dijous, 29 de novembre de 2012

La Deessa de les collites II (Volta a l'Annapurna)

Fotografia: Pep Portet

Divendres 12 d'octubre del 2012
DIA 4: Mugje (3.450 m)-Ice Lake (4.565 m)-Manang (3.540 m)
Desnivell acumulat: +1.350 metres/-1.245 metres 
Horari: 7h

Ahir vam decidir que la millor manera d'aclimatar, de cara al Thorung La, és fent avui una excursió fins a l'Ice Lake, a 4.565 m. Cada vespre hem anat reprogramant el pla que teníem perquè hem vist que cada dia anem per sobre dels horaris de la guia i estem fent més d'una etapa. De manera que, a 2/4 de 8 del matí, comencem l'ascensió cap al llac amb la companyia de dos nois georgians (Geòrgia del Càucas, no dels U.S.A.) que vam conèixer ahir a la tarda.

El Giorgi i el Beka són dos joves de Tiblisi, la capital de Geòrgia. Els vaig conèixer de casualitat, com passa tot sovint en aquests casos. Jo era just a la sortida del Lodge, ells passaven per allà, i vaig començar a xerrar amb el Giorgi (potser va ser el seu bigoti dalinià que em cridà l'atenció) mentre el Beka comprava una espècie de punyal a la botiga de davant i en sortia, també, amb una pasta de xocolata entre mans. Vaig explicar-los el nostre pla per l'endemà i els va encantar. Van decidir quedar-se i acompanyar-nos. Abans de sopar ja ens havien fet tastar un parell de cops un licor anomenat Chacha (georgian homemade vodka). M'expliquen que van estudiar Economia i que no els va acabar de fer el pes la carrera, en això estem d'acord. Tot i que la van acabar... vaja, això també em sona... es podria dir que som ànimes bessones... El Giorgi ara estudia Direcció fílmica però li encanta l'Antropologia. O sigui que quan li explico que després d'estudiar Economia vaig decidir-me per l'Antropologia, tenim tema de conversa per estona. El Beka, per la seva part, va obrir un Hostel a Tiblisi, al qual hi estem convidats. Hauré de buscar un cap de setmana llarg per fer-li una visita.


De camí cap al llac hi ha un monestir budista construït l'any 1885. Truquem a la porta i preguntem si el podem visitar. Surt una noia d'uns 19 anys. Ens explica que aquest monestir està habitat exclusivament per dones, que estan meditant i que en aquest moment no és possible la visita. No obstant, ens deixa entrar al recinte i visitem el jardí. Ella és de Katmandú i està estudiant budisme i cultura tibetana, durant un any, en aquest monestir anomenat "Sher Gompa". Ens explica que el monestir és autosuficient, cultiven verdures a l'hort. A 3.700 m l'hivern deu ser molt dur... però quines vistes que tenen, tot el massís de l'Annapurna davant mateix del jardí. Ens acomiadem agraint la visita.


Seguim amunt. La natura és espectacular, àrida i polsegosa. Ja hem deixat la zona de bosc i la pujada, forta, segueix unes ziga-zaga molt pronunciades. Els georgians es queden una mica enrere però sempre els tenim a la vista. Avui només portem una motxilla per cada dos amb una mica d'aigua i el paravent. Jo en porto una per al pare i per mi, i el Pep porta l'altra per a ell i el Jordi. Cap als 4.200 m el Pep i jo decidim tirar fort. Comencem a pujar a ritme alt i, després d'un flanqueig a l'esquerra, el massís dels Annapurna, una vegada més, ens sorprèn per la seva majestuositat i immensitat. Tenim un panorama realment privilegiat: Annapurna II, III i IV, Ganggapurna i Tilicho, al fons de la vall.


Arribem a un primer llac, petit, que ens indica que l'Ice Lake és molt a prop, i al cap de pocs minuts veiem la silueta d'un Gompa. L'Ice Lake és allà. Hem arribat molt bé, 2h 30m. El lloc és increïble. Les vistes són espectaculars, sobretot si girem el cap enrere. Ens asseiem i contemplem un paisatge de somni. De seguida arriben el pare i el Jordi. Mica en mica, també, els georgians i altres grups. 





Aquí dalt hi fa fresca i al cap d'una estona decidim tirar avall. Baixem altra vegada a Mugje, al lodge, a buscar les motxilles. El Giorgi i el Beka també baixen amb nosaltres. Són de bona pasta aquests georgians, cada cop em cauen millor.


Un cop a la plana, seguim el curs del riu que, sinuosament, flueix amb paciència mil·lenària. Altiu, potser, de saber-se privilegiat i viure en un indret tan bell. Envejo les seves aigües fresques que roseguen aquest paisatge àrid i alço el cap vers les muntanyes que encara ens acompanyen però que, poc a poc, es van amagant, tímides, entre els núvols que les empaiten i les abracen.   




Aquesta plàcida passejada ens acosta al poble de Bragha, a 3.500 metres d'altitud. Aquest és un indret molt recomanable per diverses raons. La particularitat i les tonalitats de la roca que l'envolta, els seus prats verds, el monestir budista, l'arquitectura de les cases, el Gompa del segle XV i, en conjunt, l'aridesa del paisatge. Ens entretenim una mica al poble i visitem el monestir.  





És tard quan arribem a Manang (3.550 m), la capital de la vall i poble més important de la zona. Manang és un poble antic, situat sota els pics Annapurna III i Gangapurna. Punt de trobada de les mítiques caravanes de l'Himàlaia que travessaven les muntanyes per a intercanviar sal per gra. Aquest és un indret ideal per fer l'aclimatació. Bé quedant-se un dia al poble, bé fent alguna de les excursions que es proposen per guanyar alçada. Fins i tot, hi ha la possibilitat de pujar fins al Tilicho Lake (4.949 m), un dels llacs més alts del món i un indret increïble. Nosaltres pensem que no tenim prou dies perquè també volem fer el trekking del Camp Base de l'Annapurna i el temps és escàs. Posteriorment, parlant amb diferents persones que hi han estat, ens comenten que és una excursió molt i molt recomanable. Llàstima.

Molts allotjaments ja estan plens i toca picar portes i remenar la cua, veurem si queda alguna cosa. Acabem trobant una habitació compartida on normalment hi dormen els portejadors. Paguem 100 Rp cadascú. Els georgians han arribat abans i estan a un altre lodge. Sopem i parlem de l'etapa de demà. La guia ens indica que fins a Ledar (4.250 m) tenim 2h 30m o sigui que mirarem d'arribar a Thorung Phedi (4.540 m), el Camp Base del Thorung La. 



Dissabte 13 d'octubre del 2012
DIA 5: Manang (3.540 m)- Thorung Phedi (4.540 m)
Desnivell acumulat: +1.195 metres/-213 metres 
Horari: 6h

Avui sortim a les 7h del matí. Ens espera una etapa llarga en alçada. El camí puja només sortir de Manang, que veiem desparèixer poc a poc, i va remuntant el riu Marsyangdi.



Arribant a Gunsang (3.950 m) fem una parada merescuda. Just a l'esquerra del camí hi ha un petit lodge que té una terrassa amb vistes fantàstiques. Un te i unes magdalenes ens ajuden a refer-nos de l'esforç i així ho veuen, també, els companys georgians.



Seguim fent camí i passem per Yak Kharka (4.050 m) i Ledar (4.250 m), on fem una altra paradeta per menjar. El sender puja i puja, i l'alçada es comença a notar.




Passat un pont metàl·lic molt llarg, canviem de vessant i enfilem els darrers pendents fins arribar a Thorung Phedi (4.540 m) o Camp Base del Thorung La.





Arribem a Thorung Phedi a la 1 del migdia. Aquesta nit farà fred perquè ja estem a una alçada considerable. Aquí hi ha dos lodges i sort que el Pep i el Jordi, que s'han avançat, han agafat lloc. L'altra opció hagués estat pujar encara més amunt, al High Camp, a 4.850 m, i dormir al gran lodge que hi ha allà. La tarda, la passem escrivint, llegint, prenent te, descansant, etc. Els nostres cossos sembla que estan aclimatats i no hi ha problemes. A mitja tarda, però, començo a notar un cert mal de cap. De primer no em preocupo però a l'hora de sopar el dolor és bastant intens. Em prenc una aspirina. Al menjador del lodge hi ha molta gent i hi fa força calor. L'olor de querosè de l'estufa és gairebé insuportable. Al meu costat un grup de francesos de mitjana edat, esperen el sopar. Aprofito per xerrar amb ells i preguntar-los un dubte de gramàtica que tinc des de fa uns dies.  Sí, què passa? m'he endut quatre apunts de gramàtica al trekking... Curiosament, cap d'ells me'l sap resoldre i és el seu guia, nepalès, que parla un francès excel·lent, qui me l'acaba resolent. Ai, La France...


Ja no sé si el mal de cap és de l'alçada, del querosè o de la gramàtica francesa però s'està tornant realment insuportable. (En aquell moment encara no ho sé, però la causa del mal de cap serà la febre provocada per unes angines. L'endemà ho descobriré en posar-me el termòmetre a Jomsom, 38ºC, i tenir unes amígdales de cavall). Han vingut els georgians a passar una estona, ells dormen a l'altre lodge. Aviam si demà podem fer el coll junts. Sopo amb desgana i me'n vaig  a dormir. A fora neva des de fa una estona i jo em prenc dues aspirines per passar la nit. Collons de mal de cap.



Diumenge 14 d'octubre del 2012
DIA 6: Thorung Phedi (4.540 m)-Thorung La (5.416 m)-Muktinath (3.750 m)
Desnivell acumulat: +900 metres/-1.700 metres 
Horari: 7h 30min

Ahir vam comentar als treballadors del lodge que volíem l'esmorzar a 2/4 de 7 del matí. Ens van dir que on anàvem a aquestes hores. Que la gent surt a les 4 del matí, que sortir a les 7 és massa tard, que la baixada és molt llarga, que patatim que patatam... Vam acabar demanant l'esmorzar per a 2/4 de 6, a les 4 sortirà son pare. Així que, quan aquest matí hem entrat al menjador, gairebé no hi havia ningú.



Després d'esmorzar, bastant justet, sortim a 2/4 de 7. A fora fa fred, al voltant de -2ºC. Però tenint en compte l'alçada, és raonable. El mal de cap ha desaparegut però no me'n refio i, al principi, vaig a poc a poc. El sender puja molt des de l'inici. Al cap d'una hora arribem al High Camp (4.850 m).



A mig camí trobem una casa de te, a 5.100 m. Realment hi ha una infraestructura molt sòlida per a creuar el pas. El sender fa molts revolts i en cap moment es fa dur, es pot anar fent bé. Tot i així, veiem persones molt tocades, pujant. Cal una forma física acceptable i una bona aclimatació per a afrontar aquest trekking. El dia és immillorable i el fred, suportable.







El paisatge és espectacular. Un desert àrid de terra, tacat arreu del blanc de les glaceres que baixen de les muntanyes. Em sento recuperat i amb forces. Cadascú va fent al seu ritme i arribo al Thorung La (5.416 m) a les 9 del matí. De seguida arriba el Pep, el Jordi i el pare. L'alegria és immensa. Ens abracem fort. Hem arribat aquí dalt després de caminar molts quilòmetres i passar per llocs de somni. És, sense dubte, la cirereta del pastís. Cansats i satisfets, fem la foto de rigor a -6ºC. No està malament per a estar a aquesta alçada.


Hi ha qui ha pujat fins aquí amb bici, impressionant!!!!! Ben bé que hi ha gent per a tot...

Fotografia: Pep Portet
Tirem avall. Queda una llarga baixada fins a Muktinath, 1.700 m més avall. El Thorung Peak, de 6.202 m, s'alça imponent a l'esquerra del pas.




Només començar a baixar noto alguna cosa que no va bé. Torna el maleït mal de cap, un lleu mareig i una sensació d'irrealitat (tornava a pujar la febre). Estrany tot plegat, penso. Baixo a poc a poc, al meu ritme. A mitja baixada em quedo sense forces. Tinc fred, calor, però intento no parar massa. La motxilla em pesa un munt, mal a l'esquena, calfreds... en fi. En aquell moment no veig els símptomes claríssims de la febre. Parem a dinar a Chabarbu (4.200 m) i això em reconforta una mica. Coi de baixada, es fa llarga en aquest estat. Fins a Muktinath se'm fa una mica menys dur. Tinc el coll fatal, gairebé no puc ni empassar saliva.





Finalment, a les 2 del migdia arribem a Muktinath. Però el dia no ha acabat: hem de trobar un bus o un jeep que ens porti a Jomsom, la capital del Mustang, i encara poden passar moltes coses...

4 comentaris:

  1. Felicitats! molt bon relat, l'he viscut tot llegin-t'el. Unesd angines amb febre tan lluny de casa, quin pal no? espero que duressin poc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume, quatre dies de febre i cinc d'antibiòtic. Com que sempre prenc homeopatia, l'antibiòtic em va fer molt efecte i al cap de pocs dies ja estava bé ;)

      Elimina
  2. Sembla que en el Thorong-La Pass, feia una mica de fred, oi?

    David.

    ResponElimina
    Respostes
    1. David, la veritat és que per estar a 5.400 metres la cosa tampoc estava tan malament. A mi em marcava uns -6ºC. Per sort no feia massa vent, sinó hagués estat molt pitjor ;)

      Elimina