dissabte, 14 de juliol de 2012

Qui vol anar al Carib si tenim els Pirineus (Iª part)



Pico Balaitús + Cresta dels Infiernos


Oriol Aspachs, Albert Petit, Oleguer Presas, Jordi Serrano i Lluís Ferrer
5 al 8 de juliol del 2012


El dilema està servit. Casa Frauca sí o Casa Frauca no? Amb el record de la darrera vegada encara fresc, el setembre de l'any passat, la idea de tornar a sopar aquell menú deliciós comença a fer-se irresistible mentre fem camí cap als Pirineus la tarda del 5 de juliol. Malgrat que hem jurat i perjurat que aquesta vegada no toca, una trucada ho soluciona tot. Taula per 5. La sortida estival del CAD (Club Alpí Dominguer) és al Valle del Tena, però s'acaba imposant el seny i passem per Sarvisé, al Valle de Broto, a visitar el nostre estimat Hotel Casa Frauca on hem quedat amb l'Albert i el Jordi. Les Migas, el confit d'ànec i la sopa de chocolate blanco ens acaben convencent que hem obrat bé. Tot i això, un parell de dies més tard descobrirem la Cafetería Meliz, la seva fabulosa carn a la brasa i el Patxaran del Valle. Potser el monopoli del Casa Frauca ha arribat a la seva fi. 

La idea inicial de la sortida era una volta circular, començant el primer dia a l'Embalse de La Sarra,  pujant al Balaitús i anant a dormir al Refugio de Respomuso. El segon dia pujàvem el Gran Facha i anàvem a dormir al Refugi lliure de Bachimaña (el refugi guardat l'inauguren avui dissabte 14 de juliol). I el tercer dia fèiem l'ascensió als Infiernos i tornàvem al cotxe, a l'Embalse de La Sarra. La previsió meteorològica no era gaire bona per divendres ni dissabte, de manera que al final vam acabar canviant la ruta prevista. 


FITXA TÈCNICA

Via: Balaitús (3.144 metres) per la brecha Latour
Zona: Valle del Tena (Aragó)
Dificultat: PD (II+/III)
Desnivell: + 1.800 m - 1.000 m
Horari: 2h-2h 30min (Ref. Respomuso) + 3-5h al cim en funció de l'estat de la brecha Latour i l'experiència de la cordada. Total entre 10-12h. Dia llarg, la baixada es fa pesada.
Material necessari: Segons les condicions de la Nevera de la Torrecilla, piolet i grampons. Casc obligatori, caiguda de pedres, molt descompost el tram de la brecha. Cordino optatiu per assegurar els passos exposats. Corda fixa a la brecha.
Allotjament: Refugio Respomuso (2.200 m), FAM, 105 places. 974 33 75 56
Aproximació: Des de l'Embalse de la Sarra, Sallent de Gállego (1.440 m) seguir el GR-11 remuntant el riu Aguas Limpias fins al Refugio de Respomuso.
Cartografia: Panticosa-Formigal, 1:25.000. Ed. Alpina






Divendres 6 de juliol del 2012
Hem dormit a l'aparcament de l'Embalse de La Sarra i l'hora de sortida està fixada a les 7h del matí. Un esmorzar ràpid i amunt, que avui tenim molta feina per fer. Volem pujar el cim del Balaitús, un dels pics més imponents del Pirineu, per la brecha Latour i anar a dormir al Refugio de Respomuso, on hi passarem aquest matí a deixar el material i el menjar que no ens cal per avui, així anem una mica més lleugers.





La pujada fins al refu remunta el riu Aguas Limpias fins a l'Embalse de Respomuso, no és una pujada forta i la fem a bon ritme. Passem una fageda espectacular mentre el riu serpenteja al fons i crea unes petites Gorges i uns gorgs molt bonics. Arribem al Refugi de Respomuso (2h). Són les 9h del matí. Parada tècnica i afrontem la pujada cap a la Nevera de la Torrecilla . El dia està ennuvolat però de moment no fa fred. 






La cresta de Diables, una de les difícils del pirineu, s'alça davant nostre majestuosa i infinita. Només veure-la em vénen ganes d'escalar-la, és amor a primera vista. Realment és molt estètica, amb els gendarmes afilats de la part central... però té un aspecte una mica feréstec. Cap a les 11h ens plantem a l'entrada de la Nevera de la Torrecilla. Ens calcem els grampons i traiem el piolet per poder superar un tram de neu d'uns 40º abans d'accedir a la brecha Latour. Una vegada més, el fet que sigui divendres ens assegura que estem sols a la muntanya, un dels grans privilegis en aquest món de masses. 




Superat el nevero arribem al primer ressalt. Un pas curt de II, on hi ha una corda fixa. Prefereixo no utilitzar-la perquè no sé ben bé en quin estat es troba. Anem pujant tots molt bé. Arribem al segon ressalt , una mica més difícil II+/III. Hi ha una altra corda però tampoc no l'utilitzo per la mateixa raó. Un cop a dalt,  verifico el seu estat i pugen l'Oriol i l'Oleguer, l'Albert i el Jordi s'esperen. Fa força fred, tot i que el vent no bufa gaire.


Hem sentit que hi ha un grup que baixa. És un guia amb dos clients, una parella d'escocesos que rapelen, més aviat és el guia que els baixa, ens tiren algunes pedres. La brecha està sumament descomposta i cada passa esdevé una petita esllavissada. Nosaltres som 5 i ja tenim problemes, no vull imaginar-me com deu ser un dia amb 20 persones pujant per aquí. Perillosíssim. Esperem que passin els escocesos, mentre ens amaguem perquè no ens toquin les pedres que ens cauen. El guia ens diu que millor no utilitzar la primera filera de clavijas que trobarem i que surten en diagonal. Millor pujar una mica més, superar un altre ressalt i agafar les que surten verticalment i que ja ens deixen a l'esperó que ens portarà al coll i al cim.
 

Anem pujant d'un en un i arribem a les clavijas, una mica exposat, superem el pas i afrontem l'última trepada abans d'arribar a la carena que ens portarà al coll. L'ambient és brutal, molt alpí. Utilitzo la corda per assegurar un parell de punts a algun company i arribem tots a l'últim tram de l'ascensió.








La darrera part no té cap tipus de dificulat, només carenejar la pala final i trobar el camí fitat per arribar al cim, on arribem a 1/4 de 3. Cim del Balaitús, 3.144 metres (7h). Fa molt de fred i ara el vent bufa més fort, però som a dalt. Ens abracem contents d'haver fet un cim alpí per una ruta que hem gaudit, molt disfrutona. Llàstima perquè està el cel tapat i els núvols no ens deixen veure les vistes que ens imaginem. Mengem una mica i ens abriguem. Ara toca baixar per la Gran Diagonal per anar a buscar els Embalses de Arriel i altra vegada el refu. 





Ens queda encara un bon tros, tot just som a la meitat. La baixada sempre es fa llarga i acaba sent pesada. La Gran Diagonal, F (I+) flanqueja sempre a l'esquerra, destrepant alguns punts. És una ruta que amb neu o gel esdevé molt perillosa.





Anem baixant seguint les fites i arribem a l'Abrigo Michaud (2.700 m, 6 places, vivac rupestre) allí fem una parada per menjar, són les 5 de la tarda (10h). Les forces ja comencen a minvar després de tantes hores d'activitat. És important beure bé i menjar però també seguir un ritme i no parar massa, sobretot baixant quan un té la sensació que ja està tot fet perquè s'ha assolit el cim. Greu error pensar això. A les baixades és on hi ha els accidents, les torçades de turmell, ja no estem tan atents perquè el cansament ens passa factura, baixem la guàrdia. La baixada és una trampa.




Arribem als Embalses de Arriel, després de passar pel Cuello Wallon, amb la sensació que queda poca cosa fins al refu. Però de seguida descobrim que encara queda un bon tros, just sortint a la vall del riu Aguas Limpias.



Així, després de molt caminar arribem al Refugio de Respomuso bastant cansats, amb la sensació que demà no tindrem forces per continuar amb la ruta (12h). El sopar es serveix tot seguit, a les 8 del vespre, ens recomforta i de seguida comencem a planejar els canvis per demà. Donat que a la tarda la meteo no serà massa bona, decidim fer els Infiernos i tirar cap al cotxe. Això ens permetrà anar lleugers perquè podem deixar-ho tot al refu. Anem a dormir a les 10h.

2 comentaris:

  1. Ep Lluís, el Balaitús és un cim Pirinenc amb majúscules! amb el teu pare i tota una colla del Campament de la UES el vàrem fer per la gran diagonal en pla "social" tota una experiència.
    Ara toca la cresta del Diablo i la de Costerillou de les millors del PIrineu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume, ja ho recordo, fa molts anys d'això. El Balaitús és un cim magnífic. I la Cresta de Diables... ufff! La tinc pendent sí, és molt guapa. Fins aviat!!

      Elimina