Hem sobreviscut al Kanja La (I)

ELS CAMINS D'AIGUA DE LA VALL DE LANGTANG

Octubre de 2010
Francesc Bergés i Lluís Ferrer

El Kanja La (5.120 m) és un pas que comunica la vall de Langtang amb la vall d’Helambu, una àrea extraordinària i poc coneguda de l’Himàlaia nepalès. Concretament està situat a la regió del Langtang National Park, al nord de Katmandú, gairebé a la frontera entre Nepal i Tibet. La senda que uneix ambdues valls era, antigament, una ruta comercial entre els dos països, intercanvi de sal del Tibet per mantega de yak i arròs nepalès. Actualment, però, només és utilitzada pels pastors Tamang que cerquen les millors pastures pels seus yaks (un boví que habita les valls de l'Himàlaia) a la vessant d’Helambu.

El trekking del Kanja La es pot conceptualitzar en dues parts ben diferenciades. La primera, tot resseguint el riu Langtang Khola des de Syabru (1.460 m) fins a Kyanjing Gumpa (3.850 m), es coneix com a trekking de Langtang i té una durada de tres dies. La segona part, des de Kyanjing Gumpa (3.850 m) fins a Thimbu (1.580 m) a través del pas (5.120 m), és pròpiament el trekking del Kanja La i ens pot requerir quatre o cinc dies, en funció del nostre estat físic i de l’aclimatació a l’alçada. Una diferència important és que a la primera part hi ha la possibilitat de dormir a lodges (casa d’hostes) i menjar allí mateix. Si només fem aquest tram, podem portar una motxilla petita i en tindrem prou amb una bota de trekking lleugera o unes bambes de trail. Ara bé, si volem fer tot el recorregut necessitarem de més material perquè a partir de Kyanjing Gumpa no hi ha allotjament fins a Tarkeghyang, a tres dies de camí. Tenda, un fogó, menjar, roba d’abric hivernal, un bon sac de plomissol i una bota de trekking més robusta ens seran indispensables. Al llarg del camí trobarem aigua amb facilitat que podrem utilitzar prèvia potabilització amb tintura de iode o pastilles de clor. També caldrà tenir en compte, en funció de l’estat de la neu al pas, l’ús de piolet i grampons pels últims 200 metres d’ascens i primers 200 de descens.

El color groc indica la senda del trekking. El color vermell, el recorregut del primer dia d'aclimatació i el color blau, el segon dia

FITXA TÈCNICA
Punt de partida: Syabru (1.460 m)

Punt d’arribada: Thimbu (1.580 m)

Punt més elevat: Kanja La (5.120 m)

Dificultat: mitjana-alta

Temps estimat: 9 dies

Material necessari: autosuficiència per a tres dies i dues nits. Segons l’època de l’any, grampons i piolet recomanables.

L’arribada a Syabru és d’aquelles que fan història. Sortim de Katmandú, de l’estació de Gongbu a les 7h del matí i viatgem durant 14 hores per uns paisatges impressionants dalt del sostre d’un autobús ple a rebentar, per recórrer 140 km. Sí, una mitja de 10 km/h.

La carretera és un camí de carro, en el millor dels casos, que ressegueix a contracorrent el riu Trisuli Ganga mentre serpenteja amb força al fons de la vall, un abisme vertical de 1.000 metres. Incomptables aturades dilaten notablement el viatge.

A mig camí, una esllavissada s’ha endut la carretera i hem de caminar durant mitja hora per poder arribar a l’altre costat on ja ens espera un altre autobús. Els portejadors esperen el seu torn per poder transportar les pertinences dels passatgers cap a l'altra banda, salvant l'esllavissada, i guanyar així alguna rúpia. El nou autobús rebentarà una roda i ens obligarà a aturar-nos, novament i ja de nit, a Dhunche.

Les dues darreres hores transitem enmig de la foscor més absoluta, sota les estrelles de l’Himàlaia. A les 9 del vespre, molt cansats de tants sotracs, arribem a Syabru on sopem amb el Ram i l’Umesh, uns nois nepalesos que hem conegut durant el viatge. Un Dhal Baat Tarkari especialitat dels nepalesos hinduistes a base d’arròs, sopa de llenties i verdures amb curry) ens posarà a to. Ells mateixos ens recomanen un lodge on dormir i recobrar les forces.

DIA 1: Syabru-Rimchhe

Desnivell: 1.000 md positiu (1.460m-2.460m)

Horari: 6h30m

Dificultat: baixa

Ens llevem tard, cansats del viatge, llarguíssim, d’ahir. Esmorzem amb calma i ens acomiadem dels companys de viatge de Katmandú que han vingut a treballar a l’obra que hi ha al costat del lodge on hem dormit. Comencem a caminar a les 10h del matí, fa força sol, l’aire és molt humit i suem només iniciar els primers compassos del dia. Primeres sensacions amb la motxilla a l’esquena. No hem pogut rebaixar gaire el pes i cadascú porta uns 16 kg a l’esquena. Entre el Francesc i jo ens repartim la tenda, el fogó, els estris de cuina, la farmaciola i el menjar, tot i que no ho necessitarem fins d’aquí a uns dies. Hem decidit deixar el piolet i els grampons a l’hotel de Katmandú després de parlar amb un guia que ens assegura que no hi ha neu dalt del coll. Esperem haver pres la decisió correcta. El primer dia transcorre tranquil·lament mentre anem remuntant el riu Langtang Khola i els boscos de rododendres comencen a aparèixer. M'impressiona la força del riu, la mateixa força que ha obert al llarg de milers d’anys aquesta profunda vall, esmicolant la muntanya a poc a poc.

Ens prenem la jornada amb calma, és el primer dia i cal anar agafant el ritme. Parem a dinar a Bamboo, al primer Tea House que trobem. Molta xafogor i un paisatge exuberant ens acompanyen tot el dia, rodejats de boscos subtropicals d’alçada. La intenció és arribar avui a Changtang (Lama Hotel), parada anunciada pel primer dia a totes les guies que hem fullejat. Tot i així, quan passem per Rimchhe (uns 30 minuts abans d’arribar a Changtang), alguna cosa ens atura. L’indret és molt bonic, només hi ha un lodge amb sis habitacions, en concret sis casetes adossades de pedra pintades de color blau, amb l’interior de fusta. Dubtem uns instants, però la tranquil·litat que s’hi respira ens acaba per convèncer, el lloc és encantador, petit i acollidor. Previsiblement, Changtang estarà més massificat. Així doncs decidim donar per finalitzada la jornada (6h 30m). El lodge Ganesh View Hotel és molt familiar, la cuina i el menjador estan en una edificació construïda al costat de les casetes. La cuina és de llenya, molt bonica, pintada de blanc i al centre del menjador una estufa escalfa l’estança. La dutxa d’aigua calenta, que s’escalfa amb energia solar i està situada a uns 30 metres baixant pel camí, és un autèntic luxe.

Sopem d’hora i entaulem conversa amb la resta d’hostes que queden meravellats amb la nostra magnífica cartografia, els mapes est i oest Langthang Himal escala 1:50.000 de l’editorial Alpenvereinskarte. Són l’estrella del sopar i tothom vol fer-hi un cop d’ull. En John i en David, dos anglesos de Yorkshire ja entrats en la cinquantena que estan de tornada de Langtang, es mostren especialment entusiasmats quan els expliquem que volem travessar el Kanja La, sobretot quan comentem que volem fer-ho sense l’ajuda de cap guia ni cap portejador. En John, que és un gran coneixedor del país i de la regió, ens adverteix dels dos principals problemes, la boira i la dificultat en trobar el camí, sobretot després de creuar el pas. Parlem una bona estona sobre la situació política, que ha canviat molt durant els darrers anys des dels acords de pau de 2006 entre la guerrilla maoista i el govern i la revocació de la monarquia i l’exili del rei el 2008. Després d’aquesta agradable conversa, són les 9h i ens retirem a descansar. Cal començar a ajustar l’horari. Llevar-nos a les 6h i anar a dormir abans de les 9h serà la tònica d’aquests dies. A aquesta època de l’any a Nepal, el sol ofereix el seu escalf durant unes 12h, de les 6h del matí a les 6h de la tarda.

DIA 2: Rimchhe-Kangtangsu

Desnivell: 1.030 md positiu (2.460m-3.490m)

Horari: 5h15m

Dificultat: baixa

A les 6h comença el dia i nosaltres no volem perdre’ns aquest moment màgic. Esmorzem una truita amb pa tibetà i un te, i a les 8h comencem a caminar. En David i en John ens han recomanat un lodge a Kangtangsu, just abans d’arribar al poble de Langtang, la parada més popular del trekking. Nosaltres preferim dormir en indrets menys transits o sigui que ja ens va bé. El dia es lleva blavíssim i la humitat va disminuint conforme anem guanyant alçada. Durant tota la jornada ens trobem immersos entre boscos de rododendres que ens recorden a indrets màgics del Pirineu navarrès, la seva frondositat, la molsa arreu, el sotabosc frondós. En definitiva, molta vida i molta aigua baixant per les dues vessants de la vall fins al riu Langtang Khola que recull cascades i rierols. La molsa recobreix els arbres, de la soca fins a les branques més petites, així com les roques. És un paisatge molt bonic. El riu ens acompanya, fidel, a la dreta del camí. on segueix baixant amb una força brutal.

A partir dels 3.000 m i després de passar un control de l’exèrcit, el paisatge canvia. El bosc s’acaba i comença un sotabosc més sec, si bé és cert que la vessant nord, més humida perquè no hi toca tant el sol, encara conserva una zona boscosa de coníferes. La jornada avança amb rapidesa, només parem a un Tea House a prendre un te calent. Allí coincidim amb una parella de bascos i conversem una estona. Quan ens veuen marxar tan carregats amb les motxilles no poden estar-se de cridar-nos: madre mía, nada de catalanes... vosotros no lo sabéis, pero sois de Bilbao!!!! Després de caminar una estona més arribem a destí, l’Ever View Point Hotel (5h 15m). Fa un dia meravellós i la vista de la vall, riu amunt, impressionant, ens deixa veure els primers cims nevats. En aquest punt la vall s’obre, i comença una vegetació d’arbustos més pròpia de l’alçada a la que ens trobem, 3.490 m. Just set metres per sobre del Mulhacén, el cim més alt de la Península Ibèrica. Deixem les motxilles, triem habitació i demanem dinar. La tarda serà plàcida i relaxada, llegir, escriure, conversar. Ens estirem a la terrasseta del lodge a prendre el sol mentre ens preparen el dinar. En aquest moment no necessitem res més, la sensació de llibertat és enorme. És un luxe poder contemplar aquest racó de món. Havent dinat parlo una estona amb el propietari, en Sandu Lama.

M’explica que ell viu tot l’any aquí dalt. A l’hivern hi ha pocs turistes, sobretot canadencs i japonesos que vénen a fer esquí de muntanya. Ell ha fet de portejador a diferents expedicions al Langtang Lirung (7.234 m) el pic més alt de la vall, situat just darrere nostre, que ara no podem veure perquè està cobert de núvols. En Sandu és Tamang, el poble que habita la vall de Langtang, i també és budista. La llengua Tamang és pràcticament igual que el tibetà, m’explica. Els Tamang de les muntanyes són budistes (tot i que hi barregen certs elements de l’antic culte Bön) mentre que els Tamang de les valls són hinduistes. És a dir, de Syabru cap amunt són budistes. De Syabru cap avall són hinduistes. A la vall d’Helambu, on ens dirigim, hi viuen xerpes, també budistes, cosins dels xerpes de la vall del Khumbu, a l’Everest. En Sandu també m’explica que els Tamang van arribar del Tibet fa sis-cents anys, que durant la guerra tibetano-nepali els guerrers del Tibet venien a cavall i per aquesta raó els nepalesos els anomenaven Tamang (tami-cavall, mang-soldat). Li pregunto com és que el transport de queviures, fusta, bombones de gas i tot allò que sigui transportable i susceptible de ser comercialitzat en aquesta vall, es fa exclusivament amb portejadors, per què no s’utilitzen els yaks, sobretot tenint en compte que Langtang en tibetà significa "la vall del yak". Em respon que el yak vol fred, no li agrada ni la calor ni el monsó, que quan arribem a Kyanging Gumpa els veurem. De moment s’estan allà i no baixen a les valls fins que el monsó ha marxat del tot i el fred és més intens amb l’arribada de l’hivern. Aleshores sí, s'utilitzen els yaks pel transport. En Sandu ha fet de portejador al Kanja La i ens presenta un company seu de Kyanging que és guia de muntanya, té un lodge, ha passat moltes vegades el pas i coneix molt bé la ruta. Demà parlarem amb ell sobre com travessar el Kanja La i quines etapes podem establir. Cap a 2/4 de 4 una espessa boira comença a pujar pel fons de la vall, de seguida ens envolta i ens amaga les muntanyes que tant desitgem veure. La natura és capritxosa, però també generosa. Potser demà tindrem més sort.

DIA 3: Kangtangsu-Kyanging Gumpa

Desnivell: 360 md positiu (3.490m-3.850m)

Horari: 2h30m

Dificultat: Baixa

Em desperto abans de les 6h i des del llit veig que comença a clarejar. M’atanso mandrosament a la finestra i miro a fora. No hi ha ni un núvol, el cel és clar, segur que es veuran els cims nevats. Surto corrents i darrere el lodge, traient el nas, veig la punta del Gengo Lirung (6.581 m) i del Langtang Lirung (7.234 m). Òstreeeeees.... Quin tros de muntanya, una piràmide imponent.

Al fons de la vall, a l’orient, la silueta fosca de la cara oest del Ganchenpo (6.387 m) retalla el cel, contrastant la sortida del sol. És un dels pics més bonics de la vall, em recorda una mica la silueta de cara SO de l’Alpamayo, als Andes de Perú, probablement una de les muntanyes més belles del món. El Francesc surt de seguida, així com altres hostes que s’han despertat i volen gaudir d’aquesta magnífica visió matinal. És un moment meravellós, gairebé màgic, quan el primer raig del sol aconsegueix sobrepassar el pic i, amb una carícia, ens toca la cara.

Esmorzem tranquil·lament i sortim a les 8h del matí ja que avui tenim una plàcida caminada, curta i amb poc desnivell. Passem per Langtang, el poble més important de la zona, situat a una gran esplanada a 3.500 metres d’altitud. Cases de pedra i camps de conreu on habiten homes i dones que treballen a l’aire lliure, assecant gra. Contemplem la vida de la vall al descobert, una vida dura de gent humil.

Seguint el nostre camí topem amb una àvia i dos infants. La dona va molt justeta de forces perquè ha de carregar en braços un dels petits, d’uns dos anys. Ens fa senyals i ens aturem, vol que carreguem el petit una estona. Evidentment no ens hi neguem i, a coll i be, fem torns amb el Francesc. La tasca solidària resulta ser un bon entrenament tenint en compte que als 16 kg de la motxilla cal sumar-li els 12 kg del petit Tamang. Al cap d'una estona deixem l’àvia i els petits a una cruïlla i enfilem els últims quilòmetres d’una jornada assolellada.

Tal i com ens havia dit en Sandu Lama veiem els primers yaks que pasturen tranquil·lament pels voltants de Kyanging Gumpa (3.850 m). Impressiona trobar-se cara a cara amb aquests animals de pèl llarg i banyes prominents.

Així, a 3/4 d’11 del matí trobem el Yak Hotel, el lodge del company d’en Sandu, on decidim instal·lar-nos (2h 30m). Després de dinar parlem amb ell de les etapes que podem establir fins a Tarkeghyang. Ens recomana fer la primera nit al Camp Base i la segona a Keldang Kharka.