divendres, 24 de setembre del 2010

El viatge

Al final tot arriba. I les coses bones també. Diumenge marxo al Nepal. Hi seré vint-i-tres dies, bàsicament fent el trekking del Ganja La (5.200 m) al Langtang National Park. Ha costat, però, que arribés el dia. Marxo amb la sensació d'haver fet la feina. Les últimes setmanes han estat molt llargues: acabar els treballs d'Antropologia i, sobretot, entregar el projecte final d'Economia. De manera que si tot va com ha d'anar, properament, seré llicenciat en Economia. Per fi. Qui ho hauria de dir. Al final he estat jo més tossut. Com sempre.

El viatge. Altra vegada el viatge esperat. Anual. Perquè no hi ha més remei. On comença el viatge? On acaba? Podem considerar el viatge un ritual de pas modern? Es podria analitzar com un ritual seqüenciat per tres etapes: la preparació, la segregació respecte del grup (el viatge en sí) i el retorn. Com tot ritual de pas, necessari per la vida social.

Així doncs, em disposo a entrar de ple en la segona etapa. Comença EL VIATGE i qui sap on em portarà...



Oasi prop de Timimoun (Sàhara, Algèria) setembre del 2009


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada