Diuen que els nusos de pedra neixen dels moments de debilitat dels humans vers la natura, quan hom se sent insignificant, minúscul, reduït a un punt qualsevol enmig d'un mar de neu i gel, davant de tanta bellesa feréstega que gairebé extasia l'ànima.
Diuen que, aleshores, però no sempre, alguna cosa s'esdevé i que es creen ponts indestructibles entre els que han viscut moments com aquests.
Ancoratge a la canal de l´Ordiguer, a la cara nord del Cadí. Desembre del 2009 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada