi ha 18 llargs, dels quals a la majoria no s'hi troba res. Reunions de friends i merlets.
Aproximació: del Rifugio d'Auronzo, 2.320 m, voregem Le Tre Cime per anar a la cara nord. 45 min
1a ascensió: A. Dibona i E. Stübler l'any 1909
Bibliografia: Arrampicare a Cortina d'Ampezzo e dintorni. Mauro Bernardi. Editorial Athesia




Triem una clàssica de la Cima Grande, l'Spigolo Dibona, del gran Angelo Dibona, que ressegueix l'esperó nord-est i que alguna vegada s'aproxima a la vertiginosa cara nord. Quan es dóna la volta al massís tot s'entén. Le Tre Cime di Lavaredo semblen acabades de sorgir del fons de la terra. La seva cara nord és d'una bellesa indescriptible. Autèntiques catedrals de pedra, somnis d'escaladors. De seguida veiem la línia de l'Spigolo Dibona, que ressegueix l'esperó de la torre del mig.




Hem intentat sortir d'hora del refu i començar a escalar els primers, però se'ns han avançat dues cordades que ja són a la paret. Tot just són les 8h del matí. Començo jo. Un llarg curt de 20 metres que ressegueix una fissura de III. No trobo cap assegurança i no hi ha res per posar, o sigui que el faig a pèl fins a la reunió. Bon començament.  







Segueix l'Àlex amb una altra fissura de IV on s'hi troben dos claus. Al tercer llarg tinc un ensurt que quasi em glaça la sang. Just al començament del llarg de IV una presa que havia agafat amb la mà esquerra es desencaixa i em quedo amb el tros de roca a la mà, per sort em puc equilibrar bé i no caure. No havia posat  res encara. Faig el llarg més nerviós del compte i acabo muntant la reunió a un punt més a la dreta del previst, tot i que hi ha tres claus. Hauria d'haver continuat amunt una mica més i no desviar-me tant.





Seguim així, llargs de IV i IV+ de roca normalment bona, fins a arribar a la primera terrassa. A partir d'aquí, cada cop trobem menys claus i la roca es va tornant més descomposta. L'escalada realment resulta molt gratificant, però estem a les Dolomites i aquí no es regala res. Costa trobar el camí, no hi ha gaires claus a les reunions i posem el que podem. Sort que el grau afluixa una mica a la meitat de la via. En un dels llargs de III no puc posar res i tiro 50 metres per terrasses descompostes. Sort que no és tan vertical, sinó no ho hauria pogut fer. No trobo res per muntar la reunió i l'Àlex ha de sortir ensemble uns 10 metres perquè jo pugui pujar una mica i muntar una reunió de dos friends. Les vistes cada vegada més espectaculars, conforme anem guanyant alçada. Al fons els llacs de Misurina i Auronzo. 









Després de la Cengia circolare, potser trobem 3 claus en els ùltims 150 metres. Arribem a l'anticima i d'allà fem un ràpel de 25 metres per després, caminar cap a l'oest per uns blocs enormes i després d'un ressalt de II, un sender ens porta al cim pels últims metres de la via normal. Des d'allà dalt el refu és una miniatura. El descens són 9 ràpels amb instal·lació que porten a la canal de la cara sud. L'última instal·lació de ràpel costa de trobar i quasi acabem fent un destrepe força exposat. Contents i satisfets, tornem al Rifugio Auronzo, on tan bé ens estan cuidant aquests dies. 










L'endemà, 23 d'agost, mentre l'Àlex i la Laura van a fer una via a la cara sud de la Cima Ovest, jo començo la meva preparació per la Cavalls del Vent 2011. Faig una volta per tots els refus de la zona sortint des del Rifugio Auronzo i acabant allà mateix. Em surten 5h i uns 25 km, amb un desnivell de + 1.350 m i -1.350 m.

Rif. Auronzo - Rif. Lavaredo: 20 minuts/sense desnivell/sender 101

Rif. Lavaredo - Rif. Pian di Cengia: 1h/+375m -200m/sender 104

Rif. Pian di Cengia - Rif. Zsigmondy-Comici: 40 minuts/-300 m/sender 101

Rif. Zsigmondy-Comici - Rif. Fondo Valle: 1h/-680m/sender 103

Rif. Fondo Valle - Rif. Locatelli: 1h/+900m/sender 102

Rif. Locatelli - Rif. Auronzo: 1h/+90m -175m/sender 105 


2 comentaris:

  1. Enhorabona Lluís! una via que molts desitjaríem tenir a la llista!! vaja ensurt no? escolta perquè no feu un escrit pel butlletí de la UES? no cal que sigui res especial, un resum del queposes al blog potser més amanit, però seria interessant, pensa que són ascensions, aquestes de la Barre i la del Spigolo prou interessants!

    ResponElimina
  2. Hola Jaume, una gran via sense dubte. Pel que fa al butlletí, en podem parlar. T'escric un correu. Fins aviat

    ResponElimina