Pic de Montmalús (2.781 m) i Pic de la Serrera (2.913 m), Andorra amb esquís de muntanya
2 i 3 d'abril del 2011
Hannes Mezger i Lluís Ferrer
El descens és rapidíssim. La neu està en molt bon estat i ens llancem a tota velocitat. La inclinació permet gaudir molt sense perill. Arrbem al cotxe a les 12h tocades i ens dediquem a prendre el sol, a la terrassa, fins a l'hora de dinar.
Divendres sortim a mitja tarda després de llogar el cotxe a última hora, passem per Manresa a buscar els esquís i anem a dormir a La Molina, gràcies a la generositat del Xavi i la Pepi. Dissabte al matí ens llevem a 2/4 de 6 i enfilem cap a Andorra. A les 8h ja sortim de l'aparcament de Grau Roig foquejant en direcció al Montmalús. Remuntem una pista vermella de l'estació d'esquí fins a deixar-la a la Collada de Montmalús (2.707 m).
La pujada continua suau fins arribar al peu de la pala, allí s'endureix una mica en direcció al coll. Deixem els esquís i enfilem la senzilla cresta que ens porta fins al cim (2.871 m) 3h. Les vistes des de dalt són molt boniques. Bebem una mica i mengem quatre ganyips.
El descens és rapidíssim. La neu està en molt bon estat i ens llancem a tota velocitat. La inclinació permet gaudir molt sense perill. Arrbem al cotxe a les 12h tocades i ens dediquem a prendre el sol, a la terrassa, fins a l'hora de dinar.
Fem via cap a Andorra la Vella (quin estrés de lloc) a visitar botigues de muntanya, on trobo un arnés a molt bon preu, i a la tarda fem una passejada per Ordino. Al vespre hem quedat amb la gent del curset d'esquí de muntanya de la UES, per fer l'endemà el Pic de la Serrera. Dormim a l'aparcament Sorteny, a la furgo de l'Aspachs, i estreno el sac de plumes que em vaig comprar a Nepal, dormo com un torronet.
Diumenge sortim ben d'hora cap al Pic de la Serrera i no trobem neu fins passat el Refugi del Pas de la Serrera. Creuem el riu i enfilem vall amunt. La pala sud es comença a distingir. El dia s'ha llevat ennuvolat i dalt del cim bufa el vent. Comencem a remuntar la llarga pala. La neu està molt humitejada ja que ahir va fer molta calor i la pujada de temperatures dels últims dies ha fos bona part del mantell nival.
Poc abans d'acabar la pujada de la pala sud, el Hannes no ho veu clar i em demana de baixar. Fa molt de vent i la neu no està en bones condicions. Iniciem el descens mentre els primers en fer cim ja comencen a baixar. Ens esperem al peu de la pala fins que arriben tots i totes les companyes. Desfem el camí de pujada i un cop al bosc, després de perdre'ns una miqueta, arribem al refugi. Al cotxe, foto final de germanor amb el Hannes i l'Oriol. Un cap de setmana excel·lent, gaudint a la muntanya. I l'últim descens de la temporada.
Diumenge sortim ben d'hora cap al Pic de la Serrera i no trobem neu fins passat el Refugi del Pas de la Serrera. Creuem el riu i enfilem vall amunt. La pala sud es comença a distingir. El dia s'ha llevat ennuvolat i dalt del cim bufa el vent. Comencem a remuntar la llarga pala. La neu està molt humitejada ja que ahir va fer molta calor i la pujada de temperatures dels últims dies ha fos bona part del mantell nival.
Poc abans d'acabar la pujada de la pala sud, el Hannes no ho veu clar i em demana de baixar. Fa molt de vent i la neu no està en bones condicions. Iniciem el descens mentre els primers en fer cim ja comencen a baixar. Ens esperem al peu de la pala fins que arriben tots i totes les companyes. Desfem el camí de pujada i un cop al bosc, després de perdre'ns una miqueta, arribem al refugi. Al cotxe, foto final de germanor amb el Hannes i l'Oriol. Un cap de setmana excel·lent, gaudint a la muntanya. I l'últim descens de la temporada.
Olé! Però tanta neu...fa venir mal al cap, sort que ja ha arribat es sol aquí!
ResponEliminaVagi bé xiulador, xiulador, xiulador de merda!!
T' en recordes eh!?