 |
| Cartografia IGN |
FITXA TÈCNICA
Via: Corredor Vermicelle
Zona: Cambra d'Ase (Alta Cerdanya)
Dificultat global: PD, 250 m, (40º-45º. Màx. 50º)
Desnivell: 1.200 m
Horari: 5h
Material necessari: Piolet, grampons i casc. Segons condicions, anclatge per a neu
Aproximació: Des del pàrquing de l'estació d'esquí de Cambra d'Ase, remuntar les pistes seguint el Teleski del Plat. Arribats a dalt de les pistes, ens endinsem en el bosc en direcció sud buscant la paret nord.
Cartografia: Bourg-Madame Mont-Louis 2250 ET (IGN)
Diumenge, 1 de desembre del 2013
Encara que sembli mentida, no havia estat mai a Cambra d'Ase. I, òbviament, me'n moria de ganes. Un circ com aquest, amb una cara nord alpina a petita escala, és molt llaminer. Amb l'Aspachs havíem parlat diverses vegades de fer el Vermicelle, un corredor ideal per a la iniciació que, a més, té la primera d'un grup d'alpinistes i escaladors fenomenals: Anglada, Guillamon, Pons i Riera un mes d'abril del 62. Altra vegada els mestres. Però l'Aspachs no ha pogut venir i aquest matí ens hem ajuntat un bon grup, alguns dels quals no conec, per a fer l'ascensió i inaugurar la temporada hivernal. L'espero amb moltes ganes. L'any passat em vaig trencar el lligament cubital-colateral de la mà esquerra escalant al rocòdrom i em vaig perdre tota la santa temporada. La millor dels últims anys. Ni una sortida hivernal. Però el temps ha passat, m'he recuperat i la cita anual ha tornat. Estic a punt per a gaudir-la amb tota la intensitat que es mereix. L'hivern és l'estació que més m'agrada per a fer muntanya. Els paisatges purs, blancs, gairebé verges... L'estampa hivernal és inigualable, les muntanyes ens regalen la seva solitud, les seves llums, els seus contrastos. El mantell blanc les cobreix, les embolcalla i les adorm. I nosaltres, talment com petits vailets, obrim els ulls i ens endinsem en el seu territori sagrat intentant no trencar el seu son milenari. Observem i aprenem. I tornem a casa amb la sensació de saber-nos prilegiats. Si la gent sabés què se sent pujant una muntanya... I hi tornem. Sense por, amb respecte. Amb humilitat. Perquè sabem que elles decideixen. La seva força és enorme. I és bo que així sigui.
 |
| Remuntant les pistes, a primera hora |
 |
| La traça oberta ens facilita enormement l'ascens |
 |
| Arribant al circ, la nevada és d'escàndol |
 |
| Estampa hivernal |
 |
| A mitja alçada de la base del corredor parem a treure'ns els esquís i ens calcem els grampons |
 |
| L'Alex va de primer tota l'estona i obre la traça corredor amunt |
 |
| La neu profunda ens obliga a esforçar-nos de valent |
 |
| A mitja canal trobem un tall a la neu, una petita rimaia, que hem de superar sortint a la dreta per la roca |
 |
| Pujant a ple rendiment. El pendent ronda els 50º |
 |
| Gairebé sortint, només falta el ressalt final |
 |
| Cares de felicitat dalt del cim del Cambra d'Ase (2.750 m) |
 |
| Les ventades han deixat pelat el cantó sud de la carena |
 |
| La Cerdanya, vall de valls |
 |
| Descens cap al cotxe, hora de calçar-se els esquís. A gaudir de la bona neu |
Una jornada fantàstica. El corredor estava amb molt bones condicions després de les nevades de finals de novembre i l'esquiada ha estat antològica. Bona companyia i dia assolellat. Estrena rodona.
Ben recuperat ja, ho celebro!
ResponEliminaQuines condicions més Alpines al Vermicelle, sort del màquina que dúieu obrint traça, deu n'hi dó la de neu fonda que hi havia. Bones fotos, per cert, no et treus els esquís de l'esquena ni per la foto!
Després de tants mesos amb els esquís a l'armari, ara no me'ls vull treure ni per la foto ;)
ResponEliminaVam tenir un dia esplèndid. Condicions hivernals totals. Un luxe!!