dissabte, 16 d’abril de 2011

L'últim descens







Pic de Montmalús (2.781 m) i Pic de la Serrera (2.913 m), Andorra amb esquís de muntanya


2 i 3 d'abril del 2011
Hannes Mezger i Lluís Ferrer


Divendres sortim a mitja tarda després de llogar el cotxe a última hora, passem per Manresa a buscar els esquís i anem a dormir a La Molina, gràcies a la generositat del Xavi i la Pepi. Dissabte al matí ens llevem a 2/4 de 6 i enfilem cap a Andorra. A les 8h ja sortim de l'aparcament de Grau Roig foquejant en direcció al Montmalús. Remuntem una pista vermella de l'estació d'esquí fins a deixar-la a la Collada de Montmalús (2.707 m).







La pujada continua suau fins arribar al peu de la pala, allí s'endureix una mica en direcció al coll. Deixem els esquís i enfilem la senzilla cresta que ens porta fins al cim (2.871 m) 3h. Les vistes des de dalt són molt boniques. Bebem una mica i mengem quatre ganyips.






El descens és rapidíssim. La neu està en molt bon estat i ens llancem a tota velocitat. La inclinació permet gaudir molt sense perill. Arrbem al cotxe a les 12h tocades i ens dediquem a prendre el sol, a la terrassa, fins a l'hora de dinar.





Fem via cap a Andorra la Vella (quin estrés de lloc) a visitar botigues de muntanya, on trobo un arnés a molt bon preu, i a la tarda fem una passejada per Ordino. Al vespre hem quedat amb la gent del curset d'esquí de muntanya de la UES, per fer l'endemà el Pic de la Serrera. Dormim a l'aparcament Sorteny, a la furgo de l'Aspachs, i estreno el sac de plumes que em vaig comprar a Nepal, dormo com un torronet.

Diumenge sortim ben d'hora cap al Pic de la Serrera i no trobem neu fins passat el Refugi del Pas de la Serrera. Creuem el riu i enfilem vall amunt. La pala sud es comença a distingir. El dia s'ha llevat ennuvolat i dalt del cim bufa el vent. Comencem a remuntar la llarga pala. La neu està molt humitejada ja que ahir va fer molta calor i la pujada de temperatures dels últims dies ha fos bona part del mantell nival.










Poc abans d'acabar la pujada de la pala sud, el Hannes no ho veu clar i em demana de baixar. Fa molt de vent i la neu no està en bones condicions. Iniciem el descens mentre els primers en fer cim ja comencen a baixar. Ens esperem al peu de la pala fins que arriben tots i totes les companyes. Desfem el camí de pujada i un cop al bosc, després de perdre'ns una miqueta, arribem al refugi. Al cotxe, foto final de germanor amb el Hannes i l'Oriol. Un cap de setmana excel·lent, gaudint a la muntanya. I l'últim descens de la temporada.







1 comentari:

  1. Olé! Però tanta neu...fa venir mal al cap, sort que ja ha arribat es sol aquí!
    Vagi bé xiulador, xiulador, xiulador de merda!!
    T' en recordes eh!?

    ResponElimina