dissabte, 28 de juliol del 2012

Sant Benet és Sant Benet



Gómez-Xalmet a La Prenyada


Extret de escalatroncs.wordpress.com

FITXA TÈCNICA 

Via: Gómez-Xalmet 
Zona: La Prenyada (Sant Benet - Montserrat)
Dificultat: MD- (6a)
Dificultat obligada: V/A0
Recorregut: 145 metres
Material necessari: via semi-equipada. Cintes exprés, tascons o friends i bagues per llaçar savines pel segon, tercer i quart llarg. 
Aproximació: Agafem el camí de Sant Benet fins al Refugi. Un cop allà, el corriol que passa per darrere ens mena a un petit sender que surt a mà dreta i ens porta a peu de via de la sud de La Prenyada.

Marc Soto i Lluís Ferrer
Dijous 26 de juliol del 2012

Si anem a fer una clàssica de Montserrat ho fotem bé i hi anem amb tren, com feien abans. Així que sortim de Sabadell cap a migdia i ens plantem a Montserrat a primera hora de la tarda, després d'agafar Rodalies, Ferrocarrils i Carrilet. Ens quedarem a passar la nit i tornarem demà.


La Gómez-Xalmet ressegueix la llarga fissura que creua de dalt a baix la cara sud de La Prenyada. Una via clàssica oberta l'any 1957 per J.Gómez i J. Xalmet que té, en alguns punts, la roca molt polida. Feia molt de temps que la seva ressenya corria per la carpeta de Ressenyes. Així que avui és el dia. El Marc ja l'ha feta aquesta via, però fa molts anys i m'avisa que està generosament equipada... després ens emportarem una sorpresa, malgrat que la ressenya que tenim ja ens avisa que no està tan equipada.  

El primer llarg és un diedre-xemeneia amb l'últim tram una mica desplomat i molt llepat. El Marc va de primer i se'n surt de conya.  Jo darrere tinc més problemes i acabo fent el pas clau en A0. No començo gaire fi, tot polit i força relliscós.L1 (6a o V/A0, 30 m).


El següent llarg és el meu torn, continua resseguint la fissura que forma el diedre, L2 (V-, 30m). El Marc em diu que està cosit de parabolts i que no em preocupi. La ressenya no diu això i m'enduc el joc de tascons i algun friend que hem portat quasi de casualitat (Sant Benet és Sant Benet). Llaço les dues sabines i un pont de roca que reforço amb una baga a una savina seca. Per sobre, un parabolt que xapo amb tranquil·litat. Fins aquí bé. Miro i no veig res més. Finalment veig un altre parabolt molt amunt, a uns 10 m. El Marc em diu que hi ha d'haver més coses i li dic que no veig res i que el putu parabolt està molt amunt. Miro avall, miro amunt i no ho veig clar.  Em diu que si no hi ha res que tiri amunt i que posi algo. Finalment em decideixo a pujar. Poso un friend que queda prou segur i amb el culet apretat arribo al parabolt, que xapo amb satisfacció infinita. D'allà a la reunió cap problema. Quan arriba el Marc constatem que la via ha estat desequipada des que ell la va fer fa uns 10 anys.


És el seu torn i es treballa el tercer llarg que va més per la placa. La roca torna a ser polida en algun tram però millora passat el primer tros. La reunió es monta a l'alzina, L3 (V-, 35m).


El quart llarg em toca a mi però veig que el primer parabolt està molt, molt amunt i no veig clar fer-lo, tot i que és un IV. L4 (IV, 25 m). Així que li dic al Marc que ell mateix faci els honors. Puja protegint els primers metres amb un friend i uns tascons fins arribar a la fissura horitzontal i al primer parabolt. És un jefe. A partir d'aquí un flanqueig a l'esquerra porta a la bola somital. El Marc enllaça el llarg amb el L5 (IV+, 25m) un primer mur força vertical que de seguida es tomba i porta fins al cim. 




Les vistes des del cim són espectaculars. Baixem rapelant la cara nord fins a la canal que ens mena a la cara sud, on tenim les motxilles, després de pujar i baixar unes quantes vegades. Reculem fins al Refugi de Sant Benet. Passarem la nit al ras just davant del refu. Així que traiem el fogonet, la pasta, el fuet i el pa que ja és hora de sopar i la gana apreta. Tot sopant comentem la jugada, una via clàssica per una fissura i un diedre molt guapos, una via amb ambient i solera. L'he suat però la satisfacció no té preu.


4 comentaris:

  1. Aquests temps que tots anem estressats i amb pressa, és una bona teràpia això d'agafar el transport públic! així sens epresses es gaudeix més la vida!! la via quan la vaig fer i d'això fa força anys, ja tenia les assegurances alegres. Felicitast per l'ascensió i la suada mental!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaume, la ressenya del llibre de Rocktopo de Sant Benet i Gorros posa que el L2 i el L3 estan cosits de parabolts i és del 2009 o sigui que imagina't... La ressenya de l'Escalatroncs ja ens va afinar més quina és la realitat. La veritat és que poc a poc un es va curtint, sí. Anar a Montserrat en transport públic és tot un què i tampoc t'hi estàs tanta estona. Llàstima que no tinguem temps per fer-ho més sovint. Ens vam quedar a dormir fent vivac al costat del refu de Sant Benet.

      Elimina
  2. Que tal Lluís!!! A veure quan fem una plegats. Jo també hi havia anat amb trasnport públic a passar caps de setmana a Sant Benet. Quines èpoques més bones. A veure si ens veiem aviat. Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què passa Fino????? quina il·lusió trobar-te per aquí. Aviam si en fem alguna tiu, que ara ja no ens veiem el pèl. Et truco un dia d'aquests i em passo per Mataró.
      Una abraçada!!!

      Elimina