dilluns, 10 de desembre del 2012

La Deessa de les collites V (Santuari de l'Annapurna)

Dimecres 17 d'octubre del 2012
DIA 9: Ghorepani (2.860 m)-Poon Hill (3.210 m)-Chhomrong (2.200 m)
Desnivell acumulat: +1.350 metres/-1.990 metres
Horari: 6h 30min

Una mica abans de les 5h del matí, quan encara és negra nit, ens disposem a fer la turistada més gran que hàgim fet mai a la muntanya. Tots els excursionistes surten dels lodges per a anar al turó més famós de Nepal, Poon Hill (3.210 m). Des d'aquí es pot admirar un dels espectacles més impressionants del trekking, la sortida del sol i la il·luminació de la cara est del Dhaulagiri (8.167 m), del massís dels Annapurna i del Machapuchare (6.993 m). La cua és esfereïdora. Centenars de frontals pujant per un únic camí estret. En arribar al punt de control, amb el Jordi ens colem entre uns esbarzers, tot i que després ens assabentem que el Pep ha pagat per tots cinc. A trenc d'alta, arribem a dalt, després d'uns 25 minuts de forta pujada. Hi ha moltíssima gent, i la que falta. Prenem posicions perquè això serà digne de contemplar. Fot un fred que pela.

Fotografia: Pep Portet
Fotografia: Pep Portet
Fotografia: Pep Portet

Fotografia: Pep Portet
Fotografia: Pep Portet



Val la pena fer la turistada? mmm... jo diria que sí. L'espectacle és majúscul. Tot i que, és cert que, camí de Tadapani trobem altres turons on es pot veure gairebé el mateix, però en solitari. Bé, després de la matinal, nosaltres tornem cap al lodge a esmorzar i a agafar els trastos, que avui la cosa serà llarga. És una etapa trencacames amb força desnivell de pujada i de baixada, però bonica, que transcorre per una selva d'aquelles on hi viuen fades i follets. El primer tram puja fins a arribar a Deorali (3.050 m), per, tot seguit, afrontar una forta baixada entre vegetació selvàtica. A migdia parem a dinar a Tadapani (2.650 m).





La baixada que ens porta al torrent de Kimrong (1.800 m) és vertiginosa, entre terrasses d'arròs. D'allí, un flanqueig en ascens, llarg, ens portarà al poble de Chhomrong (2.200 m). Avui tela amb l'etapa... Com que aquest matí he fet els deures i m'he pres l'antibiòtic quan tocava, estic pràcticament recuperat.




El poble de Chhomrong està ubicat en una balconada privilegiada. Som a les portes del Santuari de l'Annapurna. Santuari sagrat pels Gurung, un dels grups humans de la zona. Santuari de la biodiversitat. Ens instal·lem al primer lodge que trobem. És força nou i el propietari ens assegura que tindrem aigua calenta per dutxar-nos. Això ens acaba seduint. I, efectivament, la dutxa és sensacional. Com que avui estem cansats i necessitem reposar forces, li preguntem a la cuinera si té pollastre. Ens diu que sí i ens ensenya un pollastre al curry que té molt bona pinta. Intentem fer-li entendre que volem un tros pollastre fet a la paella o rostit o fregit o el que sigui. De seguida entén la nostra demanda i ens diu que cap problema. A l'hora de sopar gaudim d'un pollastre fregit amb patates rosses realment sensacional. Bravo per la cuinera.



Mentre degustem el plat coneixem el Ronash, un nepalí molt simpàtic amb qui parlem molta estona. Està de vacances caminant per aquestes muntanyes. És estrany veure nepalís fent trekking. Deu ser de bona família. Ens dóna el contacte de dos amics seus a Katmandú per si necessitem qualsevol cosa. Un paio molt amable. També coneixem un personatge curiós. El corresponsal de l'Agència EFE (??) a Nepal, el nom del qual sóc incapaç de recordar. O sigui que aquest paio escriu tot allò que llegim sobre Nepal. Ens dóna el seu telèfon i quedem per sopar amb ell a Katmandú abans de tornar. Ha vingut caminant des de Pokhara amb el seu fill, un parell de dies a la muntanya. Un altre nepalí fent trekking... La companyia és grata però nosaltres estem cansats i, després del Hot Chocolate de rigor, ens n'anem a dormir. Demà al matí deixarem part de la nostra motxilla aquí, ja que a la tornada del Camp Base passem per aquest mateix poble. D'aquesta manera, podem anar més lleugers. 


Dijous 18 d'octubre del 2012
DIA 10: Chhomrong (2.200 m)-Himalaya (2.950 m)
Desnivell acumulat: +1.353 metres/-650 metres
Horari: 7h

Aquest matí hem descobert dues coses. Que des del poble teníem unes vistes espectaculars del Machapuchare (6.993 m), però no ho sabíem. I que a la tornada del Camp Base haurem de pujar moltes, moltíssimes escales. Com que ens vam quedar al primer lodge, fins al centre del poble encara hem de pujar una mica. Allí és on es concentra la major part dels allotjaments. El camí passa pel poble i baixa, baixa i baixa fins al Torrent de Chhomrong (1.850 m), d'on comença una pujada dura fins a Sinuwa (2.350 m). Tot aquest tram és un camí empedrat, una quantitat inhumana d'escales que primer baixen molt, i després pugen molt. Hem sortit a 2/4 de 8 del matí.


Més tard hem descobert una tercera cosa. A partir de Sinuwa està prohibit portar carn de porc, pollastre o vedella fins al Camp Base per raons d'antigues creences dels habitants de la zona. Si no es respecten aquestes normes, podrien esdevenir-se calamitats naturals o personals. Sort que ahir ja vam tenir la ració de proteïnes corresponent.


Des de Sinuwa veiem perfectament la pujada que haurem de fer, de tornada, fins a Chhomrong. Al llarg del camí, el poble es va dispersant fins a arribar a la part baixa on creua el torrent. Quantes escales hi deu haver? aviam si me'n recordo de comptar-les a la tornada. A partir de Sinuwa accedim a la vall del Modi Khola, una zona de gran diversitat natural.


Fotografia: Pep Portet
Les vistes del Machapuchare o Cua de Peix són espectaculars. Aquesta muntanya és sagrada i ningú hi pot pujar fins al cim. Una expedició britànica ho va intentar l'any 1957 però van respectar la tradició i no fan fer cim, es van quedar a 50 metres. Des d'aleshores, està prohibida la seva escalada. La seva silueta és d'una gran bellesa i elegància.



Bamboo (2.300 m) és el nostre proper objectiu, on hi arribem a les 11 del matí després de moltes pujades i baixades. Allí és on dinem i reposem per afrontar el darrer tram fins als lodges d'Himalaya (2.950 m). Ens acompanya tota la jornada la panoràmica del Machapuchare mentre caminem per boscos de bambú i rododendre.




A 2/4 de 3 del migdia arribem a Himalaya (2.950 m) el pare, el Joan i jo. El Pep i el Jordi s'han avançat per agafar lloc, tenint en compte que allà només hi ha dos lodges. Queda una habitació de 5 llits i serà per a nosaltres. Avui no ens dutxem. No hi ha aigua calenta.   

4 comentaris:

  1. Impresionant la panoràmica de la sortida de sol i impresionant tot el que descrius, ara, això de veure tan a tocar aquestes muntanyes i no poder "barallar-s'hi".....

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que, Jaume, barallar-se amb aquests gegants... això són figues d'un altre paner! De tota manera, els veus allà i et preguntes què es deu veure des de dalt dels seus cims.

      Elimina
    2. Izugarrizko argazki polittak. Izugarrizko esperientzia; aita-semea mendiko bakardadean, iluntasunean, hotza eta garrantzitsuena...denbora konpartitzen.Zorionak bioi!
      Adeu
      mikel
      Namasteee

      Elimina
    3. Eskerrik asko Mikel.
      Besarkada bat!!
      Agur.

      Elimina