Per Sant Joan, escalada alpina

Via Civís-Genís, D+, 150 m, Dent de Cabirols (2.075 m), Pedraforca

FITXA TÈCNICA

Via: Civís-Genís

Zona: Dent de Cabirols, 2.075 m (Pedraforca)

Dificultat: V+ (D+)

Dificultat obligada: V+

Llargada: 150 m

Horari: 3h-4h

Material necessari:10 cintes exprés i un joc de friends

Divendres 24 de juny del 2011
Àlex Presas, Laura Saula i Lluís Ferrer

Un altre Sant Joan al Pedraforca, potser comença a ser una tradició. Dijous al vespre pugem a Sant Corneli i dormim a casa. Malgrat que és Patum no baixem a Berga, val més fer una sola cosa però ben feta. Ganes no en falten. Divendres de bon matí sortim d'hora cap al Refugi Lluís Estasen. Hem escollit una via clàssica d'orientació nord-est, de les obligatòries al Pedraforca, després de descartar l'Estasen. A mitja tarda hem de marxar i no volem arriscar-nos a que se'ns faci tard. Apostem per una via més curta. La via Civís-Genís,al costat de la via dels Dos, té bona roca i avança gairebé en la seva totalitat per diedres. En principi, la via està bastant equipada amb claus i spits però un joc de friends no farà cap nosa, sobretot a l'últim llarg on només hi ha dos claus. L'entorn és meravellós, el Pedraforca és una de les muntanyes més impressionants i emblemàtiques del nostre país, i les seves vistes a la Serra del Cadí i a la Serra d'Ensija són, senzillament, fantàstiques.

L'aproximació a la via segueix el camí que surt del Refugi, porta a l'Enforcadura (via normal del Pedraforca) i passa just per sota de la Dent de Cabirols. En arribar a una primera pedrera (5 m) abandonem el sender i pugem amunt per una tartera descomposta fins a la base de la paret (30 min).

El primer llarg surt al costat d'un característic pi mort, on prèviament hi haurem arribat trepant (II) fins a la R0, allí s'inicia pròpiament la via. Jo no tinc clar si faré algun llarg de primer, fa setmanes que no escalo i això de posar "catxarros" no ho he fet mai. La Laura té clar que no. O sigui que l'Àlex començarà. (L1), IV+, 35m, 3 claus. El primer tram passa just per sota del pi i fa de mal avançar. L'Àlex posa un friend. La roca comença una mica polida. De seguida un flanqueig a la dreta per una placa ens portarà a una xemeneia on pot molestar una mica la motxilla. S'avança bé per la fisura, sempre amb bones mans. La Laura puja de segona i jo de tercer.

L'Àlex també obre el segon llarg (L2), V, 30 m, 2 spits, 2/3 claus. Continua la fisura i sortim per un esperó fins a la repisa on hi ha la reunió. No hi ha cap pas difícil, però és sostingut en el grau. Jo pujo de segon i la Laura de tercera.

Com que em veig bé li comento a l'Àlex que vull fer el tercer llarg de primer. Agafo el joc de friends per si fés falta, tot i que no n'he posat mai. És un llarg curtet i crec que el podré fer bé. (L3), V, 20 m, 2 claus. Començo tranquil, una nova fisura que soluciono bé. Reforço el primer pas complicat amb un friend a la fisura. Abans ja havia xapat un clau. La roca és bona, amb unes mans excel·lents.

Passat aquest tram i al final de la fisura, m'equivoco i surto per la dreta, amunt i vertical enlloc de sortir a l'esquerra, flanquejant i fàcil, que m'hagués dut cap a la reunió. Això comporta que hagi de posar un altre friend per assegurar un pas que no hauria hagut de fer i que és una mica complicat. M'hi estic una estona per trobar la posició de bavaresa més adient i el supero. Com que estic una mica a la dreta de la línia, no veig la reunió que queda uns 2 metres per sota meu a l'esquerra. L'Àlex, mirant el croquis, em crida que la reunió ha de ser per allà. Jo només veig un clau i un metre més amunt un altre clau trencat. Miro més però no veig res. Decideixo que la reunió devia ser allò i que el segon clau es va trencar més tard. Poso un friend i monto la reunió del clau i del friend que he posat. Quan puja la Laura m'assenyala les dues argolles per sota meu que no he vist i que són la reunió. No m'ho puc creure, tot ve del primer error quan he pujat massa a la dreta. El clau de la reunió deu ser un clau de la via dels Dos.

L'Àlex li tira al quart llarg, el més difícil i exposat (L4), V+, 40 m, 4 claus i 2 spits. Ha de flanquejar a l'esquerra per tornar a la línia i seguir una fisura estètica. Per mi aquest és el millor llarg, una bavaresa molt xula i una xemeneia ens porten a la reunió. Ja que hi som, decideixo fer el cinquè llarg de primer, abans m'he trobat bé i en tinc ganes. (L5), V, 35 m, 2 claus. Començo per la placa i xapo els dos claus que hi ha. Llavors m'he d'acostar a la fisura perquè passen els metres i no trobo cap clau més. Hi poso un friend. Avanço. Un altre friend. Avanço més per la fisura.

Des de l'últim friend potser passen 5-6 metres sense posar res, però decideixo no parar i tirar amunt. Veig que si paro a posar un seguro se'm farà complicat estar en equilibri. No hi ha gaire bons peus. La fisura tira cap a fora. Al cap de munt de la fisura ja sóc dalt. Busco la reunió però no la trobo. Acabo muntant-la d'un arbre. Un cop dalt tots plegats mengem una mica i baixem fent un ràpel curt des d'una instal·lació muntada cap a la cara est. Des d'allí un camí ens portarà al sender principal cap al refu. O sigui que un dia fantàstic, he gaudit molt de l'escalada, he fet un altre pas endavant i el més important, m'he sentit bé i segur. La via és molt recomanable, sense cap pas difícil però de grau sostingut, sense cap llarg de transició. Els passos estan protegits però és interessant reforçar-ne alguns amb friends, sobretot l'últim llarg on només hi ha dos claus. Sense dubte, un gran Sant Joan!!