dissabte, 31 de març del 2012

Vall de Besiberri, natura salvatge




Intent fallit al Comaloforno





FITXA TÈCNICA

Via: Pic de Comaloforno (3.029 metres) per la Vall de Besiberri
Zona: Massís de Besiberri
Dificultat: PD (II)
Desnivell: 1er dia  + 666 m. 2on dia +808 m -1.474 m
Horari: 1er dia 3h 30 min. 2on dia 8-9 hores
Material necessari: Grampons i piolets tècnics (segons condicions). Cargols de gel i bagues per merlets a la cresta.
Aproximació: Des del Refugi de Conangles (1.555 m) agafem la pista que puja pel Barranc de Besiberri fins al Refugi de Besiberri (2.221 m) on passarem la nit. D'allí, seguim per la canal de l'Estanyet fins a la Colladeta d'Avellers.


Dissabte 24 de març del 2012

Semblava que l'hivern havia acabat amb l'entrada d'aquesta primavera radiant, però encara faltava l'última nevada, potser la més espectacular, per acomiadar-se definitivament i deixar pas a les flors i els prats verds. La nevada del  21-22 de març ens va trastocar una mica els plans. Agafem les raquetes. Certament no les tenim totes ja que el risc d'allau és 3. Sortim de Barcelona ben d'hora i ens plantem al parquing del refugi de Conangles (1.555 m). Fa un dia fantàstic i el sol ens acompanya durant tota l'ascensió pel barranc de Besiberri fins arribar a l'Estany Gran i enfilar cap al refugi on passarem la nit.




La nevada és espectacular i el paisatge, blanc, immaculat, ens descobreix una vall feréstega, solitària i molt bonica, amb la cresta de Besiberri al fons. Arribem al Refugi de Besiberri (2.221 m), un refugi lliure molt còmode i modern.






Mengem una mica i el Juan Ramon, el David i jo decidim a anar a fer un cop d'ull a les primeres pales, les més pronunciades, per deixar la traça feta per demà. Col·loquem una corda, fixada a una roca amb un friend i un clau, perquè algun membre del grup se senti més segur, l'endemà, durant la pujada. Tornem al refu mentre comença a caure la temperatura, el sol es pon a l'horitzó i la vall entra en una gran calma.






Després de sopar, una llarga conversa per anar a dormir. La nit al refu és còmoda i dormim bé, però ens equivoquem a l'hora de posar els despertadors i ens adormim una hora.


Diumenge 25 de març del 2012

Ens llevem a les 7h. El dia és fantàstic, esmorzem ràpid i sortim abans de les 8h. Remuntem la primera pala. Vaig obrint traça i la feina és molt costosa, hi ha molta neu. A la meitat, poso una altra corda mitjançant una estaca que queda poc ferma, però fa el fet. Segueixo pujant amb molta dificultat, nedant a la neu. Hi ha ben bé entre 1'5 i 2 m de neu. Arribats als 2.500 m el Juan Ramon em crida. No es pot avançar, tardaríem tot el dia a fer cim. Jo m'hi resisteixo una mica i vull anar encara més amunt, per sobre del ressalt on estic ara, però al final desisteixo perquè tampoc trobo cap punt on fixar la corda a una roca. Les fissures són massa petites o estan cobertes de gel i la neu està massa tova. El Juan Ramon té raó. Encara ens falta molt. Llàstima, m'ho estava passant bé, malgrat l'esforç que suposa obrir traça. Així doncs, reculem.







Baixem amb calma i anem fins a sota del refugi amb la intenció de fer algunes pràctiques de mixt, que no acaben de donar el seu fruït, la roca es trenca i ho deixem estar.



Tornem al refu, recollim el material i desfem el camí cap al cotxe. És d'aquells dies on te n'adones que fer cim és el menys important.

dilluns, 26 de març del 2012

Margalef és infinit




12-15 de març del 2012

Acabat el bloc comú del cicle formatiu d'Excursionisme al CAR de Sant Cugat, necessitava un break per agafar forces, així que vaig plantejar una sortida, per escalar a Margalef, als companys de classe. La convocatòria va ser un èxit, tot i que molts dels companys no es van poder combinar uns dies a la feina. Finalment, un total de 10 persones ens plantàvem dilluns dia 12, al matí, a Margalef. Alguns estarien fins dimarts, altres fins dimecres i els més afortunats fins dijous a la tarda. El nou alberg de joventut de Margalef "El Racó de la Finestra" el porta en Jordi Pou, guarda de l'antic refugi. L'alberg, que és un luxe, es pot dir que l'estrenem, pràcticament, ja que s'acaba d'inaugurar fa tres setmanes. (tel. 677611098). Quatre dies fantàstics de sol, escalada i bona companyia.

Dilluns 12 de març


El Laboratori
Sikau tot 7c


Can Llepafils
 Les mosques també dormen 6a+

 Sector Can Llepafils

Puerto Hurraco 6a 


Cingles del Molí
 Bon rollo 6a

Piastic 6b

 Sector Cingles del Molí

 Piastic 6b


Dimarts 13 de març

Totxo del Vi
Bolinga 5b


Dimecres 14 de març


Ca la Marta
La Pubilla 6b

Martini & The rocks 6a


Dijous 15 de març 
Dia d'entrenament, pugem corrents des de Margalef fins al cim de la Cogulla de 1.063 m. (+/-700 m de desnivell, 15 km)





diumenge, 22 de gener del 2012

El congelador de l'Arieja necessita l'hivern



PIC DE TARBÉSOU (2.364 m) AMB ESQUÍS DE MUNTANYA



FITXA TÈCNICA


Zona: Arieja (Pirineu francès)
Dificultat: S1
Orientació: NE
Atitud min/màx: 1.520m / 2.364m
Desnivell: 850 metres
Horari: 5h
Material necessari: Grampons i piolets (segons condicions)
Accés: Des de Quillan, direcció Axat, continuant per la D118. A Usson es pren la D16 a la dreta, direcció Mijanès. Passat el poble, arribem a l'estació.
Aproximació: Des de l'estació d'esquí, cal remuntar les pistes direcció sud-oest fins poc abans d'arribar al final del primer telesquí (10'). Es deixen les pistes i es continua a la dreta, direcció oest, pel bell mig del bosc a través de clarianes fins arribar a una cabana (s'hi pot dormir). Aleshores es segueix la vall cap al fons, primer, i després dels tubs de la dreta o l'esquerra, per anar a buscar el coll entre el Pic de Tarbésou i el Pic de la Coumelle de l'Ours. Des d'allí es remunta l'ample llom del cim, un xic redreçat al final. Es baixa pel mateix itinerari o per les altres pales del cim.

Diumenge 8 de gener del 2012
Albert Boada, Martí Llobet, Montse Llobet i Lluís Ferrer

L'hivern fa la viu viu, s'ha despistat de camí a l'hemisferi nord. Però els anticiclons marxaran i els flocs de neu començaran a caure. Qualsevol nit pot sortir el sol. Paciència. Mort a l'eterna primavera. Visqui l'hivern. 

Avui tinc l'oportunitat de conèixer dos germans absolutament fanàtics de la muntanya, la Montse i el Martí, dos companys de feina de l'Albert. Malgrat que les condicions no són les òptimes per fer esquí de muntanya, marxem a les 6h del matí camí de l'Arieja.

Ens calcem els esquís i foquegem la part baixa de la muntanya. La neu ja fa dies que s'ha convertit en gel i d'esquiar... esquiem poquet. De seguida ens posem els grampons i els esquís a l'esquena, però estar aquí paga la pena. Fa molt de vent, sobretot a la part alta de la muntanya on una boira espessa ens deixa sense vistes. Gel i més gel. El vent és tan fort que ens oblidem de la foto de cim. A la baixada, un equívoc ens divideix i jo baixo per una canal mentre l'Albert, la Montse i el Martí baixen per la del costat. Resultat, al plateau no ens retrobem i jo tiro avall pensant que ells han fet el mateix. Al final puc esquiar una mica i gaudir de l'últim tram a les pistes d'esquí. El Tarbésou és un cim bonic, fàcil i amb bona neu té un bon descens. No calen bones condicions perquè les coses flueixin, només cal trobar les persones. Espero repetir més sortides amb aquesta bona companyia.



Foto: Albert Boada

Foto: Albert Boada

Foto: Albert Boada

Foto: Albert Boada

dimecres, 21 de desembre del 2011

Solitud hivernal al sostre dels Pirineus




L'Aneto pel corredor Estasen + Petit Black





FITXA TÈCNICA

Via: Corredor Estasen i variant Petit Black (oest)
Zona: Massís Aneto-Maladeta
Dificultat: D/D+, 60º-65º, III mixt
Desnivell: +/- 1.454 m
Horari: 11h
Material necessari: Grampons i piolets tècnics (segons condicions). Cargols de gel i bagues per merlets.
Aproximació: 8 km per la pista de Ballivierna fins al Refugi de Pescadores o de Coronas 1.950 m (no guardat). Des d'allí en direcció als Ibones de Coronas i al Collado de Coronas. Bastant abans d'arribar al Collado, girar a l'est per anar a trobar la base del corredor Estasen. La sortida Petit Black és una variant a la part alta del corredor a l'Agulla Daviu (3.350 m). 
1a ascensió: Corredor Estasen, Lluís Estasen i Josep Rovira l'any 1930. Petit Black, P. Busquets i Joan Miquel Dalmau l'1 de maig de 1984. 
Bibliografia: Aneto 3.404 m de Joan Miquel Dalmau. Editorial Barrabés


6 i 7 de desembre del 2011
Alex Presas, Ricard Wender i Lluís Ferrer


Dimarts al migdia recollim el Ricard a Castejón de Sos i amb el Niva de l'Alex pugem la pista de Ballivierna fins al Refugi de Pescadores (1.950 m). Volem començar la temporada hivernal fent una de les ascensions més boniques i clàssiques a l'Aneto, el corredor Estasen variant Petit Black. Creiem que hi ha prou neu i ens enduem els esquís de muntanya per fer l'aproximació i el descens per la cara sud. El Ricard finalment no s'ha endut els esquís perquè venia amb el bus des de Barcelona. Un cop preparat el material, sortim a 2/4 de 4 amb els esquís a l'esquena perquè la neu està força alta, a uns 2.400 m. Portem la tenda nova de l'Alex i la volem plantar a l'Ibonet de Coronas (2.230 m) on hi arribem després d'1h seguint el camí que puja per la tartera, a la dreta del torrent. Tenim temps d'instal·lar-nos bé i sopar abans que es pongui el sol i comenci a fer fred.



Foto: Ricard Wender



Foto: Ricard Wender






La lluna apareix mentre ens preparem per anar a dormir i ens acompanya en aquest indret tan fantàstic i solitari del pirineu aragonès.




Foto: Ricard Wender


Dimecres ens despertem cap a 2/4 de 6 i esmorzem una mica. A fora de la tenda el fred és intens. Enfilem cap a l'Ibon inferior (2.620 m) flanquejant pel vessant oest i superem també l'Ibon de Coronas, a 2.750 m on podem començar a foquejar. El dia és gèlid però fantàstic. Les vistes a la Vall de Ballivierna justifiquen per si soles la sortida.


Foto: Ricard Wender



Foto: Ricard Wender



Foto: Ricard Wender


A l'entrada del corredor Estasen, PD, 250 m (50º) ens encordem i ens posem els esquís a l'esquena. Pugem amb rapidesa a l'ensamble. Les condicions de la neu són òptimes. Com que ens veiem bé, decidim tirar cap al Petit Black D/D+, 100 m (60º-65º), on només trobem un petit ressalt de roca de III com a única dificultat destacable. Un corredor curt però força sostingut. El fort vent que bufa ens ha deixat glaçats.


Foto: Ricard Wender


Un cop a dalt, voregem l'Agulla Daviu flanquejant un pendent nevat pel vessant oriental fins trobar la sortida del corredor Estasen, que té una bona cornisa de neu. Ens alegrem d'haver fet la variant del Petit Black. Des d'allà, un ressalt de neu d'uns 65º ens porta a resseguir una curta però afilada cresta fins al cim de l'Aneto (3.404 m). Són aprox. 3/4 d'1 del migdia. Estem absolutament sols, no hi ha ningú ni dalt del cim ni pujant. Increïble. Fa moltíssim vent i la tª és d'uns -10. La sensació tèrmica deu rondar els -15º. Fem les fotos de rigor i ens disposem a creuar el Pas de Mahoma que està força ventat i que superem sense dificultats.


Foto: Ricard Wender
9788408082910



Foto: Ricard Wender

El Collado s'entreveu al fons a 3.250 m. L'Alex i jo ens calcem els esquís, a la cara nord la neu està molt ventada i dura. El Ricard comença a baixar. Després de fixar els esquís, en el primer gir, se'm treu la fixació de darrera de l'esquí dret. Hi torno, i al següent gir em torna a saltar. A la tercera em dono per vençut, no hi ha manera. Baixo caminant amb els esquís a l'esquena fins al Collado de Coronas on m'esperen l'Alex i el Ricard per fer el ràpel.



Foto: Ricard Wender


Foto: Ricard Wender

Foto: Ricard Wender





L'Alex tira avall esquiant i el Ricard i jo baixem xino-xano cap a la tenda. El vent és molt fort, sobretot a l'alçada de l'Ibon de coronas que està completament gelat.


Foto: Ricard Wender


Foto: Ricard Wender


Foto: Ricard Wender

Arribem a la tenda, que l'Alex ja ha desmuntat, i acabem de recollir els trastos. Ens posem els frontals i desfem el camí per la tartera fins arribar al Refugio de Pescadores on tenim el cotxe. Una jornada esplèndida, molt bona manera de començar la temporada hivernal.