dimarts, 26 de juliol del 2011

Allà on es troben els actes lliures (I)


Panoràmica del Pic de Posets o Punta Llardana (3.375 m) vist des dels Gourgs Blancs



Ruta pel Massís del Posets, entre la Bal de Chistau i la Bal d'Estós



Oriol Aspachs, Oleguer Presas i Lluís Ferrer
7-10 de juliol del 2011


La ruta plantejada inicialment (The Aspachs Project) sortia del Refugi de Viadós, passava pel cim del Posets, cap al Refugi d'Estós, pujava als Gourgs Blancs per saltar a la vessant francesa i dormir al Refugi de Prat de Cazeneuve i, finalment, pujar el Bachimala per tornar al Refugi de Viadós. Una dura i ambiciosa ruta circular de tres dies, molt ben preparada i estudiada. Aquesta ruta no la podrem portar a terme per culpa de les previsions meteorològiques, que no són bones de cara a diumenge, i l'haurem d'escurçar fent dues nits al Refugi d'Estós i canviant l'itinerari. Bàsicament, el primer dia queda igual, però el segon pugem als Gourgs Blancs i tornem al Refugi d'Estós, i el tercer, creuem el Puerto de Chistau pel Gr-11 fins al Refugi de Viadós. El resultat de la nova ruta, però, és excel·lent i ens permet gaudir més del paisatge, de les nombroses flors que omplen els prats, tenir més estones per conversar i fer una capbussada a l'Ibón Superior de Gías, a 2.640 m. 


Dijous 7 de juliol del 2011 

Aquesta vegada sí. Sortim de Barcelona, a 2/4 de 4 de la tarda, amb la certesa que podrem anar a dormir d'hora a la furgo... i no com sempre que acabem anant a dormir a la 1h. Tenim 5h de cotxe fins al Refugi de Viadós. Sembla fàcil. Quan hi arribem, els darrers rajos de sol il·luminen el Massís del Posets. És un espectacle fantàstic, un regal per als nostres ulls. 



Pugem al refu a preguntar la meteo i a confirmar el camí cap al Posets. Per demà i dissabte serà bona. Tornem a la furgo, fem el sopar, arreglem les motxilles, traiem els sacs i anem a dormir... a la 1h!! no hi ha manera.


Divendres 8 de juliol del 2011 (1er dia)


Itinerari de l'ascensió al Posets i la baixada al refu d'Estós


FITXA TÈCNICA

Inici: Refugi de Viadós (1.760 m)
Final: Refugi d'Estós (1.890 m)
Punt més alt: Pic de Posets (Punta Llardana) (3.375 m)
Dificultat: F+ (I)
Horari: 8-9h per la descomposta xemeneia oriental (PD-), 11h rodejant el circ glacial (F+)
Desnivell acumulat: +1.750 m/-1.650 m aprox.

Ens llevem a 2/4 de 6 i esmorzem fort. La temperatura és bona, tindrem un dia força serè. Última repassada a les motxilles i comencem a caminar a 2/4 de 7. El camí segueix uns minuts el GR-11 i a l'última borda gira a la dreta cap avall i travessa un pont. Al principi cal seguir les indicacions direcció Posets i després les fites.



El sender va pujant entre el bosc, passa per la Cabana de la Basa (deixant-la a l'esquerra) fins a arribar al Pinar d'els Clots (Val d'els Clots).



Ens plantegem tres tirades d'1h30m fins al cim i parem a menjar una barreta just passar el riu. El ritme és bo i seguim amunt. Al fons, el Gran Bachimala 3.174 m 




Un cop creuat el riu el sender va pujant per un pendent força pronunciat pel contrafort que baixa del Pico de Las Espadas. Superat aquest tram arribem a través d'una tartera a la morrena frontal del gairebé extingit Glacera de Llardana (2.900 m) on fem la segona parada del dia.







Aquest és un lloc especial per l'Oriol, ja que l'avi té la primera nacional al Corredor Jean Arlaud. Seguim a l'esquerra sobre el llom de la morrena i sortim a l'última part del recorregut abans de la cresta. Alguns neveros encara no s'han fos i ens acompanyen a la pujada. Les vistes són brutals, la glacera del Vignemale es retalla al fons de tot de l'horitzó, i per uns moments tornem a reviure aquella ascensió tan bonica que vam fer l'any passat.    








I ja som al coll (3.214 m) on comença la cresta (I), una mica aèria però senzilla. Sense problemes la superem i arribem al cim del Posets-Llardana (3.375 m) (F+) (5h).












Gaudim de les vistes privilegiades, a un costat el grup del Mont Perdut i al fons el Vignemale, a l'altre costat l'Aneto. Mirem com baixarem fins al Refugi d'Estós. De moment seguirem el sender que porta al Refugi d'Àngel Orús i allí buscarem un pas cap a la glacera. Descartem la xemeneia oriental (PD-) perquè la roca està molt descomposta i hi ha risc de caiguda de pedres. O sigui que l'opció més segura és vorejar la Glacera de Posets i trobar algun punt on poder-hi baixar. Comencem a baixar i arribats al punt on el camí ja porta a vorejar la Dent de Llardana, decidim fer un intent per trobar una bretxa on destrepar la cresta. Ja hem fet alguns intents de trobar-lo sense èxit. A uns 3.050 m, trobem un pas per destrepar l'Espalda de Posets i remuntar la vessant sud que ens portarà a la cresta on podrem baixar a la glacera. 








Arribem a dalt de la cresta i veiem la glacera als nostres peus. Només cal baixar, però no sembla senzill. Decidim baixar per un pas (II+)que ens sembla el millor ja que la roca és sòlida. Moments de nervis. Com ho fem? hi ha poc lloc i ens organitzem. Baixo i espero l'Oriol i l'Oleguer, mentre ens anem passant les motxilles l'un a l'altre. Arribo a una terrassa on, des d'allà puc arribar a la glacera. Un cop estem els tres junts, em calço els grampons i salto a la glacera, assento la neu per acollir les motxilles i fer lloc.









Tot ha anat bé, però hem perdut molta estona. Comencem a baixar per la glacera per anar a buscar el Collado de la Paúl (3.040 m). 







Encara ens queda un desnivell de 1.100 m de baixada. Aprofitem els neveros per esquiar i avançar ràpidament. 



El paisatge canvia a mesura que ens endinsem a la vall, baixar i baixar... anem seguint les fites que serpentegen cap al fons. Tot és molt bonic.







La Vall d'Estós ens acull amb la verdor dels seus prats i les seves flors primaverals. A les 19h arribem al Refu bastant cansats, després d'una última pujadeta (12h). Una dutxa d'aigua calenta i un bon sopar ens refan. Parlem amb un dels guardes i ens aconsella fer els Gourgs Blancs per la canal sud i la cresta que porta al Puerto de Gías, molt disfrutona. Anem a dormir amb la sensació d'haver fet una senyora etapa per ser el primer dia. 

3 comentaris:

  1. Ets un crac fill, amb el teclat i amb la motxilla, felicitats a tu i als teus companys.
    Lluís Ferrer.

    ResponElimina
  2. Hola LLuís, una bona travessa, això de no poder creuar pel mal temps ja m'ho conec, nosaltres volíem fer el mateix fa uns anys i tampoc va poder ser! el teu amic Aspachs és el net de l'Aspachs de la UES? fa poc vaig fer la via que els germans Masó li van dedicar a l'agulla del coll de tres creus a l'Obac.
    Que vagi bé el turmell, cúida'l!

    ResponElimina
  3. L'Oriol és el nét del Josep Aspachs sí, l'avi era un escalador de categoria i té moltes primeres nacionals com la del Corredor Arlaud. El turmell segueix el seu curs, m'he comprat una turmellera i aviam si amb el gel i els antiinflamatoris puc escalar als Alps. El cuidaré. Gràcies per tot.
    Una abraçada!!

    ResponElimina