Mamporros para todos III/4+
Diumenge 6 de febrer 2011
Sector aigualluts
Mamporros para todos III/4+ màx 90º (100 m)
Mamporros para todos III/4+ màx 90º (100 m)
Diumenge 6 de febrer 2011
Aleix Gil, Àlex Presas i Lluís Ferrer
L'aproximació, per sí sola, ja val la pena. Hem passat pel Forau d'Aigualluts i ara ens trobem en un indret preciós, just davant de la glacera de l'Aneto.
La primera idea és anar a fer la cara sud del Pic de Tempestades amb esquís, però el butlletí d'allaus ho desaconsella. Busquem, doncs, una alternativa: una cascada de gel. Caldrà canviar els esquís pels piolets i els grampons. Dirigim els nostres passos cap a la Vall de Benasque i, en concret, cap al sector d'aigualluts. Ens hem decidit per una de les cascades més clàssiques del Pirineu Mamporros para todos III/4+ (100m).
L'aproximació, per sí sola, ja val la pena. Hem passat pel Forau d'Aigualluts i ara ens trobem en un indret preciós, just davant de la glacera de l'Aneto.
Normalment aquesta via es fa en dos llargs, però nosaltres l'acabem fent amb tres ja que el primer llarg és força dur i molt dret. L'Àlex obra tota la via, i l'Aleix i jo ens anem tornant per desmuntar les reunions i recuperar els cargols de gel. La reunió del primer llarg és incòmoda, molt vertical. Val a dir que suem la cansalada, perquè la cascada és dura i perquè ens enxampa un sol de justícia a partir del segon llarg. Un cop a dalt, rapelem dos llargs amb el temps just. Es fa de nit mentre pleguem el material a peu de via.
Desfem el camí d'aproximació fins al cotxe enmig de la foscor més absoluta. Mentre camino, repasso el dia. Les sensacions han estat bones... però he passat fred, calor, m'he cansat un munt, he estat incòmode a la reunió, m'ha fet mal l'esquena i he patit... tot i així hi tornaria, perquè m'agrada el que hi trobo i les sensacions que em dóna. Penso que avui he tocat sostre. Aquí he trobat el meu límit, he posat el llistó alt perquè he escalat (de segon) una cascada difícil (pel meu nivell) i he patit força en els trams verticals. Però hi he reeixit. Content, camino guiat pel frontal entre la foscor de la nit, enmig d'un cel estrellat... i em sé privilegiat de trobar-me en un indret tan bell com aquest.
Per a una crònica més detallada, vegeu el blog d'El príncep de les maduixes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada