18-20 d'agost del 2011
El massís de les Dolomites (Dolomiti/Dolomiten) és una secció dels Alps italians situat a les regions nord-orientals del país: el Vèneto, el Trentino i l'Alto Adige. L'etimologia de Dolomiti prové del mineralogista francès Déodat Gratet de Dolomieu, el primer en descriure el tipus de roca de la regió, la dolomita, un mineral de carbonat de calci i magnesi. Durant la Iª GM, la línia del front que separava les forces de l'Imperi austrohongarès de les forces italianes va quedar establerta aquí. Prova d'això són les nombroses restes que encara es conserven en forma de túnels, fortificacions i trinxeres. Alguns museus acullen la història d'aquells dies. Administrativament, les Dolomites pertanyen a Itàlia des de 1919, després que el Tractat de Versalles, d'aquell mateix any, establís que Àustria havia de cedir aquest territori a Itàlia. Això comporta que en aquesta regió, històricament austríaca, encara s'hi parli l'alemany. A més del ladí, la llengua pròpia dels habitants de les valls dolomítiques. Un dels atractius més importants de la zona són les via ferrata, filles també de la Iª GM, quan s'equiparen senders amb finalitats militars que ara s'utilitzen com a camins i passos lúdico-esportius. Les Dolomites no són un conjunt de muntanyes en si mateix, més aviat són agulles i cims imponents que s'alcen verticalment, talment sortits de terra, centenars de metres entre nombrosos i aïllats massissos muntanyosos. Les valls són molt més amples i plenes de boscos i prats que a la resta dels Alps, creant uns paisatges únics i espectaculars. Un paradís exquisit per als amants de l'escalada, el senderisme i la natura, amb una excel·lent xarxa de refugis que cobreix tot el territori.
França és un país molt bonic, però després de 18 dies rondant pels Alps francesos ja tenim ganes de travessar la frontera i anar a Itàlia, la verticalitat dolomítica ens espera. La feina ja està feta, els objectius de l'estiu assolits: la Dibona, el Pilar Sud de la Barre dels Écrins i el Mont Blanc. Els últims deu dies seran més relaxats. Avui toca dia de viatge. Creuem el Tunnel du Mont Blanc, una meravella de l'enginyeria que acosta la Vall de Chamonix a la Vall d'Aosta a només 11.6 km pel mòdic preu de 37 euros. Conduïm tot el dia a través de la plana llombarda i el Trentino fins arribar a Val Gardena a l'hora del crepuscle. La idea és trobar un càmping a Ortisei o a Selva Gardena. El busquem però no el trobem. I no el trobem perquè no existeix. No volen campistes en aquesta vall segons que ens informa, molt amablement, un carabinieri. Cal creuar el Passo Gardena (2.136 m) i anar a Val Badia, a Colfosco on n'hi ha un, que efectivament trobem, ja de nit. L'endemà ens dediquem a muntar bé el campament i a fer alguna passejada. Jo me'n vaig a fer una volta. Surto del Càmping de Colfosco, situat a uns 1.500 m i em deixo seduir pels nombrosos camins. Hi ha una xarxa de senders perfectament indicats. Agafo el 28-645-638. Arribo fins al Lech de Boé (2.250 m), un petit llac camí del Piz Boé (3.152 m). M'agradaria continuar fins al cim, però a la tarda anuncien tempesta i anant sol no m'arrisco. Faig mitja volta i torno al poble de Corvara pel sender 639 i d'allà, al Càmping. Per avui ja n'hi ha prou.
Dissabte 20 d'agost anem a escalar al Grand Cir, 2.592 m, just davant del Gruppo di Sella. Escollim la via Demetz (spigolo sud-est), una clàssica de la zona, roca de bona qualitat i dificultat assequible (V). La ressenya està extreta del llibre Arrampicare in Val Gardena e dintorni de Mauro Bernardi. Editorial Athesia. Un excel·lent llibre de ressenyes de la zona.
És hora d'anar a Cortina d'Ampezzo, volem veure le Tre Cime di Lavaredo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada